Balanç nadalenc

Aquests dies, qui més qui menys mira enrere i fa balanç. Aquests han estat els meus reptes de Nadal: KK

LKKKKKKKKKKKKKKKKGG NNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNN
1- Comprar torró a Alacant (i d'Alacant) i que m'atenguin en català. ACONSEGUIT / REEIXITL

.JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ

2- Sentir, a les fires i botigues de Barcelona, més nadales que villancics. SEMIFALLIT
L

3- Veure la cara d'estupefacció d'una dependenta (sud-americana) quan, després d'embolicar-me un regal i posar-m'hi l'etiqueta "Deseo que te guste", la hi / l'hi faig canviar per una que sigui en català. Ella, tot i que ho fa encantada, sentencia, sense entendre gaire la meva petició: "La otra era más bonita". ACONSEGUIT / REEIXIT

K
4- Comprovar que Codorniu manté amb dues enes l'eslògan "Anna, el nom del cava". ACONSEGUIT / REEIXIT

5- Poder celebrar que aquest blog, en el seu primer Nadal, té lectors de pràcticament tots els territoris de parla catalana (en falten de la Franja (NO! M'acaben de fer saber que de la Franja també n'hi ha!!), del Carxe, de la Catalunya Nord i de l'Alguer), i que també en té d'altres països d'Europa, d'Amèrica del Nord i d'Amèrica del Sud. ACONSEGUIT / REEIXIT
K

6- Apreciar algun senyal de recuperació del Tió, en detriment del senyor amb vestit vermell i barba blanca. FALLIT

K
7- Certificar que en català el Nadal encara és bo -no pas feliç- i singular. ACONSEGUIT / REEIXIT
KKKMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKKK
8- Constatar que la frase que segueix, per bé o per mal, continua sent molt certa. ACONSEGUIT / REEIXIT

Un desig per l'any que ve? Ho tinc molt clar! Que, quan una servidora torni al País Valencià, les parets no hagin de dir més això...

Per acabar, música. Ja sé que és de fa uns quants anys, però la puc dedicar igualment, oi? Si més no, el trosset que va del 00:51 al 01:35...

És Nadal al meu cor / quan somrius content de veure'm / quan la nit es fa més freda /quan t'abraces al meu cos. / I les llums de colors / m'il·luminen nit i dia / les encens amb el somriure / quan em parles amb el cor.

BON NADAL!!

Cal?

Digueu-me maniàtica, però dia sí dia també ensopego amb cartells que, resumint, trobo que qui els ha fet hi ha perdut temps, espai i recursos. Us n'he preparat una selecció.

En una de les biblioteques de la Universitat d'Alacant, ens demanen que callem:

En un portal d'un bloc (i no blog) de pisos de l'Eixample barceloní, avisen que:

Als passadissos de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, anuncien:

I, com a paradigma d'aquesta ximpleria, al bell mig del campus universitari alacantí hi ha això:

Sembla que ens agraden els cartells grans i amb molts colorets... I, llavors, de què serveix reclamar?

Intent d'àpat

El matí va passar de pressa. Estava tan enfeinada que, sense adonar-me'n, se m'havien fet quarts de tres. Vaig decidir plegar per una estona i abandonar l'habitació:

La nevera era buida, el rebost feia llàstima. Per acabar-ho d'adobar, era un dia festiu. La decisió només podia ser una: treure el nas a la botiga de menjars preparats de la vora de casa, un típic negoci familiar molt arrencat.


Mentre esperava el meu torn, vaig agafar un tríptic que detallava tots els plats que tenien. I bé, us reconec que em temptava molt l'amanida de coses esparracades, és a dir, d'esparrecs, però al final, tot i que mai no he estat, set ni sigut gaire partidària de les drogues, em vaig decidir per les pastis, els tripis (uns quants de verdures, uns quants de marisc):


De segon, de seguida vaig tenir clar que volia això del turbo al forn, que vaig suposar que seria un peix cuinat a velocitat estratosfèrica -amb alguna mena de turbocompressor, vaja.


Al cap d'una estona, quan vaig haver llegit tota la carta, em vaig començar a marejar: trobava a faltar tants accents, tantes lletres... Pel que m'han dit, vaig caure desmaiada. En aquelles hores, tothom ho va atribuir a la gana, és clar.

Veient aquest panorama, no paro de pensar que el nostre país deu estar ple de lingüistes que, ells sí, s'estan morint de gana, esperant (im)pacientment que algú els doni algun text per corregir...

Fes-me un petó

Un tarda d'estiu, jo tenia una cita. Tot anava molt bé, fins que a ell no se li va acudir res més que demanar:

- Dóna'm un petó...

En sentir allò, em vaig quedar astorada: «Com ho he de fer, jo, ara, per DONAR-li un petó?». Vaig pensar que potser era molt materialista, ell, i tenia ganes de tenir una cosa que jo veia impossible de donar-li...

- És que jo..., jo els petons sempre els he fet, no sabria pas com donar-te'n cap, saps?


En català, ens FEM abraçades, petons i moixaines diverses...

O, cap al País Valencià, pots sentir que et diguin: "Pega'm un petó!", i ho hauràs de fer...!

Tot això, segur, ho sap molt bé la Pilar: