dimecres, 24 d’octubre de 2007

Qüestió d'ètica

Drama en un sol acte

ACOTACIONS

ESCENARI: un local qualsevol (però acollidor) del barri barceloní de Gràcia (perdó, de la Vila de Gràcia...)

ÈPOCA: contemporània (concretament, un vespre de tardor del 2007)

PERSONATGES: un noi (ben vestit, inspira calma i està assegut còmodament i repenjat al respatller de la cadira), una noia (elegant, gesticula molt, amb la mà esquerra es toca compulsivament el braçalet que duu a l'altra mà)

TESTIMONIS ACCIDENTALS: una lingüista elitista (entre d'altres)


ESCENA PRIMERA (I ÚNICA)

El noi i la noia conversen animadament amb un to de veu neutre. Passen els minuts i ella perd la calma i comença a alçar la veu. Ell continua calmat, mira de fer-la entrar en raó. Ella cada cop està més exaltada, es queixa, remuga, renega, critica... De sobte, ell fa una intervenció, tot mirant-la fixament als ulls:
- No te m'enfadis... j
Tot d'una, ella calla. Se li entretalla la veu. Pren la mà d'ell i la reté. Als llavis se li dibuixa un lleu somriure.

FI

ANÀLISI DE L'ESCENA:

El noi ha sabut servir-se d'un recurs de la llengua molt efectiu. Aquest element que dóna tanta expressivitat al que diem s'anomena DATIU ÈTIC. No sé si us hi heu parat a pensar mai, però segur que, en la parla col·loquial, ho feu servir molt sovint, sobretot quan voleu remarcar la vostra vinculació afectiva en el desenvolupament d'una acció.
Així, és molt diferent que una mare digui:
"Me li han suspès les matemàtiques, al meu Joan."

I, si vols convèncer el típic amic triganer, serà molt més eficaç que li adverteixis:
ddddddddddddd "Escolta, no m'arribis tard, eh, demà!"
gg
No sé si amb vosaltres funciona, però jo sóc molt conscient que em serà gairebé impossible enfadar-me amb algú que em digui:
"Ei, va, no te'm posis així..."
l
Els valencians, que són molt sab(er)uts en aquestes coses, mireu com fan ús del datiu ètic (minut 2:37):

PD: Si algun xiquet del sud del país se sent al·ludit, pot considerar -i no s'equivocarà- que la lingüista elitista li dedica aquesta cançó... ;-)

h

57 comentaris:

Esteve Cardús ha dit...

Personalment, no el suporto. Em treu de polleguera i m'eriça el pèl. La pitjor de totes és quan sents un professor/a o mestre/a dient: -No m'estudia-, o el pare/mare que diu: -No em llegeix-. És odiós...

Claudi ha dit...

No l'utilitzo gaire bé mai aquest recurs.
A Brasil l'utilitzen? Que el brasileny/a ens il·lustri si us plau!

Anònim ha dit...

Off topic:
linguista elitista, et sumes a aquesta campanya?
http://ensenyals.blogspot.com
???

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Molt ben escrit. Això sí que és pedagogia lingüística. Jo també considero que pel caràcter que tenim per aquestes contrades és millor no usar-lo gaire si no es té força intimitat. A vegades es pot percebre com una intromissió. Però segons tu expliques sembla que de vegades pot ser molt adequat.

JRoca ha dit...

S'ha de dir que el "no te m'enfadis" fa força mal d'orelles, i llegint-ho, d'ulls.
Salut

Boira ha dit...

I igual que t'he criticat el post anterior, he de dir que aquest m'ha agradat. El que et volia dir, que hi ha maneres i maneres i, desgraciadament, no tothom tenim el mateix nivell. És bo ensenyar, però sense fer sentir als alumnes poca cosa. Oi?

Joan deu Peiroton ha dit...

Aquesta manera de parlar em sembla molt occitana.

una lingüista elitista ha dit...

ESTEVE CARDÚS: No ho suportes? Però en determinades ocasions pot ser útil! Algun dia potser tu ho diràs amb els teus fills... ;-)


CLAUDI: Totalment d'acord; tinc ganes de saber què passa en portuguès! ;-)


ANÒNIM: Noi, tot depèn de què s'hagi d'ensenyar, oi? ;-) Aquest pronom feble "'ls" pot ser molt traïdor...! ;-)


EDUARD: Sí, sí; per anar bé és millor fer-ho servir en cercles de confiança i prou! ;-)


JROCA: Si et fa mal d'ulls és perquè no se sol veure escrit, ja que és molt propi (per no dir exclusiu) de la parla familiar. Però que et soni malament em fa pensar que potser s'està perdent... I això em sabria molt de greu...! ;-)


BOIRA: I jo m'alegro molt que t'hagi agradat. Sàpigues que jo he estat i sóc alumna, i també professora, i filla de mare pedagoga, o sigui que tinc molt clar com s'ha de tractar un alumne o un aprenent. Sempre n'he tingut bons exemples, i els procuro seguir. Gràcies per concedir-me una segona oportunitat i seguir-me llegint! Et vull donar la rebenvinguda! ;-)


JOAN DEU PEIROTON: Així en occità també ho feu, oi? Potser és un fenomen més viu i tot que en català!

itxaso ha dit...

tin tin tin tin tiiiiiiiiiiiiin, tin tin tin tin tin tin tin tin tin tin tin tiiiiiiiiiiin!!!

(Love story)

Serveix tant per al que has escrit ara com per al vostre "retrobament". Ha sigut millor que "Allò que el vent s'endugué"! En el post anterior, acusacions, retrets, indignació,... i ara la pipa de la pau, jaja.

Narval ha dit...

Tot això per explicar el datiu ètic, tu sí que tens pedagogia xD

La campanya més urgent a la que s'ha de sumar l'elitista és la d'escriure blog amb g. La blogosfera catalana es desmembra en blocs!

Andreu ha dit...

I per a quan la segona part del drama?
Mira que ets original sempre!!

Anònim ha dit...

Gracis per la dedicatòria! Cançó apropiadíssima, amb un datiu ètic tendríssim i dolç...

aida tarragona ha dit...

Molt ben trobat Anna. De fet el datiu ètic és una gran herència de la nostra llengua mare, el llatí. En llatí ja s'utilitzaven aquests tipus d'expressions, sobretot en l'àmbit col·loquial (per això és difícil de trobar-les en els textos clàssics). No ho sé segur, però crec que n'hi ha exemples a les obres de Plaute ja que ell les utilitzava com un recurs per a la comèdia. És tracta d'expressions on el paper del parlant és molt important per tal que facin l'efecte desitjat. És com una manera de "personalitzar la frase".

Eduard ha dit...

Avui no et dono la raó hehe :p .Jo el "datiu ètic" en qüestió l'utilitzo força i realment la gent no "em reacciona" de diferent manera quan en faig ús que quan no. Ves a saber potser és que l'utilitzo massa i ja ha perdut la gràcia..
Sí que és cert que al dir per exemple "no te'm posis així" pots arribar a fer sentir minimament culpable l'altre i deixi d'enfadar-se però és que si l'altre s'ha enfadat realment encara pot ser contraproduent!!
Quines paranoies que m'invento eh? es nota que és tard i ja començo a filosofar però com que avui ningú es queixava de res! hehe apa
Salut!

Jo Mateix ha dit...

Hola, avui he conegut el teu blog. M'ha agradat i segur que tornaré. Ara, dec haver entrat amb mal peu: no m'agrada el datiu ètic _i els cops que l'he utilitzat! El trobo carrincló, potser perquè denota paternalisme, possessió i commiseració, coses no sempre ben rebudes. Ara, en situació de penombra o d'autoestima baixa qui és que no agraeix un "no te m'emprenyis ara" de segons quina boca?

El veí de dalt ha dit...

Datiu ètic? Un bonic nom per un grup de heavy metal...

PS Com un puny! Quina dolça cançó.

優次 (Yuji) ha dit...

@claudi:
I tant. Avui dia ja no és normal escoltar aquestes construccions (la gent més gran ho diu sovint), però si que se'n diu.
Per exemple, una mare que diu al nen: "Vê se não ME chega tarde!" (No arribis tard!); "Não ME faz uma coisa dessas!" (No facis això!); "Tinha preparado ele com tanto carinho e olha o que você ME faz!" ("Ho havia preparat amb tanta cura i mira que fer això"); "Vai lá e vê se ME ganha a partida" ("Ves-hi i gana el partit"); "Não ME vai matar ninguém!" ("No matis a ningú!"). No sé com traduir bé aquestes frases, però reforça bastant el to d'ordre. De debò, no se m'acut cap exemple millor que aquests que t'he posat... Serà perquè tinc son XD
Els gallecs sí que sembla que encara ho fan servir de vegades, o almenys ho vaig sentir algun cop veient "Valderrei" (l'adaptació de "Ventdelplà" de la TVG)

una lingüista elitista ha dit...

