Com

A mi que m'expliquin com s'han de dir les coses, en aquest país. Que m'ho expliquin perquè no torni a plorar d'impotència quan agafo el cotxe i deixo enrere València.

Si saben llegir, aquesta gent, em sembla que el missatge és ben fàcil d'entendre.

(Dissabte passat es podien fer moltes coses: un bon dinar, un dia de platja, una sortida de pícnic o una tarda de cinema. També es podia anar a demanar que els nens del País Valencià puguin veure el Club Súper 3, i que tota la població tingui una televisió digna en la seva llengua.)

Tot plegat es resumeix així: el poble anar dient, que dalt de tot (literalment) sempre hi ha els mateixos.

En fi:

Una altra Vall de Boí

Que la Vall de Boí és preciosa ja ho sabíem:

I que és terra de contrastos (i forts) ho veurem tot seguit.

Allà l'Snoopy és independentista i als cotxes més que nadons hi duen dimoniets:

Ara bé, el més impactant de tot, entre tanta església idíl·lica i tanta muntanya paradisíaca, és la Romanic Shop que s'anuncia a Taüll:

Segurament coincidireu amb mi que val més caminar poble amunt i anar a prendre una tassa de xocolata desfeta al bar de la plaça. O, més ben dit, un xocolate, com diuen allà, igual que al País Valencià:

Canvi de casa (però el mateix país)

Fent cua a la caixa del Bonpreu, la lingüista s'entreté fent un cop d'ull a les diverses revistes de cuina, viatges i oci que hi ha exposades. Hi veu el Descobrir Catalunya, que, tal com deixa entreveure el grafisme de la portada, cada cop és més Descobrir i, per sort, menys Catalunya. Sí, menys Catalunya i més "el teu país".

No deuen gosar posar-hi nom, al país, però veient la portada, que si l'or blanc de Formentera, que si el caràcter de l'Alcoià... Em sembla que ja sabem de què va.

Això és normalitat.

PS: El suport wordpress del web del diari Ara (http://blogspersonals.ara.cat/dodellengua/) ha portat massa maldecaps a la lingüista (entre els últims la desaparició de totes les fotografies penjades), per això torna a casa.