diumenge, 21 de febrer del 2010

Galícia: tota una altra cosa

Als congressos, ja se sap, s'hi va a parlar, cadascú hi vol dir la seva, presentar les conclusions de la investigació pròpia, etc.
.
Com que tocava a Santiago, la lingüista va decidir dir quatre mots en gallec, per començar:
.
"Boa tarde, son Anna Pineda, da Universidade... Gostaríame muito poder presentar a comunicación en galego, pero os meus coñecementos son reducidos. Así pois, falarei en castelán."
.
En acabar, la presidenta de la sessió, gallega, se li acosta:
.
"Ay, con lo que has dicho al principio me has llegado al corazón, de verdad... Es que siempre lo digo, tenemos tanto que aprender de vosotros: el respeto por las lenguas, esa sensibilidad..."
I jo faig que sí, i somric, però no ho acabo de veure igual. De fet, li explico la impressió que m'ha fet Santiago, les coses que hi he vist i que, em sembla, difícilment podré veure al meu país:
Al carrer, la llengua per defecte és el gallec.
Molts restaurants tenen les pissarres i les cartes només en gallec, els cambrers de les zones més turístiques atenen només en gallec, saltant només a l'espanyol si els demanes traduccions del nom d'alguns plats, i segueixen en gallec a continuació, i tant els és que siguis de Barcelona o d'allà mateix. Quin tros de terra tan normal!
Quin plaer, sentir-te a l'estranger, endinsar-te al repte d'una nova llengua desconeguda, conèixer un país de debò...!
Passarien, aquestes coses, aquí? Ni a Vic, diria.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Aquí? Que no, que no n'hi ha

La lingüista es lleva. Se li ha acabat el pa, baixa a comprar-ne. Encara mig adormida, no s'atreveix a baixar tants pisos per les escales, crida l'ascensor i, quan arriba, hi entra:

Primer, i situada a l'alçada dels ulls, la llengua important, la que tothom entén, la que, mira, escriurem bé. Després, en segon terme, una cosa que pretén ser català, directe del traductor automàtic, que per "CORTARÁ", sense accent, ha traduït "TALLÉS", però és igual, no calia revisar-ho. Total, voleu dir que s'ho llegirà algú? I, per què no, innovarem aportant noves construccions com ara "DES JA". Qui dèieu que eren, els ciutadans de segona?
.
Al forn hi ha cua. Quan li toca, li diuen que la barra que se sol quedar, la de cereals, sortirà del forn al cap de 10 minuts. La lingüista s'espera. I torna a casa, amb ascensor:


Algun veí no se n'ha pogut estar, no és estrany! Havent dinat, la lingüista torna a sortir de casa, que ha quedat per fer un cafè. No ho pot evitar, torna a cridar l'ascensor, hi ha novetats:


Per curiositat, mira l'altre ascensor. També hi ha hagut reaccions:

Però no, eh, no. Aquí, de conflicte lingüístic, no n'hi ha cap.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Des de Galícia

Aterrem a Santiago.
.
Al primer taxi que veiem a l'aeroport, hi pugem. Simpàtic, el taxista. Un home que entre frase i frase fa una rialla. I li demanem com es diu això i això altre en gallec.
I, sense adonar-nos-en, arrenca un discurset, el senyor taxista: que ara a l'escola ensenyen una cosa que no és autèntica, que allà s'ha parlat gallec tota la vida, que mai dels mais ha estat prohibit... I que, fixeu-vos, que a Catalunya, que és Espanya!, han posat 250.000 euros de multes per no retolar en català, i és Espanya! I que, pobra gent, que ve aquí a Galícia i veu els cartells en gallec, què ha de llegir? I que si va a Catalunya o al País Basc, el mateix. Que quin desastre!
.
I la lingüista gosa dir:
.
- Sí, però si un va a França també s'ho troba tot en francès.
.
I el taxista resulta que hi va viure vint anys, a França. Que treballava en una fàbrica on tenia almenys 20 companys bretons i que, ells sí que en saben, parlaven tots francès, sí sí sí. I riu. La Grande France! I riu.
.
I vaja, desesperadament procurem canviar de tema, perquè l'home ja ho sabia des de bon principi, que érem catalans, i tot i així, com que ho troba de sentit comú, ens ha etzibat tot allò.
I, per sort, en un dels carrers empedrats de Santiago, hem divisat el nostre hotel.

I li hem dit adéu, al taxista cofoi. Al taxista franquista -que, ves per on, rima.