ITXASO: ;-) ;-) Aquí jo no he dit res de cap "love story", eh?? Almenys directament... , tu tens molta vista! ;-) També m'ha agradat el retrobament amb tu, que feia dies que estaves en silenci! Visca els retrobaments...! ;-)


NARVAL: Ep! Ep! Que jo estic cansada d'explicar que "blog" s'ha d'escriure amb "-g" final! És cert que no n'he fet cap post (encara) però sempre que m'ho han preguntat ho he respost a través de comentaris; però és cert, ja m'heu dit massa cops que en faci un article, i ho hauré de fer, perquè això dels bloCs s'ha d'acabar! ;-)


ANDREU: La segona part...? Me'n vaig haver d'anar de l'escenari dels fets, però jo confio que el final va ser feliç!
;-)


ANÒNIM: De res! (Ah! Que em descuidava de dir-te una cosa: ...i com vós ;-)


AIDA TARRAGONA: Gràcies per les teves aportacions de bona llatinista! Ara ja sabem més coses de l'origen d'aquesta expressió i de l'ús que en feien els antics. Benvinguda al blog! ;-)


EDUARD: De debò que ho utilitzes molt?? Clar, per anar bé ha de ser entre poc ni passa, com tot! ;-)


JO MATEIX: Exacte; com tu molt bé dius, depèn de l'ocasió: qui fa servir un datiu ètic ha de valorar si en aquell moment és adequat o no... M'alegro molt que hagis descobert aquest blog i que sigui del teu gust! Rep la meva benvinguda! ;-)


VEÍ DE DALT: Posaries aquest nom a un grup heavy?? Caram! I sí, una dolça cançó... ;-)


YUJI: Gràcies per les aportacions sobre el comportament del portuguès! Ah! No sabia que hi hagués un "Ventdelplà" a la gallega! ;-)

Anònim ha dit...

Bones!!

He vist que has entrat al meu bloc i l'educació (la bona) ha provocat que jo entrés al teu....i resulta que m'ha apassionat.

No soc lingüísta ni filòleg però soc un ferm defensor de l'ús correcte de la nostra llengua (tot i el "bones" que encapçala el text).

Així que he decidit enllaçar el teu bloc al meu per si cap visitant despistat del meu bloc es vol culturitzar a través del teu.

Salut!!!

Jesús
http://jesuspalomar.bloc.cat
jesus_cat78@hotmail.com

Nota: ets del Lluçanés? en tinc alguns amics per allà i tens raó, és comarca!!!!

Fiondil ha dit...

Pues a mí que el dativo ético me parecía muy castellano.
Va a ser que es pan-romance.

Valqui ha dit...

A mi el datiu ètic em sembla meravellós i a casa meva encara s'utilitza (a Barcelona). Aquí a Menorca no puc dir si s'utilitza gaire perquè no m'hi he fixat, però més aviat em sembla que no.
Ja m'hi fixaré.

Claudi ha dit...

Yuji una pregunta:

He vist que ets de Sao Paulo, i vist que tens un nom tan oriental, no seras de la minoria japonesa del Brasil? (És la comunitat japonesa més gran fora del Japó).

Si és així tinc bastantes preguntes a fer-te com:

- Com està l'ús del japonès al Brasil?
- Teniu encara forts lligams amb el Japó?

m'espero a fer-te més preguntes, abans vull que em confirmis la primera pregunta.

Moltes mercès.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Doncs, sí, tu series la més indicada per fer un article sobre el blog i el bloc. Vaig estar investigant sobre el tema ahir i si vols podem intercanviar coneixements, si és que en tinc algun que et pugui servir, que ho dubto.

Veig que n'hi ha un altre que es diu Eduard per aquí. Hola Eduard. Però jo sempre sortiré amb tots els cognoms, perquè no hi hagi confusions.

Anna, segur que tindràs un enllaç al meu blog també, quan els posi. Fins aviat.

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM/JESÚS: Em fa molt contenta saber que t'ha agradat el blog! ;-) Jo també he trobat que el teu era interessant! No cal ser ni filòleg ni lingüista per voler millorar l'ús del català, i és molt important que persones vinculades al món de l'ensenyament, com tu, estiguin sensibilitzades lingüísticament. ;-)


FIONDIL: Ba ez, katalanez ere erabiltzen da! Ongi etorri nire blog-era! ;-)


VALQUI: M'agrada saber que a casa teva el feu servir! ;-)


CLAUDI: Ara atabalaràs a preguntes el nostre convidat brasiler, eh? Va, d'acord, tens el meu permís per fer servir aquest espai! ;-)


EDUARD ABELENDA I PUIGVERT (així, amb tots els cognoms): Doncs segurament l'acabaré fent, aquest post, perquè ja m'ho heu demanat moltes vegades. I sí, podem intercanviar informació dilluns! Em fa contenta saber que m'enllaçaràs al teu blog, tot un honor! ;-)

Fiondil ha dit...

