Tu ja m'has entès...

Tots en tenim. Arriben quan menys ens els esperem. De vegades, fins i tot en els moments més inoportuns. Però, noi, són inevitables, què vols fer-hi?!

A continuació, en presentem alguns exemples:

L

SITUACIÓ 1

Lingüista i família pugen a l'avió destinació Brussel·les i, mentre les hostesses fan les indicacions de seguretat pertinents, la star de la llengua pregunta a sa germana:

- Ja t'has cinturat el cordó?

L

SITUACIÓ 2

A casa, a quarts de 10 del vespre, quan la gana ja apreta, algú de la família exclama:

- Encara no està la paula tarada?

L

SITUACIÓ 3

El pare, que veu un bol ple d'escarola damunt el marbre de la cuina, busca la mare per preguntar-li què n'ha de fer. Quan la sent passar, la crida:

- Escarola! Ai, Lluïseta! Què en faig de l'escarola?

Sí, sí, són els anomenats lapsus linguae, oi que tots n'heu tingut?

El mecànic

Aquest cop, la lingüista té la sort de començar el cap de setmana el dijous. Ja fa dies que fa plans: anirem aquí, anirem allà, et vindré a buscar a l'estació i marxarem directament...

I quan arriba el dia, el cotxe comença a treure fum i a vessar aigua, visca, visca! I, desesperada, truca al RACC. Gairebé abans d'haver penjat, ja té el mecànic allà.

Tot trempat, obre el capó i, molt expressivament, deixar anar un "Uf..."

La lingüista, és clar, ja posa cara de circumstàncies. Tanmateix, tots els mals se li'n van quan sent que el mecànic li pregunta:

- D'on ets tu? És que pel parlar...
DDDDDDDDD
Feliç per la pregunta, li explica que és de Prats de Lluçanès, i li amaga que, de fet, és nascuda a Barcelona i és a la ciutat on sempre ha viscut. Resulta que ell és de per allà a la vora, d'Avinyó.
D
La lingüista, orgullosa del seu accent no barceloní, ja ho veu tot diferent, i quan el mecànic li comunica que al final no serà res i que de seguida ho arreglarà, la cosa ja és perfecta!


PD: Després d'aquest fantàstic cap de setmana, la lingüista es troba al llit, enfebrada, amb el grip... (Ai, no, la grip!)

Sons

Surts de pressa i corrents de casa i comproves que aquesta pintada és ben veritat:

I amb el pols accelerat pel fer tard, t'adones que necessites fer un cafè. No fer-te'l, sinó que te'l facin. Per això, aparques la bici i enfiles carrer Urgell amunt. Fins que, a mà dreta, veus un local que -penses- deu servir bons esmorzars:

Ai, ai, ai, què deu ser això d'esmorçar? I fas el cor fort, i no et vols creure que a Barcelona s'estigui perdent la distinció entre essa sorda i essa sonora, no pot ser! Per no oblidar com sona, aquest fonema missing, vas aquí i cliques, a dalt a la dreta, per anar a la taula de sons, i trobes el consol: quan tries un so, tens dibuixets i exemples de paraules i fins i tot vídeos!

Ah, i et fa la impressió que la boca i la veu femenines et sonen... Que no són les de la lingüista aquella que té un blog...?

u