Com

A mi que m'expliquin com s'han de dir les coses, en aquest país. Que m'ho expliquin perquè no torni a plorar d'impotència quan agafo el cotxe i deixo enrere València.

Si saben llegir, aquesta gent, em sembla que el missatge és ben fàcil d'entendre.

(Dissabte passat es podien fer moltes coses: un bon dinar, un dia de platja, una sortida de pícnic o una tarda de cinema. També es podia anar a demanar que els nens del País Valencià puguin veure el Club Súper 3, i que tota la població tingui una televisió digna en la seva llengua.)

Tot plegat es resumeix així: el poble anar dient, que dalt de tot (literalment) sempre hi ha els mateixos.

En fi:

Una altra Vall de Boí

Que la Vall de Boí és preciosa ja ho sabíem:

I que és terra de contrastos (i forts) ho veurem tot seguit.

Allà l'Snoopy és independentista i als cotxes més que nadons hi duen dimoniets:

Ara bé, el més impactant de tot, entre tanta església idíl·lica i tanta muntanya paradisíaca, és la Romanic Shop que s'anuncia a Taüll:

Segurament coincidireu amb mi que val més caminar poble amunt i anar a prendre una tassa de xocolata desfeta al bar de la plaça. O, més ben dit, un xocolate, com diuen allà, igual que al País Valencià:

La vall

La (sub)versió catalana del Periódico de tant en tant ens porta sorpreses. Ja sabem que els traductors automàtics són millorables, i també ens imaginem que els correctors que ho repassen (perquè algú ho fa, oi?) no atrapen la feina.

Aquest cop, però, la sorpresa la trobem en la versió espanyola. I la culpa la té aquesta obsessió de "Home, farem el diari en la llengua important, però, va, quedarem bé i mantindrem els topònims i alguna altra coseta en la llengua local, que així no se'ns queixaran tant."

Doncs feu-vos-ho mirar, senyors socialistes. Que això grinyola...

Cuiners desqueferats

Aquella pasta farcida d'un contrast d'ingredients increïble acompanyada d'aquella salsa exquisida, aquelles postres extraordinàries... m'hi fan anar. Sempre que faig nit a València, no tinc alternativa. És el millor italià...

Per als que hi estigueu interessats, és en un carreró ben bé al costat del Micalet, la torre de la catedral.

El millor de tot és que, a més de cuiners, en aquest restaurant també són traductors i filòlegs. Saben molt bé quin és, el nom del monument que tenen al costat, tal com indica aquest rètol:

Ho saben tan bé, que han decidit anar uns quants segles, esbrinar que es tracta del diminutiu de Miquel, que en espanyol és Miguel, i concloure que una bona traducció seria Miguelete. Sí, sí.

.

Aquesta proposta tan original, però, sembla que no l'adopten ni els castellanoparlants de la ciutat, com podem comprovar:

Però, això, als del restaurant els és igual. No s'estan de res. El Micalet és el Miguelete, i el carrer Brodadors és la calle Bordadores. I anar fent.

Sabuts!

Truquen. Són els de Correus. Correos, volia dir. Em porten un sobre, amb allò que fa tant que espero. La impaciència per obrir el paquet, però, passa de sobte a un segon pla. Hi ha una cosa millor, de les que m'encanten.

És que aquests de Correos y Telégrafos són lingüísticament modèlics, eh. Perquè ningú no es queixi, escriuen algunes coses (no gaires, tampoc) en diverses llengües estatals. Vegem-ho.

Primer, és clar, l'espanyol, la de tots. Després en basc, molt bé. En tercer lloc ve el català. Ui, no, espera't, que després torna a sortir!

Fixeu-vos-hi, en la segona versió del català ja no diem "Al comprar..." sinó "Amb la compra", i tant, tothom sap que aquest és un tret que diferencia el català del Principat del del País Valencià.
Els lingüistes de correus, que en saben molt, també opten pel demostratiu "este", que bé, però, és clar, els de Tortosa, que també fan servir aquesta forma, quina de les dues versions han de llegir? Pobres, ells parlen català, no valencià, oi? Però... Quins dilemes!

Ah, i una altra cosa que ni els filòlegs no saben: resulta que en valencià diuen "2 cèntims de euro", a diferència de la forma principatina "2 cèntims d'euro".


Caram, de tot se n'aprèn.

Aquí? Que no, que no n'hi ha

La lingüista es lleva. Se li ha acabat el pa, baixa a comprar-ne. Encara mig adormida, no s'atreveix a baixar tants pisos per les escales, crida l'ascensor i, quan arriba, hi entra:

Primer, i situada a l'alçada dels ulls, la llengua important, la que tothom entén, la que, mira, escriurem bé. Després, en segon terme, una cosa que pretén ser català, directe del traductor automàtic, que per "CORTARÁ", sense accent, ha traduït "TALLÉS", però és igual, no calia revisar-ho. Total, voleu dir que s'ho llegirà algú? I, per què no, innovarem aportant noves construccions com ara "DES JA". Qui dèieu que eren, els ciutadans de segona?