Mila esker euskaraz erantzuteagatik :)
Jadanik hil bat edo denetik irakurtzen dut zure bloga, baina orain arte ez naiz komentatzen ausartu.
Zu irakurtzen jarraitzeko gogoekin,
laster arte.

iruNa ha dit...

Cada dia que entro al teu bloc aprenc coses noves!! Jo sóc persona de parlar força sovint d'aquesta manera... ja m'hi havia fixat, i ho faig inconscientment. Però no en sabia el nom!!
(per cert, com es diu en català "cariño"?)

itxaso ha dit...

En euskera seria a través del verb, ama hil da i ama hil zait té connotacions diferents, com el datiu ètic aquest.

Allò de "cariño", seria "estimat" però queda molt xungu, no? bé, queda culebrot total! jaja "Estimat, digues-li al majordom que obri la porta"

Potser a un altre se li acut alguna altra manera millor.

Claudi ha dit...

iep Iruna:

Jo crec que "carinyu" s'hauria de dir "amoret".

La setmana que ve, les parelles enamorades i una mica figa flors, haurien de substituir el "carinyu" per "panellet" o "castanyeta".

David ha dit...

Jo el faig servir força. No tant com a xantatge (pel que sembla és un dels usos més extesos) com per reforçar una idea, una implicació, un efecte: doncs no m'agafa i em diu que no?! ara se me li lluca una idea, a aquest!

Per no parlar d'un defecte que m'ha quedat de la pel·lícula del Mortadel·lo i Filemó: se m'acudeix-me que no és de mi; t'ha vingut a dir-te que et voldrà veure't a tu?

Clausi: mentre no sigui per "patatona"... No te me n'enriguis perquè algun cop l'he sentit.

B-612 ha dit...

No et conec i avui he pensat en tu. Tranquila, no sóc un psicòpata! Aquest matí he agafat el 74 (com cada matí) i un cartell advertia en la part que se suposava en català: Parada Anulada... per obras,... la gúardia urbana,... i un seguit de barbaritats més que no recordo. Això era un cartell de tmb!!! Si agafes el 74 fixa-t'hi. ;)

優次 (Yuji) ha dit...

@una lingüista elitista
Es pot descarregar tots el capítols des de la pàgina web de TVG. Tot i que no m'agraden gaire ambdós, crec que la versió original de la TVC està com mil vegades millor xD
Per cert, una cosa que mai no sé com fer servir correctament és 'per' i 'per a'. Els utilitzo indistintament, però fins ara no he trobat la diferència... He estat mirant unes quantes gramàtiques i preguntant a uns quants però ningú m'ho sap respondre. Tindràs cap explicació per aquesta?

@claudi
Hm.. Aviam, mos avis es van transladar a Brasil abans de la guerra. En aquells temps Japó era un país molt pobret i la població creixia molt ràpidament i aleshores incentivaven la immigració a altres països. Els més espavilats es van marxar a Hawaii (xDDD) i la resta a Brasil i a Perú. Durant la II Guerra es va prohibir l'ús de la llengua japonesa i només podien parlar entre ells a casa. Per això, fins i tot després de la guerra (això prenent mos pares, que són dels anys 60 com a exemple) la generació següent no va aprendre la llengua. Suposo que davant de la prohibició que van haver d'enfrontar, els avis van créixer amb la mentalitat de que si hom neix a Brasil ja n'hi ha prou amb parlar portuguès. Amb la meva generació, de néts de japonesos, la cosa és pitjor encara. Jo mateix fins els 15 anys no parlava gens ni mica de japonès. Només el vaig aprendre perquè me interessava. Conec molt poca gent (un cop van fer una enquesta i la conclusió és de que menys del 0,1% de la meva generació el parla) que el parli. A sobre, a mi particularment no m'agrada gens veure colles de 'japonesos' (que ni tan sols ho són) que es diuen japonesos però no sap ni un borrall de la llengua o del país. Mon germà és d'aquests -el que diem "colônia"-. S'estima que avui dia un 50% dels japonesos i descendents ara treballen a Japó com a dekasegi (és a dir, gent que treballa fora del seu país). L'únic que tenen són els ulls rasgats i no sé què coi pensen en auto nombren 'japonesos'... ;D

una lingüista elitista ha dit...

