Sí, sense volguer, ha estat. Jo he entrat en aquella botiga del centre atreta per una samarreta de tirants de l'aparador exactament del mateix color que la que perseguia des de fa dies per combinar amb aquella faldilla estampada...
Remenant entre penjadors, fent malabars entre l'iPod, les Rayban i el mòbil que just llavors pitava per una alarma, ho he sentit:
- Que fuerte... ¿Te lo puedes creer? Gana su país y la tía se pone así... Y empieza a decir no sé qué...
- Es que hay gente que es gilipollas, joder!
- Ya ves, una hija puta. -la lingüista no sap si escriure'l junt, aquest preat insult de l'espanyol.
I llavors una clienta inoportuna esternuda, i una servidora no s'assabenta de com acaba l'animada conversa entre les dues dependentes tocades i posades que entre faldilles massa curtes i sabates massa incòmodes se senten les mestresses del món, i alliçonen, i anar fent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
28 comentaris:
Una mostra més de la curtesa de mires i ment d'alguna gent. Per desgràcia, en són uns quants!
Però, al final has comprat la samarreta, o has perpetrat una matança rotllo Columbine a la tenda?
el problema d tot aixo es la manca d respecte i el to d superioritat,bastant comú en ells.
Aquestes són de les que es pensen que al Passeig de Gràcia érem 57.000... Ja s'ho trobaran, s'aixecaran un dia i a su país els hi mancarà tot un trosset de platja des de Salses a Guardamar, des de Fraga a Maó. Però al final et vas comprar la samarreta?
Ui, no, no em vaig poder comprar res, tot se'm posava malament, vaig marxar escapada!
També hi ha motius per a l'optimisme. S'ha vist que eren pocs. Pocs i fatxes. Llàstima dels inconscients.
I res més, Anna,
salut i independència!
"Sense volguer"? Serà "voler", no?
No, home, volguer és una variant! Ai...
Com sempre la ignorància és atrevida. Opinions de calaix de gent que només es preocupa per la superficialitat i està abduïda per la telescombraria; darrerament més "roja" que mai.
Que vagin dient que nosaltres farem la nostra.
"Volguer", una variant? Al diccionari de l'IEC no surt. I a la web de consultes lingüístiques de Gencat diu clarament que és "incorrecta"...
Segons l'Optimot és incorrecta, però és una variant col·loquial habitual. Així mateix a l'Alguer és perfectament correcta.
ANÒNIM: Mare meva! Però ets catalanoparlant o és broma?
RAFEL: Deixa'l, aquest anònim, que no ho ha captat...
Anem a veure. No sóc lingüista, no sóc filòleg. Sóc un ciutadà amb una certa sensibilitat per la salut de la llengua. No crec que estigui tan fora de lloc qüestionar un mot pel 'petit detall' que no apareix al diccionari de l'IEC. No té cap importància el que digui aquest diccionari? I l'Optimot de la Generalitat tampoc? Quina és l'autoritat de la llengua, doncs? O no en té? En lloc de tants escarafalls i tants "mare meva!", "deixa'l", etcètera, algun argument seria molt ben rebut. M'he limitat a plantejar una cosa que m'ha sorprès i que no veig clara, i rebo com a resposta un tracte de condescendència que em deixa francament estupefacte. Si l'"elitisme" d'aquest bloc consisteix en tractar la gent com retardadeta, jo diria que no anem bé, i que precisament això no és el que la llengua més necessita en aquests moments.
estic d'acord amb l'anònim. Aprofitant aquesta qüestió volia només comentar que com 'barco' també és col·loquial podríem acceptar aquest mot sense escarafalls, cosa que no m'agradaria gens.
Dir "volguer" seria com dir "asin vamos bien" o "bocadill de jamó i ques"... Una "paletada" que fa mal el sentit. Et posis com et posis i tot el col·loquial que tu vulguis. Jo parlo molt col·loquial amb els amics i mai no he fet servir volguer. És de provincians no exigir una correcció lingüística al nostre idioma, perquè, clar, com és un idioma de segona ens podem "permitir" fer-lo servir com el cul. El català, i els catalans, s'ha de prestigiar fent-lo servir correctament. I si algú corregeix un altre, "se li'n" donen les gràcies i es canvia, no es tracta de justificar "lo" injustificable. Un justifica les errates, no les incorreccions.
Jo també m'he quedat bacabadat amb el tracte que ha rebut el lector anònim que ha recalacat la incorrecció amb què s'ha emprat el verb voler. Faig costat i comparteixo les opinions del lector anònim.
Diria que "volguer" és un dialectalisme, la qual cosa no s'ha de confondre amb un barbarisme. Un barbarisme és incorrecte. Un dialectalisme és correcte, encara que pot ser no normatiu. Així, si un barceloní escriu "dugues persones" enlloc de "dues persones", serà incorrecte si ho fa a un diari, on en principi s'ha d'escriure en català estàndard. Ara bé, si a algú li ve de gust escriure-ho en un article del seu bloc, és perfectament correcte. En canvi, si algú pretén escriure *busó (com a bústia) o "bocadill de jamó i ques" al seu bloc, serà incorrecte perquè no són dialectalismes, sinó barbarismes.
