A cada territori TOT és en la llengua del territori. Molt lògic, molt neutral, molt suís. Cada rètol, cada classe a l'escola, cada teclat d'ordinador, cada programa de televisió, cada producte del supermercat.
Si un tren, durant el trajecte, creua una, dues, tres o les vegades que sigui qualsevol frontera lingüística, el revisor canvia de llengua una, dues, tres o les vegades que sigui.
A més, a cada territori els nens tenen l'oportunitat d'aprendre les llengües dels territoris veïns, i de veure els canals de televisió veïns, i de comprar llibres de les literatures veïnes.
I amb l'Estat, cadascú hi parla en la seva llengua. I el que convé que sigui multilingüe, ho és:
Sabent això, sabent com funciona Suïssa, us podeu imaginar la cara que han fet els alumnes de la Universitat de Basilea quan una servidora els intentava explicar el cas del català, amb les televisions prohibides, els buits lingüístics (àmbit judicial, etiquetatge, cinema), els odis a la llengua, les tensions entre territoris, la diglòssia... En fi, molt molt molt entretingut.