FIONDIL: Ez horregatik, motel! ;-) Pozten nau euskaldun batek nire bloga irakurtzen duela jakiteak! ;-)


IRUNA: M'alegro que el blog et sigui útil! Doncs sí, heus ací el datiu ètic! ;-) Deus ser una persona molt familiar i afectuosa, si el fas servir tant! ;-) Això de "cariño", té traduccions diferents segons el context:

1. Te lo digo con cariño. = T'ho dic amb afecte.

2. Buenos días, cariño. = Bon dia, amor (meu).

A 2 hi ha moltes variants, segons la persona i la relació amb la parella, és clar! Certament, fins i tot hi ha qui opta per l'adaptació (en central) "carinyu"... Això ja depèn de cadascú! ;-)


ITXASO: Tens raó, en èuscar s'expressa a l'auxiliar: has vist que tenim un lector euskaldun?! A mi em fa il·lusió! Per cert, això de dir "estimat" tens tota la raó que sona massa poc creïble... Val més fer servir les variants populars de l'estil "amor meu", "rei", etc. És o no? ;-)


CLAUDI: Molt bona la teva proposta relativa a la castanyada!! És que només podia venir de tu!! ;-)


DAVID: Quins exemples amb tants pronoms que m'has posat!! Això no es pot analitzar sintàcticament, i des del punt de vista interpretatiu tampoc... És desesperant! ;-) ;-)


B-612: De debò? Deu ser un cartell molt improvisat, vull pensar això... És que no entenc com pot ser que no es molestin a demanar consell a un lingüista, filòleg, corrector, home de lletres... Ai!
Tranquil, entenc que ara pensis en mi quan vegis barbaritats d'aquestes! (Si un dia et trobes en una situació similar i veus una noia que desenfunda la càmera, presenta't i ja no podràs dir que no em coneixes! ;-)


YUJI: Caram! A veure si algun dia m'entretinc a mirar-me el "Ventdelplà" gallec! ;-) I pel que fa a això del PER i PER A, mira't l'apartat "En registres formals" del document següent:

http://esadir.cat/sintaxi/prepperpera/view?searchterm=PER

I llavors pregunta'm el que vulguis!

A la teva disposició! ;-)

Narval ha dit...

Em sembla obscè substituir cariño per castanyeta. Això és com el meu amic que es pensava que a les noies de Figueres se'ls havia de dir figues.

iruNa ha dit...

Ostres claudi, moltes gràcies per la teva resposta... però em sembla que continuaré dient "carinyo"... que amoret és una mica cursi no? jeje

Merci lingüista, jo sempre he optat per la versió central "carinyo", però com que el corrector s'enfila per les parets cada vegada que escric aquesta paraula, vaig pensar en preguntar-t'ho. jeje. Amor està bé... però em sembla que no em podria acostumar a dir-ho... no obstant utilitzaré la parauleta quan escrigui, no fos cas que s'estressés el meu corrector!! jeje

Claudi ha dit...

Yuji: em sembla molt interessant tot el que expliques i més per la meva desconeixença del tema.

Tinc al cap unes paraules de la lingüístia M.Carme Junyent que explicava que moltes de les persones que entraven a ETA, no eren bascoparlants, i que hi entraven per poder ser part del grup. També va explicar que els natius americans de Colòmbia que havien deixat de parlar la seva llengua, els reclutaven molt fàcilment els paramilitars o les FARC per fer de "carn de canó".

Potser per això tant els brasilenys d'origen japonès que no parlen japonès s'omplen la boca de ser molt japonesos. També passa amb molts catalans de la Catalunya Nord que diuen que són molt catalans, sempre van amb una senyera i una barretina, miren els partits de l'USAP de rugby però parlen francès amb els seus fills.

Les comparacions són una mica bèsties, les que he dit però són les primeres que m'han vingut al cap. Yuji això no és cap crítica al teu germà ni a ningú.

No hi ha escoles on s'ensenyi en japonès a Sao Paulo?. Amb tants japonesos o descendents de japonesos és del tot normal que hi hagi demanda de families que vulguin escolaritzar els seus fills en la llengua dels seus avis no?.

Jordi P. Ferrer ha dit...

Encara que no vingui a tomb, sé que això farà gràcia a uns quants comentaristes i, per descomptat, a la nostra autora. Deixa'm deixar petja amb dues perles dialèctiques que he sentit hui:

"Aquest noi és un bufamànecs"
i "a aquesta li fa falta una bona embarnissada"... Encara no som morts!

I ¡ah!, ja m'he adonat que he caigut de la teva llista de preferències, lingüista... Què és el que he fet malament?!? ;)

itxaso ha dit...

no es pot barrejar la llengua amb idees polítiques almenys a EuskalHerria perquè hi ha molta gent que és independentista i no sap parlar euskera. Sobre tot molta gent de la zona del "gran bilbao", barakaldo, portugalete, santurtzi, etc. No per saber euskera ets més basc que un altre, simplement hi ha hagut uns aconteixements i una època en què la gent no podia estudiar-lo o no tenia diners per enviar els seus fills a ikastoles privades. I no crec que ningú tingui el dret de dir-li a un altre que no és basc per no saber euskera perquè potser ho és més que un altre que sí en sap.
El tema d'eta que dius, txiki per exemple era de fills extremenys i va néixer a extremadura però més que voler pertànyer a un grup crec que era més qüestió de solidaritat i d'idees profundament arrelades.

