diumenge, 4 de novembre de 2007

Què vos passa?

- Va! Afanya't!

- Sí, sí. Ja devem ser a prop...!


Deien travessant Barcelona a cuita-corrents un dissabte a la nit. Aleshores, a ella, que duia sabates de taló, li'n va caure una. Tenien pressa, i allò que estaven a punt de veure no podia esperar, de manera que va arreplegar la sabata com va poder i va continuar carrer amunt. Ell ja havia avançat uns quants metres, mentrestant, i va sentir com li sonava el mòbil: un parell de missatges i una trucada, però no podia entretenir-se a treure'l de la butxaca.

Encara que semblés mentida, a l'altra punta de la ciutat hi havia un cinema que, benèvolament, emetia...



..., una pel·lícula catalana, en català!!


Amb penes i treballs i moltes presses i un xic d'estrès i un pilot de nervis a l'estómac van arribar a on calia, van comprar les entrades, van passar cap a la sala, van treure's les jaquetes, van apagar els mòbils, van asseure's a les butaques corresponents, i van alçar la vista cap a la pantalla, tot parant molt bé l'orella.

k ______


Quan penso això...



...em ve al cap una cançó, tan vàlida allà com aquí:





"Què ens passa, catalans, què ens passa?"


(Deu ser això, molta corbata i molt poca vergonya...)

k

70 comentaris:

llenguaddicta ha dit...

¿Una pel·lícula catalana, i en català? ¿I què vas fer quan et va sonar el despertador...? ¡Ah, no! Que no era un somni, era real. Però, ¿en català, català? ¿O en castellà i doblada? Perquè els directors de casa nostra tenen aquesta curiosa mania de fer que els actors catalans parlin en castellà, i després que ells mateixos es doblin per a l'edició catalana. Potser perquè creuen que si ho fan a l'inrevés no tindrà tanta sortida. Potser perquè d'aquesta manera no "sembla" una pel·li catalana...

Patètic sentiment, d'altra banda...

Jordi Casanovas ha dit...

Deixem d'anar al cinema, fins que no facin i doblin pel·lícules en català. Veuràs llavors com corren.

Narval ha dit...

Si es catalana rodada en castellà i doblada al català anem bé doncs...

A la gent el que l'interesa és que es pugui baixar de l'emule, i a les productores fer caixa.

Anònim ha dit...

No podem demanar a la gent (que avui dia només vol que comoditats) que no vaja al cinema per militància. No podem demanar tant a la nostra societat.
Ara bé, als polítics els hem de demanar això i molt més. Catalunya ha estat governada per nacionalistes durant tants anys i en aquest aspecte no s'ha aconseguit res.
En definitiva, com dieu vós, lingüista elitista (i la Gossa): "molta corbata, molt poca vergonya..."

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Doncs jo, la setmana passada vaig anar a veure l'última pel·licula d'en Ventura Pons i, és clar, volia saber abans d'anar-hi si l'original era en català o en castellà, perquè a mi m'agrada veure les versions originals de les pel·licules, sobretot si les entenc i sobretot si són en la meva llengua!!!

Doncs, quina cosa més estranya: resulta que qlguns cinemes asseguraven que la pel·licula era en català i els altres asseguraven que era en castellà. Cansats de tanta confusió vam decidir anar-hi i comprovar-ho; i què va ser? Doncs que la pel·licula era un 80% en català i la resta en castellà. Com es va atrevir la noia dels cinemes Verdi a perjurar que era en castellà! És que no l'havia vist, clar.

Aquesta pel·licula, que us aconsello si no us molesten les lentes, consta de diverses converses llargues que fan sempre una parella d'actors tot sols en una habitació. Si hi ha unes cinc converses, només una és en castellà. Valga'm Déu! Això és una pel·licula catalana amb un toc de castellà!

A més de l'anècdota, haig de dir que els directors catalans s'haurien d'espavilar una mica i les productores molt. El públic, d'altra banda, hauria de perdre la por a les llengües. També penso que no s'hauria de doblar més en català, sinó que hauriem de donar exemple a la resta de l'Estat espanyol i perdre la por a veure versions originals sempre, com fan a Portugal. Si nosaltres perdem la por a les llengües potser els altres ho tndran més fàcil. Anem cap a un món interconnectat i plurilingüe. Potser nosaltres defensem el català difonent el plurilingüisme i començant per practicar amb l'exemple. Per tant, potser no tants doblatges al català i sí una lluita per la llengüa amb unes idees lingüisticament reflexionades d'acord amb els temps que corren.

Anònim ha dit...

No cal anar al cinema.

És una gran pèrdua de temps!

una lingüista elitista ha dit...

LLENGUADDCITA: Sí, sí, ja pots tenir per segur que era d'aquelles en què els actors catalanoparlants roden en espanyol... En tot cas, quan hi ha actors de diferents nacionalitats, i tenint en compte que si parlen tots en espanyol després s'han de doblar igualment, estaria bé que els actors catalans parlessin en català i els espanyols en espanyol, i que després ja es doblés -o subtitulés-, així quedaria tot més compensat.


JORDI CASANOVAS: Aquesta actitud jo la practico, però el problema és que poca gent vol sacrificar una activitat d'oci per motius (socio)lingüístics. Hauria de ser massiu, i ho veig prou difícil: pensa que fins i tot a les sales de ciutats com Vic i Girona la cosa està igual...


NARVAL: Efectivament, és com tu dius. I sí, suposo que darrere de tot el principal interès és fer calés...


ANÒNIM: Tens raó que és molt utòpic demanar que la gent no vagi al cinema per militància. Els que se n'han de fer càrrec són els polítics i els empresaris del sector, tots ben encorbatats, això sí...


EDUARD ABELENDA: Així la del Ventura Pons era com "Salvador": és molt més natural si cada autor parla la seva llengua, i després ja es pot subtitular. La tria de codi lingüístic pot ser rellevant dins de la història que s'explica, i això només s'aprecia bé en les versions no doblades. Estic amb tu: el cinema que ens cal, és el de Portugal! ;-)


ANÒNIM: Home, no sempre, eh! Jo sóc poc d'anar al cinema, en gran part pel tema de la llengua (i pel tema acústic: quedo eixordada...), però quan hi vaig m'agrada prou! I si no, sempre pots anar-hi i fer activitats alternatives...! ;-)

Anònim ha dit...

