dijous, 13 d’agost del 2015

Noves tendències de traducció al valencià

Un vespre qualsevol d'agost. La lingüista passeja pel port de Dénia.


Fa calor. I, de sobte, veu un cartell. No ho pot evitar. S'hi acosta.

Primer, és clar, hi ha la versió en espanyol de la cosa.


I després ve la millor part. Amb la Generalitat Valenciana com a patrocinador, descobrim, al tercer paràgraf, que el que en espanyol són megayates en valencià són, què us pensàveu, mega yates, amb un espai. En el mateix paràgraf ens assabentem, per si no ho havíem après a les classes de llengua, que en català la conjunció copulativa alterna, indiscriminadament, les formes y. Si comparem el primer i el darrer paràgraf, aprendrem també que la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser pot dur accent o no, segons la mandra que ens faci escriure'l o l'estat d'ànim que tingui l'autor. 


La lingüista, trasbalsada, pensa que, és clar, entre tant port esportiu i tants iots, no els deuen quedar diners per pagar algun corrector o traductor. Però llavors, a l'altra banda del rètol, hi troba una fantàstica versió trilingüe que, segurament, sí que han fet els corresponents professionals de l'àmbit.


La lingüista té l'esperança, però, que a poc a poc el canvi lingüístic al País Valencià es notarà, també, en aquestes coses.