Claudi ha dit...

itxaso tothom és d'allà on se sent, i jo no sóc qui per anar donant carnets a ningú, però tal i com avui comenta en el seu blog en Gabriel Bibiloni: imagina't a un anglès que no sapigués parlar l'anglès. Me l'imagino, però se'm fa estrany.

Jordi P. Ferrer ha dit...

Jo sóc enemic de totes les analogies que es puguin fer en aquesta discussió, no em val ni la primera ni la segona.

優次 (Yuji) ha dit...

@una lingüista elitista
Gràcies! Molt interessant aquesta pàgina web que m'has donat. Ja l'he afegida als marcadors. ^^;
Avui m'ha arribat un correu del centre català de São Paulo i m'ha dit que m'ha inscrit per fer el nivell B tot i que havia dit que no podria fer-la... La data coincideix amb una de les meves proves de la selectivitat però m'ha dit que si passa res podria fer-la un altre dia.. Coi, la faig o no? El problema més gran com sempre és la fluïdesa, que no en tinc gens >_<

@claudi
Pots criticar-los si vols, perquè a mi tampoc no m'agrada gens això de nacionalismes hipòcrites.
Ara respecte a la teva pregunta, el que et puc dir és que quan era petit recordo d'haver vist algunes escoles (bilingües), però moltes van tancar perquè òbviament no hi ha interès. Avui dia que jo sàpiga només n'hi ha una, però et costa els ulls de la cara. Però hi ha cursos de llengües (com hi ha de castellà, anglès, etc) i és com vaig aprendre el japonès.
No hi té res a veure, però una curiositat: sistema educatiu brasiler és tan deficient que molts nens surten de la primària sense saber llegir! (o si saben fer-lo, ho fan molt a poc a poc i ni tan sols son capaços d'entendre què llegeixen!) Així que aquí és molt normal manar els nens a coles i instis privats. Afortunadament, les unis publiques encara mantenen el seu nivell. (i és per això que porto 2 anys intentant entrar a una xD) I com hi hagi gent que vol fer qualsevol uni només per tenir una carrera -no m'imagino com serà aquest país ple de professionals incompetents- hi ha moltes unis privades de tots els preus. (Si et vols fer ric a Brasil, tens 2 opcions: obrir una església evangèlica o una uni privada)


Estic d'acord amb el que diu n'itxaso. Vaig fer classes de basc per 2 mesos i la majoria era gent que va fugir durant la guerra. No saben parlar-lo però no és per això que són menys bascs.
Però aleshores no m'agraden gaire els nacionalismes. Jo, de petit, havia crescut dient que era brasiler; no m'agradava que em diguessin "japonês" tota l'estona. A mida que em feia gran, vaig començar a sentir orgull de ser japonès. Però ara sóc conscient de que no ho sóc. La cosa és que tampoc no em sento brasiler. Et diuen "ets brasiler": i què? Et diuen "ets japonès": i? Amb la globalització se suposava que els pobles s'apropessin, però sembla que ha sortit l'efecte contrari: només incrementa les diferències i fa que la gent es faci més nacionalista... I què hi fan, amb aquest nacionalisme? ...

Lazarillo en América ha dit...

Sols n'hi ha una cosa que odie més que el datiu al que et refereixes. Quan des de Catalunya diuen que el País Valencià és la Catalunya Sud... finalment esta gent què es imperialista o independentista o nazionalista... No el comprenc

una lingüista elitista ha dit...

NARVAL: Estic amb tu, el terme "castanyeta" no em convenç -i "figa" menys... ;-)


IRUNA: Tot sigui perquè el corrector no se't revolucioni! ;-)


CLAUDI: Veig que la cosa està animada, eh!


JORDI: No has pas fet res, tranquil! És que ho vull reorganitzar: vaig començar a esborrar-los tots per tornar a fer la llista, i vaig deixar la feina a mitges. Quan torni a trobar una estona m'hi posaré!

I gràcies per les dues perles! Són d'aquelles coses que fan pujar l'ànim! ;-)


ITXASO: Molt encertades, les puntualitzacions ;-)


YUJI: De res, és una pàgina prou interessant i útil! Ah! És clar que has de fer el nivell B! Aquí pots practicar el teu català escrit! ;-)


LAZARILLO: Ep! Perdona, perdona, perdona. NO T'EQUIVOQUIS: aquí ningú no ha dit aquesta bestiesa de la Catalunya Sud -que no sé d'on has tret, francament... Que jo sàpiga, la zona sud de Catalunya són les les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta, el Montsià... Després comença el País Valencià.

I si jo he parlat del SUD DEL PAÍS, és perquè PAÍS (o TERRA) fa referència als PAÏSOS CATALANS, aquests són la meva única nació. Així que vigila molt abans de fer servir segons quins termes, no fos cas que els més imperialistes i/o feixistes no fossin precisament qui et penses...

Lazarillo en América ha dit...

Hola lingüista! Si no passa res, però jo volia puntualitzar: des de ací abaix moltes vegades trobem estos catalanistes que resulten ser més imperialistes que els castellans. Països Catalans? Mosatros vam pertànyer a la Corona d'Aragó, però mai a Catalunya, ni en la repoblació erem part de Catalunya... No comprenc.

A més, te convide a que vingues per estes terres i voràs a quants els importa o interessa en concepte de PC -a banda d'indexactitut històrica, el PCisme es una minoria a dintre de les minories.

Per finalitzar, em sembla meravillós que avui en dia encara cregues en nacions... ja se't passarà com li passa a tothom -no t'ofenguis, sols és una opinió-. Ja no nacions catalanes, espanyoles, francesses... sinó qualsevol nació. Ja se't passarà.

Per cert, el datiu està molt viu a València i Alicant.

MOLTA SORT EN TOT!!

Claudi ha dit...

La capital de la comarca de l'Alacantí ara es diu "Alicant" ?

(primera notícia)

Yuji M'he estat mirant per Internet més informació sobre els japonesos que van anar a viure a les amèriques i m'he quedat amb una pregunta sobre el "Shindo Renmei". Els japonesos del Brasil no es creien que havia acabat la guerra?. Deurien veure imatges als cines, fotos als diaris etc no? Algun familiar del Japó els hi podria enviar alguna carta no? Com ho va viure la teva familia això?

una lingüista elitista ha dit...

LAZARILLO: Perdona, però és que ET TORNES A CONFONDRE: et repeteixo que jo ni vull ni desitjo cap País Valencià subordinat al Principat, això no tindria cap lògica: tots els territoris dels països de parla catalana-valenciana-balear-etc. estem en condicions d'igualtat, simplement.

I quant a les nacions, saps què passa? No és qüestió de creure, no és una cosa que jo pugui decidir o canviar cada dos dies: és un sentiment; veuràs, el mot "nació"
prové d'un mot llatí derivat del verb NASCI, que vol dir 'néixer'; i jo no tinc cap mena d'intenció de renegar del meu propi naixement. Una nació és una comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

Això, els estats, sí que és una cosa en la qual hom creu si vol, perquè és una construcció artificial, un cosa que s'ha inventat l'home per organitzar-se políticament. El conflicte ve quan nació i estat no són sinònims, i jo vull que, en el cas de la meva terra, ho acabin sent.

A banda d'això, t'agraeixo les aportacions sobre el datiu en valencià i et dono la benvinguda al blog! ;-)


CLAUDI: Mira per on, aquesta "i" la veig molt blavosa, jo...

優次 (Yuji) ha dit...

@claudi:
És clar que molta gent canviava cartes. Però algunes no arribaven mai perquè es perdien pel camí. Altres, quan arribaven aquí, acabaven en llocs diferents del que els havien indicat abans de sortir de Japó. Aleshores també passava moltes vegades que els parents a Japó també canviessin d'adreça (era un país molt pobret i molta gent emigrava a altres regions del país) i així es perdia completament el contacte.
Hi ha coses curioses: molta gent va venir durant la guerra (que és diferent del cas dels meus avis). Hi havia gent que era innocent a punt de creure que el rei de Japó després de guanyar la guerra els enviaria embarcacions perquè tornessin.
Però això del "Shindou Renmei", el que passa és que Japó abans mai no havia perdut cap batalla. No en sé gaire, però segons m'havien contat els meus avis, hi havia el 'kachi-gumi' (el grup que creia que havien vençut) i 'make-gumi' (el grup dels que acceptaven la derrota). El que passava és que als ulls dels kachi-gumi els make-gumi eren traïdors, i molts acabaven morts.
Ningú dels que van venir a treballar aquí planejaven quedar-s'hi. Es venien perquè hi havia la promessa de "a Brasil pots enriquir-te fàcilment" i tots tenien plans més o menys iguals, de tornar a Japó dintre de 3 o 5 anys. Però els pagaments només es feien després de la safra, o sigui, al cap del any. El que necessitessin estaria financiat pel senyor de la hisenda i aleshores ja t'ho imagines: les deutes eren sempre més grans que el que els tocava rebre. Era més o menys com una esclavitud disfressada. Però els de make-gumi segurament són aquells que encara pensaven en tornar a Japó, i amb la derrota tot això s'hauria acabat.
Hi ha una telenovela que van fer fa uns 2 anys i que crec que es pot descarregar amb subtítols en anglès des de http://d-addicts.com. Té 5 capítols i jo diria que va reproduïr bastant fidelment l'història tot i que no menciona el Shindou Renmei. Per coincidència, el navio on la família de la protagonista va venir a Brasil és el mateix en el que van venir els meus avis.
Mira, si vols parlar més, millor, envia'm un correu a la direcció que es al meu perfil. No és el meu compte principal però està redireccionada al compte de Gmail.

esteve ha dit...

Jo també l'empro...

No em manquis!!

Gemma ha dit...

Lingüista, precisament anit vaig fer-lo servir per escriure un sms afectuós. No te me'n vagis tan ràpid demà o no podrem xerrar!

una lingüista elitista ha dit...

YUJI: Tot això que expliques em ve molt de nou, no en sabia res i ho trobo interessant! Ja diré al CLAUDI que em vagi posant al corrent de les novetats que li envies per correu electrònic! ;-)


ESTEVE: M'agrada saber que tu també ho fas servir. Procurarem no mancar-te! ;-)


GEMMA: Ei! Això no m'ho has dit! Demà vull tots els detalls haguts i per haver!!! ;-) ;-)




PD: Prometo actualització després del pont... ;-)

Lluís Olivera ha dit...

anna! sóc el marc de la UCE (encara que em surti aquest altre nom). M'agrada el teu blog (que no bloc)

jo també en tinc un! fes-hi una ullada i una crítiqueta

http://lafageda.blogspot.com/

trapezista ha dit...

Et dedico el post "El senyor Rebollon" del meu blog.

Òscar

nur ha dit...

Em sumo a la campanya iniciada per en narval: bloc, i no blog (si fins i tot el Termcat ho ha afegit al Cercaterm!)

Vegeu entrada bloc

llenguaddicta ha dit...

Hola, lingüista elitista. Sóc companya teva de classe (Teoria Sintàctica). L'altre dia va sorgir el tema del gènere i el sexe, i he pensat que et podria resultar interessant un article que vam escriure fa dos anys a Antropologia Lingüística, amb la Carme Junyent. Aquí tenim un munt d'arguments per rebatre qualsevol que ens insisteixi que el nom fa la cosa.

PD: M'encanta el teu blog. El meu és més modest (no tinc gaire temps per dedicar-li), però hi estàs convidada. Visita'l quan vulguis.

http://www.revistaigualada.cat/Genere_23.pdf

llenguaddicta ha dit...

Perdó pel link. Sóc nova en aquestes matèries. A veure si ara me'n surto... (Sort que el meu home és programador de webs).

Revista d'Igualada

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Bé, em sembla que això de dir-ne bloc, de fet, és una invenció del termcat, si no és que ho és del Softcatalà. En tot cas, és del tot discutible. Un dia d'aquests veurem les raons de la nostra lingüista.

una lingüista elitista ha dit...

LLUÍS OLIVERA: Ei!! Ja has vist que he fet acte de presència al teu blog! ;-) Benvingut al meu!! Avui he passat just pel costat de... Vilallonga de Ter! ;-)



TRAPEZISTA: Moltes gràcies per la dedicatòria! ;-) Quina anècdota! Jo no sé pas si hi hagués caigut... segurament també m'hauria pensat que es tractava del seu cognom... Ai! ;-)


NUR: No t'equivoquis!! En NARVAL el que ha proposat és que fes un escrit defensant "bloG"!!! És una bestiesa el que ha fet el Termcat, hi ha molts lingüistes que demostren que aquesta adaptació no té ni cap ni peus!!! És que potser en els programes d'humor no fan "gaGs"? És que potser qui fa màgia no és un "maG"?? Saps què? L'argument del Termcat es basa em la comparació amb un "bloc de notes", quan en realitat prové de l'anglès "web(-)log", del verb "to log" (que vol dir' registrar'). Ja veus que l'argument de la "-c" no s'aguanta per enlloc... Ja faré un article ben complet, perquè no en quedi cap dubte i amb enllaços cap als escrits d'eminents filòlegs.

D'altra banda, benvinguda al blog! ;-)


LLENGUADDICTA: Ja pots tenir per segur que aniré venint al teu blog!! I benvinguda al meu!! Moltes gràcies per l'article!! ;-)


EDUARD ABELENDA: Gràcies pel suport! Efectivament, l'article sobre el "bloG" està a punt de caure... ;-)

Anònim ha dit...

El Termcat fa temps que va perdre l'esme... Per favor que algú diga al Raimon que es jubile !!! Jes