Premisa òbvia: Tots els catalans que van al cinema són uns rucs, i els que van a veure cinema en català són uns botiflers.
Així estem de venuts els catalanets... que soterrin ben aviat aquesta generació!

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM: Hi ha algun error, oi, a la segona part de la teva primera frase...? Deus voler dir els que hi van en espanyol, o m'equivoco?

Anònim ha dit...

disculpeu, majestat, volia dir "en castellà"

Interrogació-i-admiració ha dit...

Una pregunta referent a l'ús dels signes d'interrogació i d'admiració. Què en penses. Veig que "Llenguaddicta" els fa servir a l'inici i al final de la frase.

¿Una pel·lícula catalana, i en català? ¿I què vas fer quan et va sonar el despertador...? ¡Ah, no! Que no era un somni, era real. Però, ¿en català, català? ¿O en castellà i doblada?

"Què ens passa, catalans, què ens passa?" ha dit...

"Què ens passa, catalans, què ens passa?"

Que la majoria són tan poca-soltes de donar els calers perquè els distraguin (ai pobrets s'avorreixen! estan avorrits... són avorrits) a uns empresaris degenerats i botiflers a sou de les multinacionals de la perversió. I admiren els desgraciats directors castellans. A la UAB n'estava ple d'aquesta mena de catalanets avorrits a qui els cal anar al cinema a distraure's.

David ha dit...

A veure. És un tema que conec de fora estant però del que tinc prou informació com per opinar-ne.

El problema del cinema català no és que els productors no facin pel·lícules o que no hi hagi directors o que el públic fem o no boicot a les pel·lícules doblades al o rodades en castellà; el problema és que les pel·lícules doblades al o rodades en català no es distribueixen o es ditribueixen malament, en horaris difícils, sales apartades, etc. Si ha de servir de consol, aquest és un problema de tot el cinema no americà perquè els d'allà fa quaranta anys que van descobrir que el pastís era la distribució i així controlen que les pel·lícules europees, per exemple, que se'n fan moltes més que a Hollywood, no els suposin cap competència. A més, tenen també que venen les pel·lícules per lots: dues de bones amb bon taquillatge i crítica, quaranta-vuit de dolentes, infumables, violentes o denigrants.

Bé, fins aquí com funciona el negoci.

Ara, per què aquest negoci funciona en castellà i no en català? Doncs perquè el mercat audiovisual català és el setè més potent d'Europa i si al mercat castellà li treus el mercat català, queda una merdeta que no seria rendible. Per això es neguen, fins i tot quan els subvencionem al 100% el doblatge, a projectar pel·lícules en català i, encara més indignant, a distribuir els DVD amb el doblatge al català o, per no parlar, dels problemes que tenen les televisions locals perquè els subministrin les versions doblades al català. I una cosa que no es comenta gaire és el tema dels tràilers que passen als cinemes o a les televisions que tampoc acostumen a ser de la versió catalana. Curiós, oi?

Avís a navegants. Si a algú se li acudeix suposar que el mercat hispanoamericà i el castellà són el mateix, ja li dic jo ara que no són el mateix: les pel·lícules es doblen dos cops al castellà, una al d'España i un altre a l'Hispanoamèrica. En general, els desagrada molt la pronunciació del castellà europeu. És el que té haver sigut colonitzat per Castella.

Per això jo fa temps que proposo una cosa que, sense l'introit previ, pot sonar a butada: cal que obliguem durant un període transitori a la projecció d'un 50% com a mínim de pel·lícules rodades en o doblades al català (subtitulades també valdria) però també cal que subvencionem el doblatge al castellà per a compensar-los de la pèrdua d'atractiu del mercat audiovisual castellà.

Narval ha dit...

LINGÜISTA! Estan sortint defensors del terme bloc com bolets. Al link tiren més llenya al foc. Són tots uns dipaires!

una lingüista elitista ha dit...

ANÒNIM: Us disculpo, i tant! ;-)


INTERROGACIÓ-I-ADMIRACIÓ: Mira, de moment l'Institut d'Estudis Catalans, és a dir, la normativa (després d'haver analitzat l'ús dels signes d'interrogació i d'admiració en llengües d'estructura interrogativa o exclamativa semblant a la del català (italià, occità, portuguès) o diferent (francès, anglès, alemany, rus, hongarès), i haver comprovat que, amb l'excepció de l'espanyol, és una pràctica universal l'ús exclusiu d'aquests signes al final) aconsella "USAR ELS SIGNES D'INTERROGACIÓ I ADMIRACIÓ EXCLUSIVAMENT AL FINAL DE L'ORACIÓ".

Ara bé, és cert que la nova Gramàtica de l'Institut està a punt de ser publicada, i la dirigeix en Joan Solà, que opta per escriure els signes tant davant com darrere (hi hagi o no presència d'un mot interrogatiu explícit). Cal veure què acabarà dient la Gramàtica, ja us en mantindré ben informats! ;-)


"QUÈ ENS PASSA, CATALANS, QUÈ ENS PASSA?": Per desgràcia, això no és cosa de l'Autònoma i prou...


DAVID: Gràcies per les teves aportacions, que demostren que és un tema complex en el qual hi ha molts factors en joc...


NARVAL: Com pot ser??!! Tranquil, ja hi he dit la meva, i ara sí que veig que el meu article sobre aquesta qüestió ha de ser publicat immediatament!! Gràcies per informar-me de tot el que passa al món dels bloGs lingüístics! ;-)

Claudi ha dit...

Jo ja fa molt temps que no vaig al cine, en els últims dos anys hi he anat només 1 cop i fa uns quants anys hi anava gaire bé cada setmana.

Sóc del Vallès Oriental i la veritat és que només hi ha un cinema decent en tota la comarca (a La Garriga). Això si oblidem-nos de veure una pel•lícula en català, només arriben a Barcelona!.

Després diuen que la gent no va a veure cinema en català, jo aniria al cine i pagaria per veure pel•lícules en la meva llengua.

