dissabte, 27 de novembre del 2010

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA

He de confessar que ja fa dies que ho sé, però no m'han deixat dir-vos-ho fins ARA.

A partir d'aquesta mitjanit, el Do de llengua! passa a formar part del diari Ara. Si ho voleu, i espero que sigui així, podreu seguir llegint la vostra lingüista aquí: http://blogspersonals.ara.cat/dodellengua/

divendres, 12 de novembre del 2010

Aquell patir


La dona sud-americana que fa cua davant teu a la Biblioteca Vila de Gràcia fa estona que bufa. Té pressa i li ha tocat esperar-se per culpa (culpa?) d'un jubilat que té ganes d'informar-se ben detalladament dels cursos d'informàtica.

Quan per fi li toca a ella, demana a la bibliotecària on pot trobar no sé quin llibre d'aprenentatge del català, perquè el que té en préstec l'ha de tornar i en necessita un altre per estudiar per l'examen que s'acosta. Té un nivell més que notable. Manté tota la conversa en català, però la bibliotecària parla tan tan fluix que hi ha una frase que ni la dona sud-americana ni jo que sóc ben a prop no entenem. Davant el ¿Perdoni, què ha dit? de la dona sud-americana, la bibliotecària amb ulleres de pasta i molt moderna i estupenda li repeteix la frase en castellà, que ja se sap que és més clar. La dona sud-americana respon en català, dóna les gràcies i se'n va. I jo patint.

____



La peixatera del Bonpreu, que és d'algun lloc d'Espanya i que hi posa voluntat, va més enllà del "Què vol? Molt bé" i comença a explicar-te la diferència entre haver-te de preparar el peix per al forn o per al vapor, i et proposa receptes i et revela algun truc... però està insegura, s'interromp, vol trobar la paraula, s'atabala... I tu pateixes. I es justifica i passa a l'espanyol, perquè quedi clar què volia dir. I de què ha servit, tan patir?

dimarts, 2 de novembre del 2010

La vall

La (sub)versió catalana del Periódico de tant en tant ens porta sorpreses. Ja sabem que els traductors automàtics són millorables, i també ens imaginem que els correctors que ho repassen (perquè algú ho fa, oi?) no atrapen la feina.
Aquest cop, però, la sorpresa la trobem en la versió espanyola. I la culpa la té aquesta obsessió de "Home, farem el diari en la llengua important, però, va, quedarem bé i mantindrem els topònims i alguna altra coseta en la llengua local, que així no se'ns queixaran tant."
Doncs feu-vos-ho mirar, senyors socialistes. Que això grinyola...