El pàrquing

 La lingüista surt de casa de bon matí. Fa tard a la feina! (La feina que, tot sigui dit, li impedeix d'escriure gaire aquí...)

Primer ha d'anar a buscar el cotxe. Entra al pàrquing, i té la sort de començar el dia amb un noi guapo que li obre la porta de l'ascensor. És un d'aquests pàrquings immensos, de quatre pisos sota terra, amb més de cent places a cada planta -això vol dir, doncs, que és possible no tornar a coincidir amb l'esmentat noi guapo.

Doncs bé, la lingüista es fica al seu cotxe, es disposa a sortir al carrer i encara la rampa. Però, al capdamunt, veu que hi ha un cotxe que s'ha encastat de ple contra la porta automàtica:

I aleshores veu la barrera i el cartell improvisat. Corrent el risc de provocar un embús en hora punta per sortir del pàrquing, la lingüista decideix comprovar si la suposició que li balla pel cap podria ser certa. Baixa del cotxe, camina fins a la part del darrere de la tanca i, efectivament, allà, la part que no veurà cap cotxe que vulgui sortir, hi troba la sorpresa:

Conclusió? Si vols saber per quina porta has de sortir, més val que sàpigues llegir el cartell situat a la banda útil, tret que, com la lingüista, tinguis ganes de provocar un tap de cotxes que es pregunten què hi fas, allà parat al començament de la rampa.

PD: No, parar-se allà al mig no era una excusa per mirar de tornar a coincidir amb el noi de l'ascensor.