Jo ja firmaria avui mateix perquè la normalitat fos que la majoria de pel•lícules estiguessin en versió original subtitulada al català. D’aquesta manera tindríem una orella més fina amb l’anglès i una bona rapidesa lectora en català.

Ei i que per sort, encara podem veure cinema a casa de forma gratuïta fent servir l’emule ! Aquesta és la meva petita venjança contra les productores i les distribuïdores de cinema als Països Catalans.

miq ha dit...

Si, és ben penós que no se subtituli més cinema en català a casa nostra o, ja posats a passar per l'adreçador de la versió doblada, que no es dobli en la nostra llengua. Un desastre, com tantes altres coses a casa nostra.

Per cert, que em podries explicar el perquè d'aquest "una lingüista elitista"? Sona a cançó dels Antònia Font. En un article de l'Eva Piquer a l'AVUI parlant del "Lletres sobre lletres" del Tuson, el qualificava de "el lingüista optimista".

Ets llicenciada per la UB?

--
Salut, des de NYC

Esteve Cardús ha dit...

Sense ànims de provocar ni ganes d'aixecar pols, però per ser poca vergonya no cal vestir corbata necessàriament. Abans d'exigir res a ningú convindria estar ben segur d'haver incidit en allò que està al nostre directe abast. La mandra i la deixadesa -una vegada més- fan que molts de nosaltres encara no demanem les factures de gas, telèfon, aigua i llum en català quan hi tenim tot el dret, entre tantes coses. I el més irritant és trucar amics i familiars, defensors de la llengua a la seva manera -associacions, xerrameca, moviments i blogs-, que són incapaços de canviar el missatge del contestador del seu mòbil i configurar-lo en català -canvi que suposa uns 30 segons-. Quan haguem fet tot allò que està a les nostres mans podem començar a pensar en allò que han o haurien de fer els altres.

una lingüista elitista ha dit...

CLAUDI: Ja em donaràs dades més precises de la ubicació d'aquest cinema decent que dius... I quant a la qüestió de la pirateria de pel·lícules, jo encara no ho he provat, però m'estàs temptant...


MIQ: Caram! Des de Nova York i tot aquest blog té lectors! Això em fa molt contenta! ;-) Això de l'adjectiu "elitista" prové d'una broma que, de fet, té poc a veure amb l'elitisme lingüístic..., barrejat amb una mica d'ironia, també. No ho sé, una mica crec que amb els escrits del blog queda reflectit que aquest elitisme és, sobretot, humil i benintencionat...

Per cert, no m'havia plantejat la semblança amb els títols de cançons de dels Antònia, del tipus "Alpinistes samurais", però m'agrada! ;-) Quant a la meva condició de llicenciada per la Universitat de Barcelona, d'aquí a poc més d'un any et podré dir que sí que ho sóc.


ESTEVE CARDÚS: Tens raó que cadascú ha de ser conseqüent amb les seves pròpies actituds abans d'exigir res, és ben cert. Abans d'omplir-nos la boca de grans discursos, hem d'aportar el nostre granet de sorra a la causa, fer tot el que tinguem al nostre abast. Així tot serà més fàcil! ;-)

miq ha dit...

Sí, des de NY i tot el teu blog té lectors... coses de la xarxa.

Ànims, doncs, en el teu darrer any en aquella casa (Edifici Central de la UB) de la que en guardo tants bons records des de la meva tendra infància.

LoveSick ha dit...

Bé, realment 53 dies d'hivern està feta en castellà, la qual cosa no la diferencia d'altras que estan rodades en castellà i només en doblen per a la projecció televisiva i alguna projecció minoritària en cinemas, la qual cosa em sembla vergonyosa.
Per la meua banda, heu de pensar que si l'audiovisual català està en un 2%, imagineu-vos com està el valencià que en uns 15 anys només s'han rodat unes cinc pel·lícules de ficció, l'última d'elles, Diari d'un malalt d'amor la estem acabant ara i jo mateix he posat com a exigència que no es doblés a cap altra llengua. Per ací (potser també per allà), rodar en valencià és una forma de resistència perquè la llengua pròpia està arraconada als actes folclòrics i poc més. Malgrat tot això, continuarem fent coses i al menys si hi ha persones que reclamen que l'audiovisual estiga en català, ens ajudaran a canviar les coses.

Puigmalet ha dit...

Prou interessant el bloc. Et torno la visita que vas fer al meu, de bloc, i m'apunto la peli al meu bloc de notes amb pelis per veure.

T'has adonat del primer que apareix del teu bloc? És la franja superior dels del Blogger per cercar qualsevol cosa al teu bloc, per marcar el teu bloc o per canviar de bloc (això no cal fer-ho, que el teu bloc està molt bé, tot i que no és tan elitista com el meu).

Fins aviat, companya blocaire!

una lingüista elitista ha dit...

MIQ: I de què ve que coneguis tan bé aquesta universitat?


LOVESICK: Doncs aquesta pel·lícula en el vostre dialecte també s'hauria de passar a les sales de totes les terres de parla catalana -o valenciana, que el nom no fa la cosa!

Seria un gran èxit que es distribuís!

Ah! I benvingut al blog! ;-)


PUIGMALET: La pregunta és: podies haver escrit un comentari que inclogués més vegades l'aberració ortogràfica *bloc?? ;-)

Va, no t'ho tindré en compte...! ;-) Benvingut al meu bloG!!

garib ha dit...

Jo al tema del cine no entro gaire perquè com han dit altres estic per la versió original i, en tot cas, el subtítols en català. Potser ens podriem saltar la fase del doblatge i anar directament cap aquí.

El que sí que m'apunto es a que es parli del dilema bloc-blog. Jo no sóc lingüista (algú pot aclarir-me l'autoritat lingüística del Termcat? Se suposa que és com la RAE?) però l'acepció bloc em sembla inclús poc seriosa, pel que conec. Una cosa es adaptar un terme forani a l'idioma (com això del cederóm en castellà) però una altra es adaptar-lo amb un terme que no té res a veure simplemente a través d'un exercici d'homofonia. Perquè és això el que sembla que s'ha fet, buscar un terme que soni similar i després justificar la "similitud" semàntica. És com si algú hagués volgut traduir internet per internat i després intentés justificar-ho. El pitjor és que he sentit que tot va venir perquè Vilaweb va "popularitzar" el terme, cosa que no em sembla raó de pes.

