divendres, 28 de novembre del 2008

Mirades

Si n'està, de comprovat! Ser lingüista les 24 hores dóna grans alegries!

De bon matí, surts al carrer i, a la primera cantonada, un aparador redecorat et dóna la primera sorpresa del dia:

I somrius. I, poc després, no pots evitar que els ulls se te'n vagin cap aquest reguitzell de primeres persones! I, no saps per què -però ho intueixes-, entre el sargir i l'escurçar, te'n vas, feliç.

I encara tornes a somriure quan, en alçar la mirada, veus que ja hi has arribat, per fi:


dilluns, 10 de novembre del 2008

Et vull

Diuen que una vegada es van reunir lingüistes d'arreu del món. Feien un congrés. A les estones lliures, entre conferències i debats, es distreien com podien. El tercer dia, durant la pausa de l'esmorzar, això que modernament s'anomena el coffee break, un dels lingüistes va dir:
- En quina llengua deu ser més bonic dir "T'estimo"?
De seguida, tots van saltar. Que si en alemany, amb l'harmonia de les is: Ich liebe Dich. Que si en italià, amb aquella prosòdia que tenen: Ti amo. Que no, que no, que és en anglès: I love you. I va sortir algú que, tímidament, va citar el català: T'estimo.
I, no se sap ben bé per què, a tots els va encantar aquella sonoritat, aquella dolçor, aquella tendresa amb què el lingüista havia pronunciat aquelles paraules. Ja semblava que tots estaven d'acord.
Aleshores, però, hi va haver una última intervenció:
- No, la manera més bonica no és T'estimo, sinó l'opció insular: T'estim.
I llavors sí, llavors el concurs va tenir guanyador clar i per unanimitat.
En fi, jo no dic res. O sí... De les tres formes del minut 01:04, ja us dic que no trio cap de les dues opcions suara esmentades.

f

Ja ho diuen, que l'amor és un misteri...

g

dimecres, 5 de novembre del 2008

Tots saben

Sí, dona, sí. Tu, quan vulguis evadir-te, escolta música i deixa't endur. Sí, que relaxa! - va gosar dir algú.

Potser és deformació professional o potser pura obsessió, però quan una servidora sent, per exemple, la cançó que segueix, no pot evitar analitzar-la de dalt a baix. Per això, perquè no és bo sentir-se sol, us proposo un joc:



1. Quina diferència -d'aquelles impactants- hi ha entre els primers "no importa" i els que vénen més endavant?

2. Quin mot ens dóna moltes pistes sobre la zona de procedència del cantant?

3. Quin mot pronuncia no pas d'acord amb la parla espontània sinó tal com recomana l'estàndard?

4. Hi ha un mot que presenta una varietat considerable de pronúncies, quin és i com és pronunciat pel cantant?

5. (Aquesta ja és una pregunta retòrica, no necessita resposta...) Com s'ho fa el cantant per fer una fricativa prepalatal sonora tan perfecta al minut 0o:55? Ai...!