Raons, raons

Hi ha pàgines que tinc el gust de visitar molt molt (massa?) sovint. La de Renfe, tan espanyola com sempre, després d'un període de temps etern (perquè tothom sap que aquestes coses són lentes!), ja és multilingüe. Sí, per fi en català, i per duplicat! Podem triar entre clicar Benvingut (C) i Benvingut (V), ho endevineu?

Té gràcia, fa dies que m'hi passejo, saltant d'una versió a l'altra, i encara no hi he trobat cap diferència!

.

Mentrestant, en un aparador qualsevol d'un carrer de l'Eixample barceloní, algú opta per una solució salomònica que m'encanta!

Vacances lingüístiques mai!

Sense volguer...

Sí, sense volguer, ha estat. Jo he entrat en aquella botiga del centre atreta per una samarreta de tirants de l'aparador exactament del mateix color que la que perseguia des de fa dies per combinar amb aquella faldilla estampada...

Remenant entre penjadors, fent malabars entre l'iPod, les Rayban i el mòbil que just llavors pitava per una alarma, ho he sentit:

- Que fuerte... ¿Te lo puedes creer? Gana su país y la tía se pone así... Y empieza a decir no sé qué...

- Es que hay gente que es gilipollas, joder!

- Ya ves, una hija puta. -la lingüista no sap si escriure'l junt, aquest preat insult de l'espanyol.


I llavors una clienta inoportuna esternuda, i una servidora no s'assabenta de com acaba l'animada conversa entre les dues dependentes tocades i posades que entre faldilles massa curtes i sabates massa incòmodes se senten les mestresses del món, i alliçonen, i anar fent.

Contradiccions

Contradicció és, diria jo, que passejant per l'Eixample trobis que t'anuncien segons què en català:

I contradicció és també, diria jo, que en un poblet del País Valencià, de la terra de les nespres, t'anunciïn segons què en castellà:

Per sort, ja fa temps que vaig aprendre que en aquest país nostre hi abunden, les contradiccions.