Així és com no m'he sentit durant la meva darrera estada de l'any a Alacant.
Perquè el senyor de la fruiteria em diu: "Háblame en valenciano, ¡que me gusta aprender palabras!"
Perquè el noi de la teteria que em serveix un te de gustos inimaginables està content de poder practicar amb mi un valencià que fa servir poc, i cada cop que se'm dirigeix no pot evitar dibuixar un somriure que delata la il·lusió que li fa.
Perquè descobreixo, prop de casa, un forn on parlen valencià i, a més, que és boníssim!
Perquè a la torroneria faig que els clients que vénen després de mi demanin en valencià.
Perquè tornant, resseguint el mar, dalt l'Euromed, penso tot això, i escolto els Manel, que es veu que seran el grup revelació de l'any que aviat encetarem. Així que aquest és el meu regal per a vosaltres:
dilluns, 29 de desembre del 2008
Dona estrangera
Etiquetes de comentaris:
Anant pel carrer,
Música,
Sociolingüística
dimecres, 17 de desembre del 2008
La vida laboral
La lingüista, potser perquè parla basc, de tant en tant és contractada pel govern d'Euskadi per fer promocions de turisme a Barcelona. I fer promoció vol dir estar de cara el públic, i estar de cara al públic vol dir que el client sempre té la raó: Si et ve en català, tu en català; si et ve en espanyol, tu en espanyol; si et ve en catanyol, tu en catanyol, ai, no no! Aquesta és la norma de la convergència lingüística.
Però la lingüista no ho ha set mai gaire, de seguir normes d'aquesta mena -ella, que és una mica rebel, ja ho sabeu!
De manera que va optar per fer un experiment: "A veure quantes persones no m'entenen si jo els explico el que fa al cas en català", va dir-se.
Heus aquí les conclusions del miniestudi:
1. Dels centenars de persones que van passar durant 9 dies als 3 centres comercials on treballaven (Illa Diagonal, Pedralbes Centre i El Triangle), la lingüista no va haver de canviar a l'espanyol en cap cas -quan calia, of course, ja procurava parlar fent-se entendre al màxim.
s
s
2. És més, pràcticament la totalitat de persones que van començar en espanyol, quan ella els responia en català resultava que, ves per on, seguien en aquesta llengua sense ni adonar-se'n.
j
3. Més de la meitat dels clients de l'Illa Diagonal parlen nord-occidental, de debò!! Espectacular.
j
4. A tall de curiositat, la resposta més interessant la van tenir al PP-edralbes Centre: f
f- Bon dia, estem sortejant un viatge al País Basc per a dues persones en un hotel de 4 estrelles i 500 euros per gastar en compres...
f- Bon dia, estem sortejant un viatge al País Basc per a dues persones en un hotel de 4 estrelles i 500 euros per gastar en compres...
Resposta:
- Mientras tengáis a la ETA no contéis conmigo.
No comment.
D'altra banda, sol passar que quan hom treballa mira el rellotge amb molta freqüència, i és per això que la lingüista no vol acabar el post si no és amb aquesta imatge del producte estrella d'aquest Nadal, que es veu que els quarts encara no han desaparegut:f
Etiquetes de comentaris:
Anant pel carrer,
L'autora,
Quines coses...,
Sociolingüística
dimecres, 10 de desembre del 2008
A Flandes
La lingüista, com que no en tenia prou amb el fred dels carrers de Barcelona ni amb el dels boscos de la comarca del Lluçanès, va dir-se: "I per què no te'n vas cap al nord del (sub)continent europeu?", i dit i fet. Ja la teniu a l'aeroport de Girona, tan sorprenentment català, a punt per volar cap a Bèlgica.
Ella, un cop contenta amb el fred d'Anvers o el de Bruges, analitza la situació sociolingüística del país, mentre se li glacen inevitablement els dits dels peus... Ja es pot abrigar, ja, que no hi ha res a fer per pal·liar aquest fred que es fica als ossos!
I, passejant per aquells carrers flamencs, parant bé l'orella, la lingüista s'adona d'on són ells i d'on som nosaltres. Ui, nosaltres, que bé parlem pel mòbil però no sortim de la ve baixa:
Etiquetes de comentaris:
Anant pel carrer,
L'autora,
Quines coses...,
Sociolingüística
Subscriure's a:
Missatges (Atom)