Com també s'ha anat comentant, blog prové de web log, i log, una paraula que utilitzem moltíssim en informàtica, vol dir registre en el sentit de que els esdevinements es registren amb una marca de temps. Es diu així perquè la gent anava escrivint allà notícies ordenades per data. No té res a veure amb bloc, perquè el concepte bàsic darrera del terme no és que sigui només un lloc per apuntar coses, sino per a datar-les. Encara més, la transformació de web log en bloc se la va inventar un paio que un dia va posar al seu blog, que encara no ho era, que a partir d'aquell moment pronunciaria web log com a wee'-blog, perquè li agradava jugar amb les paraules i se li va ocórrer trencar la sílaba desplaçant-la una lletra (web-log ->wee'-blog). I tot just va afegir que ho deixaria en blog. Si volem ser tan puristes el que hauriem de fer és seguir el procés equivalent, començar amb la traducció de web log, "registre web", trencar una sílaba, diguem-ne "regi streweb" i aplanar el resultat per fer-lo més curt, no sé, per exemple "ristreweb". Així que no sóm ni blogaires ni blocaires, sinó ristrewebaires.

Perquè ningú no tradueix bit, web o internet? Perquè no una mica de flexibilitat? Si existeix una correspondència òbvia, es tradueix, i si no, es pot acceptar algun neologisme.

miq ha dit...

Hi vaig voltar molt, de petit; coses de família. Mon pare m'hi duia i m'encantaven tots els racons del que ara en diuen "l'edifici històric".

Aquest és el darrer curs que hi fa classes. Després de 38 anys sense parar és jubila. Potser l'has tingut de professor i tot.

LoveSick ha dit...

Doncs clar que sí, la nostra idea és la de distribuir la peli per tots els païssos. En tenim un projecte de fer un circuit d'audiovisual en català però clar, ens em aturat per la manca d'interés institucional (al País Valencià i a Catalunya). D'altra banda i com vaig comentar en una entrevista: si la gent a l'Estat Espanyol està acostumada a veure pel·lícules subtitulades en persa, àrab o anglés, per qué no acostumar-la a veure-les també en català, o basc o qualsevol altra llengua de l'Estat?

Puigmalet ha dit...

Elitista, que començo...
El TERMCAT (consorci format per la Generalitat, l'IEC i Normalització Lingüística) s'ocupa, entre altres coses, d'establir els criteris de la recerca terminològica catalana. O sigui, que té autoritat en precisament, aquestes qüestions.

Entre les raons que defensa el TERMCAT no hi apareix per res Vilaweb . Ni tampoc s'ha fet " adaptar amb un terme que no té res a veure simplemente a través d'un exercici d'homofonia". La virtut metafòrica del terme 'bloc' és evident. I és un afegit semàntic davant de la simple adopció del terme anglès. Els terminòlegs francesos han optat per la mateixa opció.

Quan ens interessa donem valor als arguments dels professionals i quan no, els critiquem. Això passa en tots els camps. Els signes lingüístics són arbitraris, però algú hi ha que ens indica el camí, per sort.

una lingüista elitista ha dit...

GARIB: El TERMCAT és l'organisme que s'encarrega fonamentalment de proporcionar a la llengua catalana la terminologia que dia a dia necessita. És el cas dels mots relacionats amb el món de la informàtica. També és destacable la tasca que fa en camps especialitzats (ciències, esports, etc.). Normalment els termes que aprova el TERMCAT passen després per una comissió amb presència de l'Institut d'Estudis Catalans -que seria l'equivalent de la RAE de l'espanyol- que avalua si aquell mot esdevé normatiu o no.

Tens tota la raó: això de "bloC" sembla una broma de mal gust. En aquest cas, s'hauria d'acceptar amb l'ortografia "bloG", perquè l'ADAPTACIÓ FONÈTICA NO ÉS NECESSÀRIA: bé que tenim "maG", "gaG"...!

En el cas del mot "internet", he de dir que, de moment, no surt al diccionari normatiu, perquè podem dir "la xarxa". Igual que el "mouse" és "el ratolí".


MIQ: I no em diràs qui és ton pare? O, com a mínim, de què fa classe... Va, una pista!! ;-)


LOVESICK: Efectivament, caldria acostumar-nos a mirar les pel·lícules subtitulades, per sistema. I això d'aquest projecte que expliques m'agrada molt, ja ens en mantindràs ben informats, sisplau! ;-)


PUIGMALET: Quan les autoritats s'equivoquen, com en aquest cas el TERMCAT, és més fàcil amagar el cap sota l'ala, com fas tu, que no pas defensar el que és lògic i coherent, com fa en Gabriel BIBILONI i altres lingüistes, com una servidora. Ja ho veus, n'hi ha que davant de les incoherències ens rebel·lem, i ni ha que pensen que les coses ja estan bé com estan...

PD: Excuse-moi, mais en français les gens ont un BLOG"; aquest és el terme utilitzat per la grandiosíssima majoria de francesos i fins i tot és el que recullen els diccionaris. Hauries de saber, a més, que el francès és la llengua més hostil i impermeable als manlleus: hi ha una mena d'obsessió per mantenir la puresa i genuïnitat del francès, i per això alguns terminòlegs proposen la trista -i condemnada a la desaparició imminent- opció de "bloc-notes"... On s'és vist? Que trist... Mentrestant, no et faria cap mal revisar els teus protoarguments, home...

Puigmalet ha dit...

Protoarguments!
Qui et diu que l'adaptació ortogràfica sigui necessària? Llegeix la resolució del TERMCAT i opina. Ells mateixos argumenten que tenim exemples diversos acabats en -oc i en -og, i els citen. No parlem d'això. Parlem d'aprofitar una semblança metafòrica (amb el bloc d'escriure) que enriqueix la llengua o empassar-nos l'anglicisme tal com raja (que per molts és més 'cool'). Dius que et rebel·les? Je, je... Alguns adolescents plens de marques de roba i consumistes de cultura anglosaxona al màxim també es fan dir rebels...

Sobre els francesos: utilitzen 'blog' igual que aquí i a tot el món, que és l'opció de no plantejar-se el mot i adoptar l'anglès directament. També utilitzen 'blogue', però la 'Commission générale de terminologie et de néologie' (i no alguns, com tu dius) defensa 'bloc-notes' amb la forma abreujada 'bloc'. Fàcil.

una lingüista elitista ha dit...

Ja la tinc llegida, l'argumentació del TERMCAT. I no té cap ni peus. Només l'accepten alguns que, com tu, són conformistes i prefereixen l'actitud passiva -espero que no siguis així en tots els aspectes de la vida... Això d'aquesta metàfora no té cap sentit, ni cap gràcia, ni és fidel a l'etimologia del terme. Als parlants no se'ls pot marejar amb aquestes animalades, sisplau!

Per cert, a l'hora de parlar del francès, és bastant trist que et limitis a fer un "copia i enganxa" de la Wikipèdia... És tan fàcil rebatre't que em sap greu i tot: per quanta gent et penses que està formada aquesta Commission? Són quatre gats, puristes i retrògrads la gran majoria, i que segurament en el moment de prendre aquesta decisió van ser il·luminats per la força de la Patrie Française...

Ai, noi, ja canviaràs d'opinió. O, més ben dit, ja veuràs la llum algun dia. Tinc aquesta esperança! ;-)

Puigmalet ha dit...

Et perd la rauxa, elitista.

Sigues realista : la immensa majoria dels blocaires no es plantegen això de què estem parlant. Es limiten a acceptar l'anglès i prou. Com tu, però sense pensar-hi. A mi em sembla que això és el conformisme.

Què guanyes amb 'blog'? Res. Prens l'anglès i apa.
Què guanyes amb 'bloc'? Una metàfora. Així de simple.

Però dius que això de la metàfora no té cap sentit ni cap gràcia... És una metàfora tan simple que precisament per això és tan oportuna. Original i simple. Què més vols?

Ja sé que no canviaràs, però no cal que intentis ridiculitzar amb arguments falsos. Vaig arribar a la 'Commission générale de terminologie et de néologie' a partir d'un diccionari terminològic francès que accepta només 'blogue' (pas de blog) però cita la resolució del bloc-notes/bloc. Es va fundar el 96 i quatre gats no són (mira el seu web). Entre els membres hi ha Alain Rey, el lingüista director dels diccionaris Le Robert. Una eminència en la lexicografia europea. En aquest cas, res de viquipèdia. No continuo per no avorrir-te.

Però fes l'article sobre el tema i així ens il·luminaràs a tots!

Gemma ha dit...

Hola! Ja saps que encara que no comenti res et llegeixo. ;p Estava llegint els 1rs comentaris i m'he adonat que es diu que pel·li de Ventura Pons és un 80% en català i la resta en castellà i contestes que deu ser més o menys com "Salvador". Dooona, "Salvador" inverteix els percentatges, un castellà monolingüe l'entendria sencera i un català del nord que no sabés castellà no. No va passar els mínims per ser considerada pel·lícula en català. Ja l'havia vist, però quan la van projectar a la UCE em va fer molta ràbia: hi havia nord-catalans que quan a classe es feien citacions en castellà no ho acabaven d'entendre (com molts de nosaltres amb el francès, ja vaig comprovar, meravellada, que no és el teu cas ;p), imagina't al cine!

una lingüista elitista ha dit...

Primer, sàpigues que el diccionari Robert va acceptar el terme "blog".

Segon, no té cap sentit que el català es desmarqui de totes les llengües que pretenen ser alguna cosa en aquest món que tenim. Si tu vols seguir el model d'una llengua que, pel seu afany de grandeses, s'ha dedicat sistemàticament a l'anihilació lingüística de llengües com ara la teva, probablement tens un problema. Si dónes suport a la teoria de quatre acadèmics obsessionats contra l'anglès i que tradueixen i adapten fins i tot allò que no cal, segurament tens un problema. I si tu no tens prou voluntat per fer front a la bajanada d'aquesta metàfora, és evident també que tens un problema.

Pensa que si la majoria de francesos fan servir "blog" és per alguna cosa. I si els lingüistes més assenyats -i no em refereixo (només) a mi- defensen aquest mateix terme per al català també és per alguna cosa.

Hauries de reflexionar-hi una mica i no córrer tant a apuntar-te al carro de les idees gens serioses d'alguns "hola-sóc-lexicògraf-i-avui-estic-metafòric"...

Per sort, els que quedeu per il·luminar sou ben pocs... Quatre gats!

Tot això t'ho dic amb afecte, és clar! ;-)


GEMMA: Jo em referia al fet que els personatges catalans parlaven en català, i els espanyols, o els catalans quan la situació ho exigia (per exemple quan hi havia franquistes rondant per allà), en espanyol.

I sí, hi devia haver més d'un nord-català intrigat amb els trossos en espanyol... Però fixa't com són alguns catalans que aquesta setmana, que vaig ser a Prats de Molló, vaig sentir que més d'un parlava a la gent d'allà en espanyol, i cridant! Jo són coses que mai no arribaré a entendre...

Puigmalet ha dit...

No sé en quina edició de Le Robert apareix 'blog' (ho saps tu?). El terme 'bloc' l'acceptaren el 2005. Entre ells, el lingüista Alain Rey, que és director de Le Robert des del 67. No és que França sigui cap model de res. És que al Sr. Bibiloni (com a tu) li cou que siguem una raresa a Europa. I no és el cas.
Repeteixo (per darrera vegada): si tants usuaris empren 'blog' és perquè no ho pensen. Imiten l'anglès i prou. Els que parlem de 'blocs' no som tan pocs. Temps al temps. També amb afecte, clar.

una lingüista elitista ha dit...

T'informo que el terme "blog" l'acceptaren el 2006. Un amic francès em diu que també a "Le Petit Larousse". Una cosa més que saps.

I perdona, però ets tu qui vols ser una raresa a Europa!!! No tergiversis les coses!! El que en Bibiloni proposa és una forma coherent i lògica i d'acord amb la immensa majoria de llengües!!

Jo sí que em crec que el català és una llengua seriosa. I voldria pensar que tu també.

Narval ha dit...

Com a bloguista que sóc no puc sinó estar d'acord amb les tesis d’en Bibiloni i l'opinió de la lingüista de guàrdia de la blogosfera catalana. Aquells que diuen bloc es pensen són uns catalans exemplars, i ho fan per mimetisme perquè s'ha posat de moda a la catosfera.

El terme bloc es confús, no es pot comparar un blog d'internet amb un bloc de notes on apuntes la llista del super i quatre gargots. Ni metàfora ni uns collons.

L'argumentació del Termcat la va proposar una vella xaruca en una màquina d'escriure. Em pixo en el que digui la normativa lingüística francesa al respecte.

Puigmalet ha dit...

Comprovo al Petit Robert que situa l'origen de l'ús francès(o acceptació?) del terme 'blog' l'any 2002. A França, com aquí, coexisteixen diferents postures al respecte. No he cercat pas a d'altres països, però Bibiloni no cita l'acord francès sobre 'bloc-notes/bloc' (anterior al seu escrit), tot i que sí diu que coexisteixen 'bloc' i 'blogue' (que ja t'he dit que és la forma que accepta un diccionari terminològic francès que es troba a Internet. Nosaltres debatem sobre dues formes, ells tres. I si no diu això, potser també li manca informació sobre altres llengües europees. El dubte és raonable.

Ni et comento la darrera frase...

Puigmalet ha dit...

Narval: em pixo en la normativa, una vella xaruca al TERMCAT... això són arguments de nivell.
Només una cosa de les més gracioses: 'el terme bloc és confús'. I tant... La gent es fa uns embolics per distingir-ho... Jo he arribat a trobar gent que pensa que els blocs de pisos serveixen per a escriure, també.
Carreguem-nos la polisèmia! I de pas acabem amb la poesia! Mort a la llengua viva!

Narval ha dit...

No són pas arguments, és la meva opinió més personal, dels meus arguments ja en vaig deixar constància amb anterioritat.

Perdó, volia dir que és confús en quan a metàfora. A veure si ara de qualsevol suport que s'utilitzi per escriure amb certa continuitat n'hem de dir bloc...

Disposar de dues paraules per definir coses diferents enriqueix i no és cap estorb. Només falta que ens diguin que els catalans estalviem fins i tot les paraules del diccionari.

I llarga vida a la llengua viva.

Andreu ha dit...

Ja esteu un altre cop amb això de blog/bloc... Quina conversa més polèmica! Salut!

Puigmalet ha dit...

La polisèmia es basa sovint només en un aspecte concret. Mira les relacions entre 'cap d'agulla' o 'cap de setmana' o 'cor humà' i 'cor de la ciutat'.
Bona la frase de l'estalvi. Me l'apunto. Al bloc, clar ;-).
Abans només ironitzava...

una lingüista elitista ha dit...

NARVAL: Simplement, gràcies. Per fi algú amb seny!! ;-)


PUIGMALET: Ah, caram! Ara ja ho comences a veure més clar, oi? Gairebé ets a punt de veure la llum! Que en Bibiloni t'il·lumini! ;-)

PD: Veig que els teus arguments tenen un marcat tarannà tergiversador: saps de sobres què volia dir en NARVAL amb el terme "confús". Tu mateix et retrates: la gent no confon un bloc de pisos amb un bloc de notes, perquè, afortunadament, aquí cap organisme no ens ha intentat vendre cap metàfora de l'estil de la que tu defenses -o defensaves, perquè em comença a semblar que surts de la caverna fosca en què et trobaves...


ANDREU: Ja ho pots ben dir, quanta, quanta polèmica...!!
;-)

Puigmalet ha dit...

Que només ironitzava! Però és que dir que la gent es pot confondre ja té...

Sobre el Bibiloni ja he parlat (de fet no el conec de res més que l'article; segur que és un lingüista fenomenal). Però el seu oblit de la decisió dels francesos no em sembla casual, quan invoca tant la unitat de les llengües europees al respecte.

Puigmalet ha dit...

Una darrera cosa, lingüistes. No som pas quatre gats. El Bibiloni té una bonica llista de blogaires, però ara mateix penso només en grans grups de blocaires: catapings (directori de blocs en català), catablocs.cat, blocsdelletres.com (intenta buscar-ho amb g i mira què passa, tot i que juguen amb les dues formes), la xarxa de blocs sobiranistes, el mateix blogger en català que utilitzeu...

una lingüista elitista ha dit...

Però és que precisament aquí qui difereix és aquesta comissió de quatre acadèmics francesos obsessionadament puristes, res més!!

;-)


PD: Que sàpigues que una servidora forma part de la Xarxa de Blogs Sobiranistes. Totes aquestes plataformes, pobres, es limiten a acatar el que s'acosta més a la normativa, tot i que al DIEC 2 el terme 'bloc' amb aquesta accepció no queda pas recollit, per sort!

Puigmalet ha dit...

Jo també formo part dels Sobiranistes, però no els hi canviïs el nom. Et sona allò de "Yo no me llamo José Luis..." Doncs ells tampoc.
Fins aviat!

una lingüista elitista ha dit...

Perdona, no els canvio el nom, els el faig coherent, lògic, normal. Són bloGs. Ras i curt!

garib ha dit...

Ja veig que vaig una mica endarrerit, però vull contestar un parell de coses a puigmalet. Començo pel final, una frase no només tòpica que no aporta res d'argument, sinó també impertinent. Tu no pots fer una afirmació així sobre mi perquè no saps qué penso més que per un comentari aillat. En tot cas, ets tu el que et deixes portar pels teus prejudicis i descalifiques a qui no està d'acord amb tu.

Jo no sóc lingüista, però ja fa temps que visc al mon acadèmic i conec força i de primera mà com funciona la cosa. Quan un està estudiant un tema que no està resolt de forma acceptada per tots o simplement demostrada, com ara les lleis de la gravetat o que una pedra és una pedra, sempre surgeixen moltes alternatives. En sortir-nos de temes fàcilment demostrables, totes aquestes alternatives tenen algun avantatge i algun inconvenient que s'ha d'analitzar. Hi ha casos on decidir-se entre una o una altra no és una qüestió indiscutible, sino de una certa preferència. D'això es diu recerca i sempre ha d'estar oberta a la crítica, el desacord i la discusió. En aquest mon acadèmic, hi ha molta gent que creu que només lo que diu ell o als que ell segueix és correcte i que no para la orella. De fet el mon acadèmic, que és el mon del TERMCAT, no el professional, que seria el de l'exercici d'una professió, és en el 99% dels casos una bombolla que no mira més enllà del seu nas.

Està clar que Vilaweb no apareix entre les raons del TERMCAT, faltaria més. Però jo no he fet una afirmació tan rotunda, sé molt bé el que dic. El que jo he dit és que he sentit que Vilaweb en ser el primer lloc en assolir popularitat oferint blogs amb el nom bloc, hauria pogut influir. De fet, el TERMCAT diu que "bloc (..) ja té ús i força acceptació entre els usuaris". O sigui, que no seria tan estrany que aquest ús hagués estat argumentat des del punt de vista d'usuaris dels "blocs" de Vilaweb, tu estàs segur de que no? Jo he parlat en condicional, com a mínim ho deixo obert. D'altra banda l'ús de "força" per a quantificar alguna cosa és tàctica habitual (es lo que tiene pertànyer al mon acadèmic..) per amagar que no tens xifres contundents, amb la qual cosa això de "força acceptació" ho deixo també en suspens.

No havia llegit la opinió de Bibiloni, però he fet una ullada i crec que bàsicament és el que jo volia dir més ben dit. És cert que la similitud fonètica no ha sigut l'única raó, però és la principal. Perquè si no hi hagués homofonia, dubto molt que haguessin decidit que les virtuts de "bloc" eren les més adients. És pura retòrica, perquè és evident, inclús per a no lingüistes, que la fonética és la raó principal. I és que ho és perquè no ho han inventat ells, com diuen clarament l'han agafat del que es deia per alguns llocs. I la paradoxa és que el que considereu més important és el que invalida inevitablement el terme, la suposada riquesa semàntica. Perquè la tasca de la lingüística no és inventar-se un mon nou, és trobar la manera de parlar del que tenim. I haig de repetir que, i penso que això no ho diu el Bibiloni, "bloc" serà tan ric com Bill Gates però li falta justament la part del significat més important de la paraula, la referència al temps, inclosa en el terme "log" original. Deixa'm, puigmalet, agafar-te la paraula i dir que el problema és precisament no donar valor als arguments dels experts i dir que un bloc és "una pàgina que funciona com una mena de bloc de notes", perquè no és així. Qualsevol pàgina web funciona com una mena de bloc de notes, la característica bàsica del blog és l'ordre temporal i datar les entrades. I en els moderns, la interacció amb comentaris. Què té a veure això amb un bloc? No tenen ni punyetera idea del mon d'internet. De fet, de la manera en la que els blogs evolucionen "diari" seria més proper que "bloc".

Ja em semblava que l'IEC era l'equivalent a la RAE, però, per mandra, no tenia molt clar el paper del TERMCAT. Accepto la correcció d'internet, lingüista-e (ara m'hauré de gastar els diners en un fuet per a fustigar-me i la teva xocolata haurà d'esperar) però web i bit estan acceptats i ningú no ha mort encara (web tenia una traducció fàcil i moltes opcions d'escollir paraules amb polisèmia).

Mira puigmalet, no és que no doni valor als arguments dels "professionals", és que primer han de demostrar que ho són amb els seus arguments i, segon, que mentre no parlin de coses indiscutibles han d'acceptar qualsevol crítica, especialment si es tracta de la llengua, que al final és nostra, no de cap acadèmic. Una parella que vaig tenir em deia sempre allò de "ets un burro". Possiblement és cert i per això no puc reconèixer qui m'ha de marcar el camí. Però com jo li contestava sempre, "sí, però de ciutat", i els burros de ciutat no lingüistes sabem recòneixer que la frase "els signes lingüístics són arbitraris, però algú hi ha que ens indica el camí" és un oxímoron. I que "manda huevos" fer-lo servir com a argument.

ps. Mare de deu senyor, quina parrafada, ho sento de veritat...

LoveSick ha dit...

M'ha semblat molt interessant el debat que heu fet, de veritat, damunt de tot per a mi que mai m'havia aturat a pensar perquè es deia bloc o blog. També perquè al País València anem molt endarrerits en qüestions llingüístiques.

Per la meua banda he de dir que, després de tot el que he llegit pense que Blog seria més correcte que no pas Bloc, però si que em sembla una metàfora molt bonica la del Bloc, és a dir, amb seny triaria blog i amb rauxa, bloc.

A València com que estem tan arraconats els valencià parlants, ens conformem en que la gent parle el valencià i ja pot dir blog, bloc, blok o blox, per tal de que el diga en valencià.

Per altra banda, com que a casa cada vegada que fem servir una paraula incorrecta paguem 10 cèntims, que faré ara? haurem de pagar per dir bloc o per dir blog? o farem una blogtaxa (o bloctaxa) de 5 cèntims i l'haurem de pagar cada vegada que digam qualsevol de les dues paraules?

miq ha dit...

Aquest any fa Lingüística i Poètica, i Lingüística de primer.

Crec que no calen més pistes, oi?

Puigmalet ha dit...

Garib: En cap moment he volgut ni semblar impertinent. Parlem d'una decisió lingüística i discutim arguments. Si així ho has entès, disculpa.
Potser tens raó que l'ús per part de Vilaweb ha condicionat la decisió del TERMCAT, però no ho sabem. No és un fet demostrable.
Continuo creient que la similitud fonètica existeix però no ha estat una raó. Per què canviar per canviar? Crec que l'ingredient semàntic és més important. I un bloc sí que funciona com un bloc de notes, en un sentit molt primari. És una semblança tan bàsica com la que he posat d'exemple abans, entre un cap d'agulla i un cap de setmana.
Sobre la qüestió temporal: el meu servidor de blocs, que és el mateix que el de la lingüista elitista, permet posa al teu apunt (fixa't que 'apunt' també s'usa com a equivalent a 'post' i pertany al camp semàntic de bloc de notes) la data que vulguis. Puc publicar ara amb data del passat o del futur. La interacció amb comentaris i mil altres característiques són diferents, clar. Les metàfores s'enganxen per una similitud i prou. Són dues realitats diferents que comparteixen alguna característica.
Jo també m'estenc massa...

una lingüista elitista ha dit...

