Avui és un dia molt trist

Avui és un dia profundament trist. La llengua i el país estan de dol.



Joan Solà era moltes coses, però per a mi en va ser sobretot una: mestre de sintaxi. Per això, de tots els records possibles, us obsequio amb la seva darrera lliçó.

Com diria la cançó, avui és un dia gris:

Fins i tot els murcians

Moltes empreses catalanes (cal començar la llista eterna?) no ho fan, però a Múrcia, en canvi, ho tenen clar:

Al gimnàs

Al gimnàs. Es canvien per anar a suar. Són tres. Jovenetes. Deuen tenir uns 18 o 19 anys. (I ho dic jo, que en tinc 23! En fi...) Una explica les desventures amb el seu darrer "amic":

- Pues sí, aquella noche me envió un mensaje y... -noia A.
- Però quina hora era? Segur que anava borratxo! -noia B.
- Eren les 6 més o menys -noia A a noia B-. Y claro, yo no le respondí -noia A a noia C.
- Y al día siguiente te llamó, ¿no? -noia C a noia A-. Ai, un moment, em deixes el raspall? -noia C a noia B.

La lingüista, distreta amb aquesta demostració de bilingüisme personalitzat entre tres parlants que comparteixen totes dues llengües, se'n va cap al lavabo. En surt una dona que li comunica, enfadada:

- Les cadenes estan fatal, eh.

I la mateixa dona, al cap de mig segons, afegeix, dirigint-se ara a la dona de la neteja:

- Las cadenas están fatal, eh -clar, és que si no no ho hauria pas entès.

Ja ho veieu, al gimnàs no s'hi fa només esport...

Bilingüisme vienès

A Viena, un nou concepte de bilingüisme. Se suposo que qui no entén l'alemany entendrà l'anglès, clar. I que l'italià és llengua universal (fiocco?).

Anyway, ja sabeu com hauria estat el mateix cartell a les nostres terres, oi? Ja us ho diré: Tiramisú / Tiramisú, i anar fent.