dilluns, 26 de gener del 2009

Les dones del gimnàs

La lingüista té el (bon) costum d'anar a nedar cada dia. I cada dia, quan entra al vestidor per posar-se el banyador, no pot evitar fer una anàlisi sociolingüística de la situació.

És un gimnàs freqüentat, sobretot els matins, per moltes dones grans, d'aquelles que pertanyen a la generació de les àvies modernes que fan esport. Entre aquestes, i aquí ve la cosa, no hi falten les del tipus "yo llevo 50 años aquí pero de catalán ni pío". Davant d'aquest fenomen, la majoria d'àvies catalanes tenen la inexplicable mania de canviar a l'espanyol contínuament, esforçant-s'hi, per si de cas les companyes d'aquagym no les entenguessin.

Cada cop que la lingüista ho presencia, no pot evitar pensar quina intervenció podria fer en la conversa aliena per tal de demostrar que la interlocutora castellanoparlant no té cap problema per entendre el català. I ja la teniu intentant fer algun comentari sobre el fred o la calor que fa, o sobre la molta o poca gent que hi ha avui, al gimnàs, caram. O bé preguntant l'hora, o demanant si ja han arreglat els assecadors dels cabells, o si ja han regulat la pressió de les dutxes.

Sovint, ai, no li queda més remei que capbussar-se a l'aigua i relaxar-se...

dimarts, 20 de gener del 2009

3 ciutats, 3 maneres de fer

Hi ha una cosa que a la lingüista li agrada molt. Ho fa força sovint, i per anar bé en companyia.

Que què és?
Perquè, tot passejant, descobreix solucions, davant el bilingüisme, que la convencen força:

Però també sap que el món no s'acaba a Barcelona. I que a València ciutat també tenen solucions peculiars, interessants, potser menys convincents... Allò de posar el nom principal en català però tota la informació pràctica en espanyol:
De fet, a Alacant tampoc no s'estan de res, els de l'Ajuntament:
En fi, maneres diferents d'actuar. Però, en totes tres ciutats, malgrat les diferències, ella sent el mateix: