A causa d’aquesta invasió, els catalanoparlants de la capital i rodalia s’han avesat, com qui no vol la cosa, a articular un seguit de despropòsits lingüístics perfectament capaços d’enervar la meva humil persona.
Perquè us en feu una idea, avui en dia és del tot normal que, si passegeu pels carrers de Barcelona, sentiu converses com ara:
- Quin gelat més bo. Vols? Va, prova’l!

Efectivament, el pronom EN ha estat cruelment desterrat -no se sap ben bé on. És més, alguns conciutadans t’arriben a mirar malament si respons:
- No, gràcies, no EN vull pas.
I fins i tot alguns quedaran estupefactes si els dius:
- Sí, gràcies, m’agradaria TASTAR-lo, el teu gelat.
I si et vas a comprar roba, a més de la música txumba-txumba a tota pastilla, hi ha altres factors que poden provocar-te un bon mal de cap, com ara alguna adolescent que pregunta:
- On estan els provadors? Vull provar-me aquest jersei.
I tu et recordes d’aquell temps en què les coses EREN al seu lloc, d’aquells anys en què, quan anaves amb la teva mare a comprar roba, te l’EMPROVAVES.
Una de les darreres víctimes d’aquest exèrcit implacable ha estat el COM QUE causal, que ha patit l’amputació d’un dels seus membres, amb aquest resultat final:
- Com he estat malalt, m’he perdut dues classes.
En fi, ara que us he fet un esbós de la situació, he de reconèixer que tampoc no cal ser del tot pessimistes: no ho digueu a ningú, però ens hem unit uns quants resistents per crear una xarxa que, amb una bona neutra com a crit de guerra, lluita contra aquesta terrible colonització.
Una salutació des de la Resistència Barcelonina Antixava (RBA)!