dissabte, 17 de novembre del 2012

Matarranya

Divendres a la nit. Força hores de cotxe. I per fi arribem.


La intenció és comprovar el mite que a la "Franja" (que ja hem après que potser no és un nom gaire adequat) és el territori on l'ús social de la llengua té més bona salut.

Com?

Simplement, parant l'orella. I sí, el mite es confirma.

Però si el que busqueu són proves escrites, us caldrà molta paciència. Gairebé tot el que veureu indicarà que sou a Aragón y que se habla español. Haureu de buscar molt, tenir instint de detectiu. I llavors arribaran els resultats...

Caminant pel carrer principal de Vall-de-roures:




O una cosa tan innocent com una pissarra de bar que no ofereix pas "tostadas":


 Tafanejant la placa que anuncia que en una casa hi ha un despatx d'arquitectes:

I ara entrem a la botiga turística de torn, a comprar préssecs i formatge i mel i pernil. No ens deixem impressionar per les aparences....

...en efecte, només cal començar a parlar o bé fixar-nos en detalls com aquest, a l'interior del comerç:



O mirar de desxifrar les pintades mig esborrades de les parets de qualsevol carrer:




I a Beseit igual, sigui un allotjament de turisme rural o un portal amb una pintada dels quintos:



Fins i tot algun trosset ben petitet de text, per exemple el títol d'unes jornades (però no pas l'explicació de la programació):


Qui ho patrocina?


O el nom d'algun bolet, si aneu a l'exposició anunciada:


Fins i tot algun ajuntament gosa escriure l'agenda d'activitats en bilingüe:

 I si llegim una guia turística, anem al que no falla: la secció de gastronomia, que sempre hi surt la veritat.




I, per sobre de tot, hi ha un lloc a Vall-de-roures de visita obligada. Entreu-hi, i ja m'ho explicareu: