diumenge, 25 de maig del 2008
Uf, va dir ella
dilluns, 19 de maig del 2008
A vosaltres
* Com has après el basc / el català / l’occità? (en el cas que la L1 sigui la majoritària)
* Què significa per a tu el castellà / el francès? I el basc / el català / l’occità?
* Què penses, sents i fas quan un desconegut fa servir el castellà / el francès per dirigir-se’t?
* Mires de canviar de codi?
* En quin codi et dirigeixes a una persona desconeguda?
* Consideres que a l’hora de comunicar-se ha de prevaler sempre el criteri de la practicitat o bé que les motivacions ideològiques també hi poden fer el seu paper?
* Com definiries la teva identitat?
* Consideres que la teva visió del món és espanyola / francesa?
dijous, 15 de maig del 2008
Apa, tria
Em fa un reguitzell de preguntes i, al final, amb el seu fantàstic català, em demana:
- Falten dues coses. Una, m'hauries de dir una frase, un vers, un tros de cançó... que creguis representatiu de la teva llengua i la teva cultura. I dues, hauries de triar un dibuix, un símbol significatiu que identifiqui el català.
I de sobte no sé respondre. M'ho penso, hi rumio, m'ho repenso, em decideixo, me'n desdic... Prou de pronoms! Ja tinc la resposta, ja tinc frase:
divendres, 9 de maig del 2008
Dia a dia a dia
k
Mira, els de la pastisseria, segueixen sent antiaccents, però han escrit "orxata" bé, sense hac:
Arribo a puestu. Pujo a l'ascensor, caram quina mena de bilingüisme més poc simètric:
És hora de dinar. Guaita, els del restaurant de la cantonada, per fi s'han decidit a escriure el menú en català!!
Ui, sort que aquests de la fruiteria tradueixen...
S'acaba la jornada. Em convencen per anar a fer el got, altrament dit "prendre alguna cosa". I em sorprèn gratament el cartell anglès-català del local:
Heus aquí el meu dia a dia (a dia...):
dimarts, 29 d’abril del 2008
Pizzes
dimecres, 23 d’abril del 2008
Ser-ne
Ser-ne vol dir estar fent cua al supermercat i veure com la bona dona del davant, tan catalanoparlant, es dirigeix a la caixera en espanyol, i interrompre'ls la conversa amb la primera pregunta que et ve al cap:
dijous, 17 d’abril del 2008
Independentista
Però d’on no n’hi ha no en raja, ja se sap. És qüestió de temps... Almenys, m’agrada pensar que, quan em decideixi i pugui i -sobretot- vulgui, el fet de ser catalanoparlant em garantirà un pis biohabitable i amb feng-shui... Ei, veieu com de vegades el nostre fantàstic bilingüisme ens discrimina positivament? Què més volem?
A mi, mentrestant, em temo que... que se'm confirmen els anhels d'independència!
dilluns, 7 d’abril del 2008
Fonètica per a principiants?
Cada vespre, a quarts de 10, hi tornem a passar. I sempre tenim -bé, d'acord, tinc- la curiositat de saber què carai hi fa, tan sovint, aquella munió de guiris a la porta d'aquell edifici que fa cantonada...
s
dijous, 3 d’abril del 2008
Collarets de llum
- Ei! Com anem? Mira, de tot una mica. Han estat... dies amb força benvingudes però massa comiats -i, fins i tot, alguna despedida-; dies d'accelerar molt i de frenar de cop. Dies d'analitzar les neutres d'en Madaula al Poliorama, amb El llibertí. I dies de, per fi, atrevir-me a anar a visitar-lo a l'hospital i veure'l convalescent i que el metge especialista em comuniqui que aviat ja no serà amb mi, el meu estimat ordinador... Dies de reduir gradualment la dosi diària de cafeïna; dies d'atabalar-me massa fàcilment. Dies de passejar molt i meditar més, i de recordar el que s'oblida, i d'intentar sense èxit llegir mirades. Dies de fer servir "el qual" fins i tot en conversa col·loquial, ai, Senyor, que estic estandarditzada fins al moll de l'os...
dimecres, 26 de març del 2008
Quina llet!
Això, però, no em tornarà a passar, perquè en sortir del supermercat, he vist uns cartells que anunciaven que, a partir d'ara, al Caprabo hi trobarem...
kk
kk
... que substituiran els de marca Caprabo, amb l'avantatge que seran...
I, el que és més important, etiquetats en català, èuscar, gallec i espanyol, sense cap llengua més destacada tipogràficament que una altra, amb simetria exacta, amb la màxima igualtat.
Jo, que de petita m'emocionava quan viatjant per aquests mons de Déu trobàvem un Eroski i hi comprava sabons i xampús i mil coses com si s'hagués d'acabar el món, perquè em feia il·lusió el quatrilingüisme...!
Vaig a escalfar-me un got de llet, que diuen que ajuda a conciliar el son ;-)
diumenge, 16 de març del 2008
No em fa cap il·lusió
Tampoc no me'n fa gaire, d'il·lusió, haver anat pitant a la Fédération Nationale d'Achats pour Cadres, altrament dita FNAC, i no haver pogut evitar les llàgrimes quan el doctor de la clínica on m'han adreçat m'ha dit, mentre operava el meu ordinador estimat, que el cafè havia penetrat a l'òrgan vital fonamental del pacient i que calia practicar-li una segona intervenció que podia durar hores.ggggggggggggggdimarts, 11 de març del 2008
Normals
També suposo que és bo poder anar a comprar peix fresc, o que te'l serveixin com si fos fet a casa...dimarts, 4 de març del 2008
Ni ho somiïs!
És que... Què et penses, que no sé a qui correries a regalar el meu vot?I a vosaltres tampoc no us votaré, perquè això de la k i la ñ com a grafies radikals no m'acaba de convèncer...
I a tu encara menys! Saps què passa? Que em sembla que aquí la malalta que necessita atenció mèdica urgent no sóc precisament jo...

I als partits espanyol(iste)s no us he ni haig pas de dir res més...
En fi, que cadascú voti el que bonament li plagui...
dimarts, 26 de febrer del 2008
Fora! (?)
dimarts, 19 de febrer del 2008
Mama, vull ser metge
Va entrar la professora. Jo sempre havia associat la Facultat de Medicina amb serietat, solvència, rigor. I la cosa es presentava interessant: parlaríem de conceptes bàsics de l'oncologia radioteràpica!

Era catalanoparlant, la professora.
I tots els alumnes es miraven, preguntant-se si és que aquella bona dona no tenia corrector de Word...
dimarts, 12 de febrer del 2008
Paradís
Vinc de passar uns dies al PARADÍS. Un paradís fiscal, i paisatgístic. I també lingüístic.
Algun cop he somiat en un país en català. I es veu que això ja existeix, que hi ha un país on l'única llengua oficial és aquesta. Això, és clar, no implica pas que no s'hi parlin altres llengües. Al contrari: al carrer sentiràs portuguès, també; i segurament francès, i molt probablement espanyol. Però, sobretot, català.
Així que només has de ficar-te al cotxe, saludar la senyoreta que parla des de l'interior del GPS, omplir el dipòsit de benzina i fer camí.
I, un cop creuada la frontera, trobes que, ben mirat, no hi falta cap bandera: I, tot caminant pel centre neuràlgic del país, entre perfumeries, farmàcies, botigues de roba i d'electrònica, comproves que els cartells, els avisos, els anuncis... són en català. I que quan entres a qualsevol establiment, t'atenenen en català. I que quan vas a sopar de restaurant, et duen la carta en català.
Què, en prenem exemple? Ens hi annexionem? Ens exiliem...?
dimarts, 5 de febrer del 2008
A les Espanyes (o no)
Durant les interminables hores del viatge d'anada -que miro d'alleujar estrenant una pila de cançons en aragonès a l'iPod- aprofito per practicar la que haurà de ser la meva llengua durant uns dies: “Se cepilla los dientes mientras estudia la exposición de ciencias sociales” .
I arribo. Perquè he estat convidada a fer unes quantes xerrades a alumnes que, com un idioma estranger més, estudien basc.
He de donar-los conversa en èuscar i, al cap d'una estona, preguntar-los d'on els sembla que sóc, jo. I sorprendre'ls dient que ni de Biscaia ni de Guipúscoa, sinó de Barcelona. Així veuen que aprendre basc no és pas cap missió impossible. Tot seguit, els parlo del català.
dimarts, 29 de gener del 2008
Tantsemendonisme
Malaltia contagiosa endèmica dels Països Catalans.
Principals focus de propagació:
Barcelona, València, Palma.
Persones amb major risc de contagi:
Sector de població jove (nascuda ja en era postfranquista) del tipus "Hola-què-tal-sóc-ciutadà-del-món-així-que-defensaré-totes-les-causes-menys-la-del-meu-país-perquè-clar-ser-bilingüe-és-molt-guai-i-fa-modernet..."
Primers símptomes:
- Indiferència davant de coses com aquesta.
- Trobar normalíssim fer servir directament l'espanyol quan som al Zara: "¿Perdona, tienes una talla M?" (No fos cas que la dependenta entengués el català!!)
- Creure que, home, ben mirat, potser tenen raó els de Ciutadans-Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (o com coi és diguin); i que quina sort que el PP hagi creat el http://www.sidiguim.com/...
Efectes a llarg termini:
Opció 1: Dues setmanes d'internament i intensa meditació al monestir de Poblet amb l'única companyia d'unes quantes lectures sobre política lingüística.
Opció 2: Converses diverses amb interlocutors assenyats i realistes.
Opció 3 (poc recomanable): Vivència d'algun cas de violació flagrant dels drets lingüístics que desperti l'individu del seu somni de bilingüisme; retorn a la realitat; període de repòs-recuperació-i-assimilació dels fets.
Dificultats importants per saber riure, o si més no somriure, amb això... gggggggggggggggggnnngggggggggnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
(el millor, de l'inici al minut 04:00)
(el millor, entre els minuts 02:15 i 03:15)
(el millor, entre els minuts 6:10 i 7:30)
dilluns, 21 de gener del 2008
És important
- Escolte, té el full de reclamacions, per favor?
- No te lo voy a dar.
- ¡Que no te lo voy a dar!pllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
- Sóc advocat, aixina que sé que tinc dret a...
I jo sento un avís per megafonia, que el vol d'Iberia 1399 amb destinació Barcelona està a punt de sortir. M'he d'afanyar. Enfilo les escales mecàniques, i per dins encara sento les veus que fa només un parell d'hores es manifestaven pels carrers d'Alacant:
La lingüista, a eixe bon xiquet de l'aeroport, li diria estes paraules:
dimecres, 16 de gener del 2008
¿Y usted le dice "carrer"?
- ¡Perdone, señorita! ¿Cómo puedo llegar a las Ramblas?
I ja tenim la situació servida. És molt probable que aquest senyor no sàpiga català, però també és evidentíssim que l'espanyol és la seva llengua materna, la qual cosa el converteix en perfectament capaç d'entendre la meva resposta, acompanyada, és clar, de molta gesticulació:
- Sí, sí, però és una altra llengua: el català, la llengua d'aquí.
L'home posa cara de "primera notícia", però a continuació, ben rialler i interessat, em demana:
- Dígame usted, ¿cómo se dice hombre y mujer?
- Home i dona.
- ¡Home i dona! -repeteix. Pues... ¡Gracias, dona!
I m'allarga la mà, per fer una encaixada.
Ell segueix amb la seva colla cap a la plaça Sant Jaume. Jo tombo Via Laietana amunt, tot pensant com n'és de curiós que un estranger que ni sap que el català existeix m'hagi entès i que, en canvi, gent que fa anys i panys que viu aquí encara gosin dir que no entenen res...
dimecres, 9 de gener del 2008
Calla...!

I prescindim del silenci. I mira que hi ha cops que sense dir ni una paraula podem donar a entendre tantes coses...!
Bé, ho confesso, això que dic només -o en part- és una excusa per regalar-vos una joieta que arriba de l'Empordà, el nou videoclip dels Sanjosex: les imatges parlen soles, i si ja hi afegim la música i la lletra, amb les es i les os gironines (que permeten rimes del tipus per ella / parella, minut 1:40 - 1:44), la combinació esdevé, senzillament, excel·lent!
dimecres, 2 de gener del 2008
Començar
Llevar-se, anar cap a l'estació de trens més propera, i fer una excursió cap a Sant Pol de Mar. Riure amb el bilingüisme de la Renfe: Próxima estación / Propera parada (o era al revés?).
Passejar pels carrers i carrerons d'aquesta bonica localitat costanera, passar per davant del Restaurant Sant Pau, de la Ruscalleda, fer un cop d'ull a la carta i, és clar, limitar-se a sucar pa amb l'olor, que diuen...
I, prosseguint el passeig, espantar-se una mica-bastant-molt en veure això:bbbbbbbbbbb
Però, en passar davant d'una botiga, alegrar-se de comprovar que els refranys segueixen vius:
A continuació, de tornada a la gran ciutat, anar a fer un mos en algun dels establiments Viena, excel·lents pel que fa a la sensibilitat lingüística (i al menjar): eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
Finalment, per rematar el nostre inici d'any, és recomanable d'anar a fer un te a ca l'Otman, al carrer Cirera del barri del Born, on podreu sentir tant com vulgueu un català amb accent àrab deliciós... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
dimarts, 25 de desembre del 2007
Balanç nadalenc
1- Comprar torró a Alacant (i d'Alacant) i que m'atenguin en català. ACONSEGUIT / REEIXITL
L
4- Comprovar que Codorniu manté amb dues enes l'eslògan "Anna, el nom del cava". ACONSEGUIT / REEIXIT
K
7- Certificar que en català el Nadal encara és bo -no pas feliç- i singular. ACONSEGUIT / REEIXIT
KKKMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKK
8- Constatar que la frase que segueix, per bé o per mal, continua sent molt certa. ACONSEGUIT / REEIXIT
Un desig per l'any que ve? Ho tinc molt clar! Que, quan una servidora torni al País Valencià, les parets no hagin de dir més això...
Per acabar, música. Ja sé que és de fa uns quants anys, però la puc dedicar igualment, oi? Si més no, el trosset que va del 00:51 al 01:35...
És Nadal al meu cor / quan somrius content de veure'm / quan la nit es fa més freda /quan t'abraces al meu cos. / I les llums de colors / m'il·luminen nit i dia / les encens amb el somriure / quan em parles amb el cor.
BON NADAL!!
dimarts, 18 de desembre del 2007
Cal?
En un portal d'un bloc (i no blog) de pisos de l'Eixample barceloní, avisen que:
Als passadissos de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, anuncien:
I, com a paradigma d'aquesta ximpleria, al bell mig del campus universitari alacantí hi ha això:
diumenge, 9 de desembre del 2007
Intent d'àpat
La nevera era buida, el rebost feia llàstima. Per acabar-ho d'adobar, era un dia festiu. La decisió només podia ser una: treure el nas a la botiga de menjars preparats de la vora de casa, un típic negoci familiar molt arrencat.
Mentre esperava el meu torn, vaig agafar un tríptic que detallava tots els plats que tenien. I bé, us reconec que em temptava molt l'amanida de coses esparracades, és a dir, d'esparrecs, però al final, tot i que mai no he estat, set ni sigut gaire partidària de les drogues, em vaig decidir per les pastis, els tripis (uns quants de verdures, uns quants de marisc):
De segon, de seguida vaig tenir clar que volia això del turbo al forn, que vaig suposar que seria un peix cuinat a velocitat estratosfèrica -amb alguna mena de turbocompressor, vaja.
Al cap d'una estona, quan vaig haver llegit tota la carta, em vaig començar a marejar: trobava a faltar tants accents, tantes lletres... Pel que m'han dit, vaig caure desmaiada. En aquelles hores, tothom ho va atribuir a la gana, és clar.
Veient aquest panorama, no paro de pensar que el nostre país deu estar ple de lingüistes que, ells sí, s'estan morint de gana, esperant (im)pacientment que algú els doni algun text per corregir...