El català estàndard ha fet molt de mal a la resta de dialectes (segons em van dia a COU, l'estàndard no és altra cosa que un altre dialecte), ja que ara tot el que no és normatiu, es considera incorrecte, encara que no ho sigui (també s'ha de dir que encara que hagi fet mal als dialectes, ha estat molt profitós per la llengua i la seva difusió, una cosa no treu l'altra).
En tot cas, jo crec que aquest dialectalisme, a la lingüista elitista se li ha escapat sense volguer...
Una cosa és la parla, amb els seus dialectes, i una altra és la llengua escrita, que s'ha de regir per l'estàndard, a ser possible culte (gustos personals). Si es tracta de literatura no hi ha cap problema de fer servir formes dialectals, ans el contrari (Jaume Cabré o J.R. Jiménez, p.e.), tot depèn del context. Parlant amb ma mare no faré servir "dues llaunes", sóc de Barcelona i diré "dugues llaunes", però si tinc un bloc en el qual em dedico a criticar la gent pels paranys lingüístics que fan (noteu que no faig servir "foten"), i vaig de cultureta-gafapasta-ésser-superior, tractant de retardadet tothom, vaig malament si fico "volguer" i tracto de justificar-me preguntant qui m'ho ha fet notar, si "ets catalanoparlant?". Una cosa és tenir errades, tothom les fem, i una d'altra és estar-ne ben orgullós (la síndrome Belén Esteban). La "rebelión de las masas" que deia l'Ortega... paleto pero orgulloso.
PD: Qui ha fet molt de mal la resta de dialectes són alguns professors de COU, i el COU mateix :-)
Hola, sóc l'Anònim que fa dies va gosar insinuar si 'volguer' era incorrecte. Veig que sou uns quants els que heu entès la meva sorpresa: tant pel l'assumpte voler-'volguer' com pel tracte que he rebut de la senyoreta lingüista 'elitista'. Bé, imagino que ara deu estar de vacances i no segueix el seu bloc, però encara espero una resposta civilitzada a tot plegat. Si no, esborraré aquest bloc de la llista de favorits (el vaig afegir fa poc en un atac de simpatia evidentment precipitat) i deduiré que aquest país no té remei: si alguna cosa no necessitem a Catalunya en aquests moments són 'elitismes' com aquest. Si tothom actués amb aquests fums (i menyspreu per la gent que simplement s'està informant i planteja dilemes raonables, com continuo pensant que és el meu: insisteixo, "volguer" NO apareix al diccionari, i això per a mi vol dir alguna cosa), els parlants de català ara seriem 10 o 12. Espero, per al bé de la nostra llengua que no tracti tothom com m'ha tractat amb mi. Gràcies, Guillem, Oncle i l'altre Anònim pels vostres comentaris.
"La Internacional Papanates" d'en Quim Monzó. No hase falta desir nada más...
home, diria que n'esteu fent un gra massa la veritat.
PRIMER DE TOT, EL TRACTE VA D'ACORD AMB EL TO DELS COMENTARIS.
SEGON, EL "VOLGUER" EL VAIG POSAR DEL TOT EXPRESSAMENT, COSA DE LA QUAL CAP LECTOR USUAL DEL BLOG ES VA SORPRENDRE, PERQUÈ HO FAIG AMB FORÇA FREQÜÈNCIA.
TERCER, COM S'HA DIT, ÉS UN MOT DIALECTAL, COM D'ALTRES QUE HE USAT EN POSTS DIVERSOS. NO TÉ RES A VEURE AMB ELS CASTELLANISMES O VULGARISMES QUE ALGUNS CITÀVEU.
ENTENC QUE ELS QUE NO SOU LINGÜISTES POTSER NO CONEIXEU LA DIFERÈNCIA ENTRE AQUESTS TERMES NI SABEU FINS A QUIN PUNT I DE QUINA MANERA SÓN RECOLLITS PER LA NORMATIVA (HI HA ALTRES DOCUMENTS NORMATIUS A PART DEL DICCIONARI). EN QUALSEVOL CAS, EN LA MEVA PRIMERA RESPOSTA JA HO VAIG FER CONSTAR, HO VAIG EXPLICAR I HO VAU IGNORAR. AQUESTA ÉS L'EXPLICACIÓ.
VA SER UN SIMPLE JOC DE PARAULES, UNA GRÀCIA CAP ALS LECTORS DE SEMPRE, I INESPERADAMENT ALGÚ SENSE GAIRE HUMILITAT VA DEIXAR ANAR UN COMENTARI QUE, SI MÉS NO EN LLEGIR-LO, NO SEMBLAVA QUE TINGUÉS GAIRE BONA FE.
Caram, quina polèmica amb una paraula! És que som un país... La lingüísta és tan elitista que pot permetre's el luxe de jugar amb la llengua.
Evidentment, l'estàndard neutre és diferent. Però, què seria de la literatura sense el colorit de les variants locals de l'autor? Salut!
"Vamos" que els ximples som nosaltres, com sempre. Apa!!! Tornaré a llegir el "20 minutos" que és l'únic pel que m'arriba la meva competència lingüística. AUTOCRÍTICA.
SEGUEIXES SENSE VOLER ENTENDRE'M.
Hola lingüista elitista ;D et voldria fer una consulta però no trobo el teu correu. Em pots escriure un mail a guillemcarbonell@gmail.com Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada