Un accident

Jo ja sé que les tardes del diumenge no són el meu fort, però aquest darrer cap de setmana la cosa va passar de taca d'oli...!

Sortia d'una casa situada a l'Esquerra de l'Eixample per anar a una altra de la Dreta, concretament la meva. Tota feliç -i com faig sempre- vaig cap a l'estació de Bicing més propera: agafo el moneder(u) del bolso, en trec la targeta i la passo pel lector: "Agafi la bicicleta número 27". I, tot i que encara no parlo amb les màquines, penso: "D'acord, fantàstic!", mentre em dirigeixo cap a la número 27.

Jo que pujo al seient i, desobeint la normativa, no em trec els auriculars de l'iPod; tinc una bona excusa, estic analitzant la sonorització de fricatives alveolars (sordes) finals i seguides de vocal que fa en Pau Donés, el del Xarop (minut 00:38):

Bé, un cop situada al carril bici que toca... PAM!!!! Encara no sé com, jo, bolso, iPod i bici sortim propulsats i quedem estesos a terra, al bell mig del carrer Diputació. La caiguda, no ho dubteu, és espectacular i aparatosa. Tots els vianants que passen se m'acosten, els cotxes s'aturen i també em miren:
d

- Estàs bé?

- Què t'ha passat? Vols que truquem a una ambulància?

- Pobreta!! Com et trobes?
ed

I jo, agonitzant enmig de la calçada, no puc ni parlar del mal que em fa tot, i només ploro... Però per dins m'envaeix una sensació immensa d'alegria: tothom, tothom, tothom, abans que jo hagi obert boca, se'm dirigeix en català! Que una llengua es faci servir en una situació d'emergència o perill en una gran ciutat és fonamental i diu molt!

I mentre faig aquestes reflexions sociolingüístiques, dos homes m'arrosseguen fins a la vorera i un tercer crida una ambulància, que no triga a arribar...

La lingüista va a l'aeroport

Aeroport de Barcelona. Terminal B. La lingüista –elitista– fa el trajecte BCN-ALC. Amb la mà dreta, arrossega una maleta de mida justa per a un cap de setmana de tres dies. A la mà esquerra, hi duu els bitllets i el D(N?)I.

Al taulell que toca, factura. En català.

Després, un segurata amb posat seriós al qual ningú –en aquella estona– gosa dirigir-se en cap llengua que no sigui l'espanyola, li indica cap a quina porta ha d'anar per embarcar i ho fa amb un accent que deixa ben clar que el català, tot i les seves característiques físiques, és la seva llengua primera.

A punt d'embarcar, un noi negre –hoste de vol– a qui tothom parla en espanyol indica a la nostra protagonista, en un català impecable, on són els lavabos.

Ja asseguda, mentre repassa papers, la lingüista sent com la companyia Air Europa anuncia pels altaveus els seus propers enlairaments: ho fa exclusivament en català, caram.

I toca pujar a l'avió, d'Ibè/é/eria. Les cames li comencen a tremolar: això no canvia mai. Però després dels missatges –sempre pràcticament inintel·ligibles– en espanyol i anglès pronunciats per les simpàtiques hostesses de vol, tots els passatgers són obsequiats amb la reproducció d'un discurs gravat amb totes les instruccions necessàries per al bon desenvolupament del vol: ara és en català oriental.

I quan arriben a destinació, a l'aeroport alacantí, el procediment és el mateix: els missatges in vivo de les senyoretes i, tot seguit, el missatge enregistrat (in vitro) en català, concretament en valencià.
ggg

Amb estones com aquesta, és quan prenen sentit els mots del primer minut de la cançó...

...alguna cosa em diu que segueixi...

Ni això...

La sempre amabilíssima empresa Durex a mi no em dóna més que disgustos... Bé, no us m'espanteu pas!

Resulta que a Finlàndia, on només el finès és oficial arreu del país, però on també es parlen altres llengües, tenen els preservatius etiquetats en finès, suec, danès i noruec. Per exemple, la comunitat de parlants suec no arriba als 300.000 individus. Els catalanoparlants som uns quants més...

I resulta que a Estònia, on només l'estonià té oficialitat, l'etiqueta inclou, a més d'aquesta llengua, el lituà, el letó, el suec, el finès i el noruec.

I resulta també que Durex també respecta les comunitats lingüístiques (molt molt molt inferiors, quant a nombre de parlants, a la nostra) de Bèlgica, Eslovènia, Hongria, el Quebec, Dinamarca, Croàcia...

Als Països Catalans, en canvi, ens hem d'empassar -no literalment, és clar- els condons/condoms en espanyol i en portuguès. Això sí, Durex té l’amabilitat d’oferir-nos les instruccions d’ús d’aquest enginyós invent no només en espanyol i portuguès, sinó també en anglès, francès, italià i fins i tot grec!

Ara bé, ja sabeu que la lingüista no s’atura. No vulgueu pas sapiguer què vaig haver de fer perquè això m’arribés a les mans... Mireu, mireu:

Elis elis!! ;-)



La cançó d'avui, of course, no podia ser cap altra: quan he vist això, amb traducció i tot, no m'hi he pogut pas resistir!

Us repto (i no pas rapto...)

Qui entengui totes les paraules té premi!





Sí, sí, això és català...!

Què vos passa?

- Va! Afanya't!

- Sí, sí. Ja devem ser a prop...!

Deien travessant Barcelona a cuita-corrents un dissabte a la nit. Aleshores, a ella, que duia sabates de taló, li'n va caure una. Tenien pressa, i allò que estaven a punt de veure no podia esperar, de manera que va arreplegar la sabata com va poder i va continuar carrer amunt. Ell ja havia avançat uns quants metres, mentrestant, i va sentir com li sonava el mòbil: un parell de missatges i una trucada, però no podia entretenir-se a treure'l de la butxaca.

Encara que semblés mentida, a l'altra punta de la ciutat hi havia un cinema que, benèvolament, emetia...

..., una pel·lícula catalana, en català!!

Amb penes i treballs i moltes presses i un xic d'estrès i un pilot de nervis a l'estómac van arribar a on calia, van comprar les entrades, van passar cap a la sala, van treure's les jaquetes, van apagar els mòbils, van asseure's a les butaques corresponents, i van alçar la vista cap a la pantalla, tot parant molt bé l'orella.

k ______

Quan penso això...

...em ve al cap una cançó, tan vàlida allà com aquí:

"Què ens passa, catalans, què ens passa?"

(Deu ser això, molta corbata i molt poca vergonya...)

k