divendres, 18 de juny del 2010

Avall que fa BAIXada

I quan per fi s'acaben els dies de voler i no poder, que sí, que la calma sempre torna i fa estada, i sents que has de sortir un dimarts de juny qualsevol, a respirar nit, a enyorar, a caminar pel teu carrer nou i el teu nou carrer, et descobreixes celebrant, interiorment, que la feina no se t'acaba :