Poc o molt, totes perviuen. Però no els agrada mostrar-se als desconeguts, s'amaguen. Si parem atenció, però, en podrem veure algun rastre, per exemple un apòstrof en un rètol enorme o quatre frases en un cartell diminut enganxat en un aparador perdut de Biescas:
Sí, és l'aragonès.
Pugem al cotxe i au, nord enllà, cap a Occitània. Atenció... Sí! Ja comença a veure's alguna cosa:
Arribem a la capital, a Pau. Rere una cabina telefònica abandonada hi trobarem una pista, i en un bloc de pisos d'un carrer abandonat, una altra:
Fins i tot podrem comprar algun llibre i una mica de música si tenim la sort de topar, com qui no vol la cosa, amb això:
(Als interessats en aquesta mena de troballes, es recomana fer cerques al Google abans d'emprendre el viatge, així com anar previnguts de mapes i GPS diversos per arribar als llocs més insospitats.)
I si resulta que tenim la gran fortuna de fer la visita coincidint amb el festival Hestiv'Òc, la cosa ja serà massa. Si fins i tot l'ajuntament de Pau en fa publicitat a la façana!
Ara, no ens emocionéssim pas, tampoc: tota la programació s'anuncia en francès i ho patrocina una associació anomenada "Accents du Sud", que ja sabem tots quina bandera mana:
Entrades
