dimarts, 22 de desembre del 2009

Jo, quan sigui gran...

Si un dissabte de tardor, d'excursió per la Marina Alta, et pares a llegir el típic cartell d'informació de la zona i ho fas en la versió valenciana... ...tranquil, no pateixis pas, que per sort tindràs l'espanyola al costat, per si de cas necessites desxifrar alguna cosa:
Si, quan el sol s'ha post i la gana comença a fer-se present, un gentil cavaller es disposa a convidar-te a sopar en un dels restaurants de més fama de Dénia, no dubtis que, llegint la carta, trobaràs algun vestigi de la llengua del país, quasi enterrada pel gremi turístic:
I sí, en tornar a Barcelona, surts diumenge de bon matí a comprar el pa, veuràs que també a la capital més d'un té ganes de convertir el que parles en una decoració folklòrica:

Però, de cop, quan surtis a comprar un regal de Nadal per al teu nebot, t'adonaràs que la batalla no l'han guanyada, encara. Els nens se'ls atreu en català, i les botigues de joguines, a l'hora d'anunciar-se, ho saben:



dimarts, 15 de desembre del 2009

Saps en quin país vius?

Ja ho saps, en quin país vius? T'ho imagines una mica, suposo... Ho sospites, poc o molt, oi?

Sí, comencem-ho a acceptar. Vius en un país on la llengua ens és tan igual que qualsevol cambrer del millor barri de la capital modifica el sistema ortogràfic, i no passa res!

Vius en un país on tenim debilitats estúpides, o potser hipòcrites, però sense les quals no podríem viure... Si no, no seria el nostre país!

dimecres, 9 de desembre del 2009

Havent sopat

Al bell mig de la Marina Alta. Acabem de sopar i se’ns fan quarts d’una. Fet el cafè, la mistela abunda. De cop, ell mira l’hora i diu:

- Va, ara, anem-hi. Qui ve?

Serem sis, distribuïm els cotxes:

- Vosaltres dues us encarregueu de vigilar la rotonda de dalt, nosaltres serem a la part de baix de la carretera, i ell ho farà -diu algú.

- D’acord.

Una mica de nervis: la policia, a la nit, ronda.

I recordem l’altre dia, quan entràvem a Ondara i un lluminós cartell en espanyol per davant i per darrere ens donava la benvinguda al poble:

- Què, però com se’ls ha acudit? Quina part de la població queda representada, així?

- És el que té el PP –havia dit, desanimada, la lingüista.

I, tot pensant això, vam anar a fer el que havíem de fer.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Els Amics de les Arts

Perquè els descobriments m'agrada compartir-los... amb vosaltres: