dimarts, 29 de gener del 2008

Tantsemendonisme

Què és:

Malaltia contagiosa endèmica dels Països Catalans.


Principals focus de propagació:

Barcelona, València, Palma.


Persones amb major risc de contagi:

Sector de població jove (nascuda ja en era postfranquista) del tipus "Hola-què-tal-sóc-ciutadà-del-món-així-que-defensaré-totes-les-causes-menys-la-del-meu-país-perquè-clar-ser-bilingüe-és-molt-guai-i-fa-modernet..."


Primers símptomes:

- Indiferència davant de coses com aquesta.

- Trobar normalíssim fer servir directament l'espanyol quan som al Zara: "¿Perdona, tienes una talla M?" (No fos cas que la dependenta entengués el català!!)

- Creure que, home, ben mirat, potser tenen raó els de Ciutadans-Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (o com coi és diguin); i que quina sort que el PP hagi creat el http://www.sidiguim.com/...


Efectes a llarg termini:

- Autoodi.

- Interrupció de la transmissió intergeneracional del català (perquè, pobrets fills meus, els faré un favor i els parlaré en espanyol, que així tindran més oportunitats).

- Intents repetits (i sovint frustrats) d'esborrar-se l'accent propi.

Tractament:

Opció 1: Dues setmanes d'internament i intensa meditació al monestir de Poblet amb l'única companyia d'unes quantes lectures sobre política lingüística.

Opció 2: Converses diverses amb interlocutors assenyats i realistes.

Opció 3 (poc recomanable): Vivència d'algun cas de violació flagrant dels drets lingüístics que desperti l'individu del seu somni de bilingüisme; retorn a la realitat; període de repòs-recuperació-i-assimilació dels fets.
hh
Seqüeles:

Dificultats importants per saber riure, o si més no somriure, amb això... gggggggggggggggggnnngggggggggnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
(el millor, de l'inici al minut 04:00)


(el millor, entre els minuts 02:15 i 03:15)


(el millor, entre els minuts 6:10 i 7:30)

dilluns, 21 de gener del 2008

És important

Sóc a l'aeroport d'Alacant, fent temps esperant per embarcar-me. A la vora meu hi ha un mostrador d'Iberia, amb una senyoreta. S'hi acosta un jove d'uns 25 anys, tot elegant i amb un català (valencià) impecable:
- Perdone, voldria consultar els horaris per als vols a Barce-...
- ¡No te entiendo!
- Sí, els hora-...
- ¡Que no te entiendo! ¡Háblame en español!
El noi gira cua, i no triga a sentir un comentari irrespectuós de la senyoreta que l'ha "atès". Hi torna:

- Escolte, té el full de reclamacions, per favor?

- No te lo voy a dar.

- Però si m'estàs entenent... Vullc el full de reclama-...

- ¡Que no te lo voy a dar!pllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
- Sóc advocat, aixina que sé que tinc dret a...

- ¡Aquí hay mucha gente con carrera!p llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll
El noi al·lucina: ella l'està entenent de sobres, i té un company de feina al costat que mira de convèncer-la que el que ha de fer és parar de discutir i donar el full de reclamacions al client que l'hi està demanant. Ella s'hi nega, argumentant que, de fet, (encara) no és client.
El gairebéclient decideix que prendrà mesures. Se'n va, tot recordant l'anècdota que ha viscut aquell matí al Corte Inglés, quan ha preguntat a una dependenta: kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk - hhhhh
- Perdona, teniu còpies de claus?
I li ha respost:
- Lo siento, la marca Claus no la tenemos.
`p
I jo sento un avís per megafonia, que el vol d'Iberia 1399 amb destinació Barcelona està a punt de sortir. M'he d'afanyar. Enfilo les escales mecàniques, i per dins encara sento les veus que fa només un parell d'hores es manifestaven pels carrers d'Alacant:
"Escolta, PP, Alacant vol TV3!"
"Volem TV3, Canal 9 no val res!"
I, sobretot: "Alacant és important, Alacant és important!"

La lingüista, a eixe bon xiquet de l'aeroport, li diria estes paraules:

dimecres, 16 de gener del 2008

¿Y usted le dice "carrer"?

Una servidora va rabent -però sense rebre!- carrer Princesa amunt quan, de cop i volta, un bon home, d'aparença turista clara, m'interromp la marxa:

- ¡Perdone, señorita! ¿Cómo puedo llegar a las Ramblas?

I ja tenim la situació servida. És molt probable que aquest senyor no sàpiga català, però també és evidentíssim que l'espanyol és la seva llengua materna, la qual cosa el converteix en perfectament capaç d'entendre la meva resposta, acompanyada, és clar, de molta gesticulació:

- Miri, és molt fàcil. Aquell carrer -assenyalant-l'hi amb el dit- i tiri recte, recte, i ja veurà les Rambles. ggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg-- Aha, aha. Aquella calle, gracias. ¿Y usted le dice "carrer"?

- Sí, sí, però és una altra llengua: el català, la llengua d'aquí.

L'home posa cara de "primera notícia", però a continuació, ben rialler i interessat, em demana:

- Dígame usted, ¿cómo se dice hombre y mujer?

- Home i dona.

- ¡Home i dona! -repeteix. Pues... ¡Gracias, dona!


I m'allarga la mà, per fer una encaixada.

Ell segueix amb la seva colla cap a la plaça Sant Jaume. Jo tombo Via Laietana amunt, tot pensant com n'és de curiós que un estranger que ni sap que el català existeix m'hagi entès i que, en canvi, gent que fa anys i panys que viu aquí encara gosin dir que no entenen res...

dimecres, 9 de gener del 2008

Calla...!

De vegades, cal saber callar. Sí.

A l'hora de la veritat, però, no és pas gota senzill.
Perquè sovint diem coses que no toquen o que ni tan sols pensem, i tallem contínuament el nostre interlocutor, i no deixem parlar, no escoltem; anem a la nostra, vaja.

I prescindim del silenci. I mira que hi ha cops que sense dir ni una paraula podem donar a entendre tantes coses...!

Bé, ho confesso, això que dic només -o en part- és una excusa per regalar-vos una joieta que arriba de l'Empordà, el nou videoclip dels Sanjosex: les imatges parlen soles, i si ja hi afegim la música i la lletra, amb les es i les os gironines (que permeten rimes del tipus per ella / parella, minut 1:40 - 1:44), la combinació esdevé, senzillament, excel·lent!




dimecres, 2 de gener del 2008

Començar

Una bona manera de començar l'any és aquesta:

Llevar-se, anar cap a l'estació de trens més propera, i fer una excursió cap a Sant Pol de Mar. Riure amb el bilingüisme de la Renfe: Próxima estación / Propera parada (o era al revés?).

Passejar pels carrers i carrerons d'aquesta bonica localitat costanera, passar per davant del Restaurant Sant Pau, de la Ruscalleda, fer un cop d'ull a la carta i, és clar, limitar-se a sucar pa amb l'olor, que diuen...

I, prosseguint el passeig, espantar-se una mica-bastant-molt en veure això:bbbbbbbbbbb


Però, en passar davant d'una botiga, alegrar-se de comprovar que els refranys segueixen vius:

A continuació, de tornada a la gran ciutat, anar a fer un mos en algun dels establiments Viena, excel·lents pel que fa a la sensibilitat lingüística (i al menjar): eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee


Finalment, per rematar el nostre inici d'any, és recomanable d'anar a fer un te a ca l'Otman, al carrer Cirera del barri del Born, on podreu sentir tant com vulgueu un català amb accent àrab deliciós... mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
Fa o no fa?