Dinamarca, Suècia... i Espanya

Qui no està enganxat a una sèrie, avui dia?

Suècia i Dinamarca en coprodueixen una, que com veieu compleix tots els tòpics de l'ambientació nòrdica:

Tot passa al voltant d'un pont que uneix tots dos països. Els personatges de Dinamarca parlen danès i els de Suècia, suec. Sembla, doncs, que el nivell d'intercomprensió entre ambdues llengües és força elevat (per a més precisions, vegeu la reflexió de Joan Lluís-Luís).

Potser, innocents com una servidora, penseu que, per intercomprensió, la que tenim entre el que es parla a Barcelona i el que es parla a València.

Doncs no, us equivoqueu! Aquí no ens limitem al bilingüisme, aquí som més que ningú i tenim, fins i tot, bidialectalisme, i amb totes les lletres! Per això, si anem a la cafeteria del tren que comunica Catalunya i el País Valencià, comprovarem com ens agrada gastar tinta:

Al nord, en canvi, sembla que els va més la cosa lògica. Als crèdits, doncs, no escriuen dos cops aquelles paraules que, en suec i en danès, són iguals, com musik o scenograf. Només repeteixen, evidentment, les que són diferents:

Alguns tenen clar que, aquí, un personatge català i un de valencià no s'entendrien. De fet, sense anar més lluny, per dinar un menjaria pa de llavors i l'altre, de pipes.

"No, no es pot"

...va dir la dependenta (o propietària) de la Llibreria Públics de Dénia.

Ho va dir, concretament, quan la lingüista, tota innocent, i a punt de comprar mitja dotzena de novel·les per passar l'estiu, li va insinuar:

- L'organització és una mica confusa... Com és que no poseu al costat el mateix títol en valencià i en castellà, perquè sigui fàcil triar?

- No, no es pot!

I, davant la cara d'estupefacció de la lingüista, va venir l'explicació:

- És que tenim els llibres ordenats per editorial, i és clar, no podem barrejar valencià i castellà perquè poden ser dues editorials diferents...

"Ja, és clar" -va pensar la lingüista.

Però, aleshores, a la taula de novetats, on es barrejaven mil editorials diferents, per què no hi podia haver llibres en català?



I en aquesta altra taula, on la llibreria presentava una selecció de llibres?



Calia, doncs, a Dénia, comprar Jaume Cabré en castellà? Ignorar la magnífica traducció al català de l'Això és tot de Salter?

Ah caram, però quan els convenia, amb el típic llibre folklòric, això de presentar les dues llengües juntes semblava que sí que es podia fer...

Curiós, si més no. La lingüista, però, fidel, va anar fins al raconet -gran, però raconet- de la llibreria on hi havia els prestatges en català. Això sí, a l'hora de pagar, la dependenta (o la propietària) va tenir l'amabilitat de recordar-li que els dos llibres que havia agafat d'Alice Munro, per a cadascun dels quals pagava més de 15 euros, els donaven molt bé de preu a l'entrada de la botiga. 

En espanyol, és clar.

Gràcies- va dir ella. I va pensar que potser no s'incloïa en la mena de públics que busca aquesta llibreria de Dénia.