.

Al forn hi ha cua. Quan li toca, li diuen que la barra que se sol quedar, la de cereals, sortirà del forn al cap de 10 minuts. La lingüista s'espera. I torna a casa, amb ascensor:

Algun veí no se n'ha pogut estar, no és estrany! Havent dinat, la lingüista torna a sortir de casa, que ha quedat per fer un cafè. No ho pot evitar, torna a cridar l'ascensor, hi ha novetats:

Per curiositat, mira l'altre ascensor. També hi ha hagut reaccions:

Però no, eh, no. Aquí, de conflicte lingüístic, no n'hi ha cap.

Això no s'ha acabat!

Un dia segueix l'altre i no te n'adones, els mesos passen! Penses que ja no tens temps, que potser ha perdut el sentit. Tens dubtes... Però, de sobte, un espurna torna a encendre la flama mig apagada.

D'espurnes, en aquest país nostre, n'hi ha moltes. Per exemple, caminant per un carrer qualsevol de l'Eixample, fixes la mirada un instant, passes de llarg però, de seguida, analitzes el que acabes de veure i, irremeiablement, fas marxa enrere -hi has de fer una foto!:

O a Xàbia, a la Marina Alta, passejant per l'arenal, en un ambient de turisme exclusiu -tant, que exclou el valencià-, comprens que, en el fons, les essssssències són les que són:


I, en fi, d'una punta a l'altra del país, t'adones que l'altre, de país, és com és. I penses en aquella samarreta que vas veure en un aparador:

Un dia estrany

Ens vam llevar tard. Volies cafè i la Nespresso feia el boig. Vam baixar al bar, que ens donessin esmorzar. Tot era bonic, jo el volia de formatge, però tu, sempre tan complicat, el preferies de truita...

Assaborint el darrer glop del cafè amb llet, em vas proposar d'anar a fer un tomb. Volies tornar a passejar per aquell parc de l'altra punta de la ciutat. Vam pujar al metro. I m'estiraves el braç cada cop que m'entretenia mirant les parets...

I se'ns va fer de nit. Vam tornar a casa i, davant la nevera buida, vas despenjar el telèfon. Quan et vaig preguntar quines amanides tenien, no podies reaccionar... Va ser un dia estrany.

A judici

Com que era Festa Major (sí, de Barcelona), les postres podien ser llamineres:

Inevitablement, va haver de passar. La lingüista va sentir la irrefrenable necessitat de girar la capsa i analitzar el que hi va trobar. Primer va veure-hi l'espanyol, l'anglès, el francès i l'alemany, d'acord. Ara bé, això només ocupava la meitat superior de l'espai. A sota hi havia quatre llengües més, entre les quals -va pensar la lingüista- hi hauria la catalana.

Doncs no, aquest peculiar envàs presentava la informació només en quatre llengües, les més importants, tan importants que cadascuna apareixia per duplicat!

Ella, incapaç d'entendre aquell desaprofitament d'espai, va voler saber d'on eren, els que havien fet això.

Del Vendrell i de Xixona, que bé! N'hi havia per denunciar-ho. Però, per fer-ho bé, calia posar-se en contacte amb un advocat. "Ara, ja que m'hi poso -va pensar la lingüista- que no quedi, que en seguin dos!"

Com saber si ets a Catalunya

- Opció 1: Si, en una gasolinera, mentre omples el dipòsit, alces la mirada i veus això:





- Opció 2: Si, passejant per un carrer, et pares davant un aparador que t'informa d'això:

Posem-nos d'acord

Teníem gana, ja era tard. Vora el Segre, deixant enrere la Seu Vella, corríem tot Lleida.

I per fi ens vam asseure en un petit restaurant, i miràvem la carta, i recordàvem vells temps...
d
I ens sorpreníem.

No, it isn't.

Per molt que alguns ho vulguin, no ho és, de diferent. El que podria semblar d'aquí és en realitat d'allà, i podria ser al revés.

A Altea, a més de donar nom a un Seat, els agraden les originalitats ortogràfiques i també segons quines banderes; vaja, cap novetat, si veniu de Barcelona:

Al port de València, al seu torn, són molt partidaris del bilingüisme inútil, deportiva amunt, deportiva avall. I quants amics que farien, per aquí al nord!

Ah, per cert, sabíeu que ara entre el jovent valencià (valencià?) està de moda anar a sopar per aquesta zona? I n'hi havia un que no ho entenia, sort que un tal Borja li va fer un aclariment:

- Vamos a la Dársena. ¡Claro! Dar-sena, ¿no lo ves?

Ai, sí. I al centre de la ciutat, les esses i les ces trencades estan com aquí, igual igualet:

O sigui que, resumint, no.

Em sap greu, Calp, però no teniu raó...

No hi ha frontera. Tan sols valen dues frases, la primera i una de les darreres d'aquesta cançó: "Reinventem aquest paradís [...] I nosaltres de la mà."

Una espurna

Quan, per coses de la vida, passes un dia i un altre a Alacant i ets a la ratlla de patir una depressió sociolingüística aguda i la son et pesa massa i ets al campus de la Universitat...

...demanes:

- Un cafè -somrient, educadament, amb la neutra a tot gas i una e d'obertura màxima.

- ¿Eres de Alicante?

- No, de Barcelona.

- Te lo he notado enseguida -diu, content, el cambrer. I t'autointerrogues sobre el teu delatador accent oriental.- ¿Estás haciendo algun curso aquí en la Universidad?

- No, és que de tant en tant vinc, perquè... -i li expliques un tros de vida.

- A mi siem-, sempre m'ha agrad-, agradat Barcelona. Un dia vull viure a-, allí.

- Ah, molt bé, molt bon lloc!

- La setmana passada vaig fer l'examen del mitjà de valencià...

- Ah, sí? I com va anar?

- Mmm... Trobe que no hauré aprovat. Però, de totes maneres... A mi m'agrada més el català, sí. La pronunciació i tot això. Pense que és més dolç i...

- Ah, veus, a mi em passa al revés!

A Joan Solà

Tots hem sentit a parlar de Pompeu Fabra. Segur. Fins i tot una universitat duu el seu nom. També en tenim diccionaris i gramàtiques. I sabem molt bé qui va ser.

Però probablement no tothom sap que avui, any 2009, tenim entre nosaltres un altre Fabra. Un geni, un impecable filòleg, un il·lustre lingüista. I humil, molt.

Abans d'ahir, el Parlament de Catalunya el va convidar a parlar, a dirigir-se a tots els nostres diputats que deixen passar el dia a dia sense fer gaire res de bo.

Immens, senyor Solà, immens:

http://www.vilaweb.tv/?video=5734

Occitània

Si de seguida que vas fer els 18 vas marxar cap a un poblet dels Alps "francesos" a fer un curset intensiu d'occità...

...no serà pas estrany que de tant en tant tiris cap al nord per practicar aquesta llengua.

I...

...et sorprendrà veure que, en una àrea de servei de l'autopista anomenada "Le Village Catalan", hi ha un panell que explica sense embuts ni tergiversacions la història de la separació de les dues Catalunyes, la de Pirineus ençà i la de Pirineus enllà.

...com que et vindrà de passada per anar a Occitània, et pararàs a Perpinyà per endinsar-te al barri de Sant Jaume, el dels gitanos, el que sembla un trosset de Tercer Món i allà, en aquells carrerons bruts, entre nens que en comptes de ser a escola juguen amb armes de plàstic, entre droga i delinqüència, pararàs bé l'orella i desmitificaràs allò de la llengua de la burgesia, perquè comprovaràs que tots els gitanos, del primer a l'últim, no parlen res més que un català deliciós:

... i arribaràs al primer "castell càtar", el de Perapertusa, i t'agradarà que a l'hora de comprar l'entrada la recepcionista et pregunti si vols la informació en català (en occità, però, ni somiar-ho!):


... i tot seguit pujaràs al de Querbus, altíssim, bellíssim:

...fins que, per fi, vindrà Carcassona, on t'oferiran l'audioguia en la teva llengua i et faran una visita guiada en català, un plaer:

gj

...i a Tolosa de Llenguadoc, després de passar una bona estona a la Librairie Occitania i carregar-te de llibres per la teva futura tesi,

lj

aniràs a la plaça més cèntrica de la ciutat, la del Capitoli, on un jove que et voldrà explicar no sé què et demanarà si ets espanyol, li diràs que català, i et contestarà que aquesta mena de respostes li agraden:
j
I, havent respirat nous aires, havent carregat bé les piles, tornaràs a casa, i reprendràs el blog, perquè comprovaràs que tot continua igual:
j

Allò que sempre LI havies volgut dir

Tot i que l'hivern ja se'n va i la calefacció comença a ser més que prescindible, hi ha ensurts que tot just arriben!

Per sort, rectificar és de savis, i ho comprovem només girar el paper:

I, per donar un toc d'actualitat al post, que sempre va bé, que algú em digui exactament a qui substitueix, aquest pronom: