Sí, sí, ja hi he anat, a les rebaixes! I he passat per l’amabilíssim “¿Cuántas llevas?” “En porto cinc” dels emprovadors, que si per un cop t’ho diuen en català, sempre s’obliden d’una cosa: “Quantes -- portes?”, et demanen, i, és clar, tu no entens què els passa, a les portes! Total, tot plegat per parlar de les peces (allò que en espanyol en diuen prendas) de roba:
.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhevLLiRTp8Gm4q8SWlc57IOpVnElXKmX_w3g8mjFGvDwp67TYmHu25KrxWjQshOkYvXxyWGCAxdEFIrRS9ho1-a6vRt97lg9IXY-P8KetWfY7Uo_WSrJqt2-nC2Tq-zsg91RSnZXYcDWN/s400/Imatge0009.jpg)
I és que això dels pronoms febles no hi ha qui ho entengui, diuen. A alguns, els en falten. I això és el que algú de Bocairent va voler remarcar:
.
I a d'altres, en canvi, els en sobren...
Uns per massa i els altres per poc. Aquesta és la manera que el món quedi compensat, diuen.
O potser la solució és la que proposa el molt honorable (espero que aviat ex-) president de la Generalitat: