dimecres, 29 de febrer del 2012

Els dialectes i TV3

Ho confesso. Sempre ho faig. No ho puc evitar. No puc centrar-me en la història i prou. Deformació professional, en diuen.

Actriu Inés Díaz, natural de València. Fa de directora de la residència. Es veu que no li permeten parlar en la seva variant, intenta camuflar-la, imitant el català central. El resultat és deplorable, una barreja que no és ni valencià ni català central (ni barceloní).

Minut 10.30.
Exemple 1. algunes erres finals les pronuncia (valencià) altres no (català central)

"El primeØ que haurien d'haver fet" 

Exemple 2: algunes "e" les fa "e" (valencià), i altres les intenta fer com en català central, però en comptes d'una vocal neutra el que fa és una "a"

"La gerent del centre  [...] lladre [...] vegadas [...] cosas sevas [...] senten [...] visitas [...] inventan"





Actor Pep Molina, natural d'Alcoi. Fa de Blai (propietari del bar). També li fan fer el ridícul, a TV3 parlar valencià no està ben vist. Fa prou bé les neutres, però de tant en tant se li escapa alguna "e" sense reduir:

Exemple 1. Minut 13:30 (mateix vídeo): "regal de la casa [...] preferida [...] t'animes"


Exemple 2. Minut 40:00 (mateix vídeo): "esperant [...] divertiràs [...] engegaràs [...] mereix [...] alegre" (compareu aquest adjectiu amb la [a] final que fa quan diu "increïble")


Altres actors se'n surten molt molt bé. Es veu que tenen tanta pràctica que dissimulen a la perfecció d'on són. Molt sovint són actors de les Illes. Un exemple? Na Margalida Grimalt.

Mireu primer uns segons d'aquest vídeo.


Videobook Margalida Grimalt from aurelie domingues on Vimeo.

I ara feu un cop d'ull al minut 00:25 del segon vídeo (el de més avall) d'aquí.

En fi, per què a TV3 no agraden els dialectes? Per què seria tan estrany que un cambrer d'un bar de Barcelona fos valencià? La directora d'una residència d'avis de Catalunya ha de ser per força de Barcelona?

Trist, molt trist. Després lluitem perquè TV3 es vegi més enllà del Principat.

Que jo recordi, només Porca Misèria, de Joel Joan, permetia als actors parlar en el seu dialecte, sense obligar-los a parlar en barceloní. O, millor, com deia aquell, en tevetresí.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Luxemburg

Aquest serà probablement el post amb més fotografies del blog.

Imaginem...

Classe de sociolingüística. Lliçó d'avui: Luxemburg.

Exercici 1

Observa atentament les imatges de sota (fixa't en els peus de foto) i respon les preguntes següents:

- Quines llengües són oficials?
- N'hi ha una que predomini sobre l'altra?
- Detectes alguna distribució de funcions en les llengües?
- En quins àmbits predomina cadascuna?
- Quina llengua és més present en els usos socials? I en els populars?
- Creus que podríem parlar d'un estat de diglòssia? Com el descriuries?



Poble (restaurant)

Poble (circulació)


Poble (circulació)



Luxemburg ciutat (publicitat parada bus)



Luxemburg ciutat (govern)



Luxemburg ciutat (govern)


Luxemburg ciutat (govern, àmbit judicial)








Luxemburg ciutat (circulació)







Església



Església



Poble (forn, cafeteria)




Luxemburg ciutat (horari d'un bar)


Carretera (parada bus)


Luxemburg ciutat (hotel 4*)


Luxemburg ciutat (hotel 4*)




Poble (cartell orientatiu per a turistes)



Luxemburg ciutat ("restaurant")




Poble (monument morts guerra)




Luxemburg (cartell d'informació per a turistes)



Luxemburg ciutat (servei de neteja)






Poble (establiment de menjar)


Poble (cafeteria)





Poble (establiment hotel / restaurant)







Poble (activitat)




Poble (ajuntament)



Carretera (circulació)




Carretera (ampliació anterior: francès tapat)



Poble (àmbit financer)




Luxemburg ciutat (circulació)




Luxemburg ciutat. Nens que juguen, no parlen francès.





divendres, 10 de febrer del 2012

divendres, 3 de febrer del 2012

Tenir-ho clar

ADVERTÈNCIA 1: Aquest post pot semblar un d'aquells textos que lloen descaradament la manera de ser, de pensar, de viure i d'actuar dels països més al nord d'Europa, en detriment de la manera com es fan les coses a casa nostra.

ADVERTÈNCIA 2: Sí, aquest post és el que sembla.


La lingüista fa uns dies que no corre per aquest món bloguer, perquè s'ha traslladat temporalment a Flandes, i això de canviar de casa i de país no és tan simple...

Bèlgica, aquest "país" que s'aguanta qui sap fins quan, té dos grans grups de parlants: al sud, a Valònia, parlen francès; al nord, a Flandes, parlen neerlandès (destaca també un grup de parla alemanya a l'est).

A la capital, Brussel·les, totes dues llengües són oficials però a la pràctica hi domina al francès, malgrat ser la zona de Flandes.

Mapa:

Els habitants de Flandes resisteixen convençuts les envestides de tots aquells francòfons que han anat a viure a Flandes i pressionen descaradament per exigir que se'ls atengui en francès, que als seus fills se'ls ensenyi en francès, etc. Podeu sentir com ells mateixos ho expliquen en aquest 30 minuts. Suposo que si anessin a viure a Itàlia demanarien el mateix, oi?

http://www.tv3.cat/videos/3260890/Junts-o-separats 


Quan aquí ens fan creure que no es pot etiquetar en català per manca d'espai, per temes de màrqueting, perquè implicaria elevar el cost de producció... no ens els creiem. Però bé, per si algú encara s'empassava aquestes excuses, que faci una ullada a les imatges.

Allà les rentadores són bilingües:




Les assecadores també:




Fins i tot el terreny intocable dels medicaments... Per davant una llengua, per darrere l'altra:




Tot això us recorda alguna cosa? Mmm... No, oi? Llàstima. Hi ha massa distància, entre Flandes i Catalunya, i no només de quilòmetres.