GARIB: Crec que amb aquesta darrera intervenció la cosa encara ha quedat més clara...!


LOVESICK: Bé, no caldrà posar cap multa, perquè tots dos mots sonen igual! ;-)


MIQ: Ho he estat mirant i no hi ha cap assignatura anomenada Lingüística I Poètica... Per casualitat les inicials són R. C.?


PUIGMALET: Em sembla que ja hem deixat prou clar tots plegats quina és l'opció més lògica i coherent; te n'hem donat explicacions múltiples i diverses... Si encara no entres en raó, potser hauríem de donar el debat per finalitzat, crec jo...

Puigmalet ha dit...

Tanques el debat amb un argument d'autoritat? Com vulguis, que és el teu bloc.
Però no es tracta d'entrar en raó, lingüista. Hi ha moltes raons i cadascú exposa les seves. Això és una discussió racional. Parlar de lògica i coherència pot semblar-te maco, però no afegeix res.
Temps al temps. Tots veurem l'evolució de la qüestió.
Fins una altra!

Valqui ha dit...

Miq. No seràs fill d'en J.T i la M.S?
És l'únic que fa Lingüística i poètica i Lingüística.

itxaso ha dit...

Quants comentaris! Primer de tot dir que m’ha sorprès molt la teva actitud Anna. Des del principi has atacat d’una manera que, al menys a mi, m’ha semblat personal a en puigmalet quan només donava els seus arguments. I després de llançar la punyalada dir que ho dius de bon rotllo m’ha semblat més fals que judas!! :P

Per discutir si una paraula es pot dir així o aixà no cal entrar en “tu ets un conformista” o “no, perdona, però els conformistes sou vosaltres”. Hi ha unes persones que s’encarreguen de fer la normativa i, ens agradi o no, hem “d’apetxugar”. I això no és ser conformista, és el que hi ha. A mi, per exemple, em sembla que el batua és un calc del guipuscoà, però m’aguanto perquè si he d’escriure un text formal he de fer cas de la normativa. En biscaí, per exemple, no existia l’ H i enlloc de deixar-ho així, s’ha afegit la complicació de quan s’ha de posar H i quan no. I això mateix ho has dit tu en d’altres ocasions quan heu estat parlant de dialectes. Recordo una vegada que vau “discutir” (més o menys, no agafeu les paraules exactes): “lo: no és normatiu i si fas una conferència no el pots fer servir”. Molt bé, en aquella època, fa mooooooolts anys, segur que uns savis salomons van dir, lo no és normatiu!! I segur que a la gent de Lleida no els hi va fer gens de gràcia. És un exemple, no vull ara que disserteu sobre si hauria de ser normatiu o no, o quines raons hi havia.

Un petit apunt, només he llegit un article que em van enviar fa molt temps per correu electrònic d’en Gabriel Bibiloni i una mica més i m’agafa un cobriment de cor. Resulta que “bon dia” era una castellanada. I com, segons ell, venia del castellà, havíem de canviar aquesta salutació per un bon matí tal i com es feia en llengües cultes i normals com el francès i no sé quina més. Primer, a Sud Amèrica diuen “buen día”, sembla que en Bibiloni se’n va oblidar. A part, que en euskera també es diu “egun on”, però com no és una llengua com cal,... Vaig respondre el correu amb una xapa impressionant perquè no se sostenia per enlloc i des d’aleshores cada cop que algú parla d’en Bibiloni m’ho rumio i ho miro amb recel.

Per finalitzar, un blog no és més que un diari personal o una bitàcola. Un log és un registre d’activitat (faig enginyeria informàtica i sé el que em dic) quan parlem d’ordinadors. Un registre que fa l’ordinador de tot el que s’ha fet en aquesta màquina: si hem entrat a internet, a quines pàgines, quins programes hem utilitzat, etc. I una bitàcola quan parlem d’un vaixell, un registre de tot el que ha passat en el vaixell durant un dia, com si fos la caixa negra d’un avió. Tenint en compte que expliquem les nostres penes però visible per a tothom, crec que seria més senzill dir-li diari o, si volem fer traducció directa de l’anglès, bitàcola web (ja que web no té traducció o almenys jo no la sé).

En definitiva, esteu fent-vos mala sang per una paraula. Cadascú té la seva opinió però amb la de coses importants que passen a la vida arribar fins a aquest punt de gairebé emprenyar-vos em sembla una pèrdua de temps.

Visca els blocs/blogs/bitàcoles!

una lingüista elitista ha dit...

PUIGMALET: No és qüestió d'autoritat, sinó de sentit comú! Ja saps que un lexicògraf com tu sempre serà benvingut al meu bloG! ;-) Fins la propera!


VALQUI: Però no a la Universitat de Barcelona, oi? Perquè jo no conec cap professor amb aquestes inicials, i mira que ho he consultat i tot! Estic intrigada!


ITXASO: Jo no volia pas atacar ningú... No em diguis aquestes coses...! ;-) Per cert, de moment la normativa NO S'HA PRONUNCIAT, o sigui que caldrà esperar, per això debatem. En fi, sort que has vingut a posar pau, eh!! ;-)

miq ha dit...

Lingüista elitista,
em sembla que la Valqui és més bona detectiu que tu...

miq ha dit...

Per cert... què bona la partida de ping-pong/tennis de taula que teniu entre mans.
;-)

una lingüista elitista ha dit...

MIQ: És un honor tenir el fill del mestre T. com a lector del meu blog! Ara he fet la cerca mitjançant uns altres mecanismes i ja ho he trobat! ;-)

No he tingut la sort de tenir-lo de professor, i mira que vaig intentar entrar al seu grup, però ja no quedaven places... Una gran llàstima, però encara tinc l'opció d'anar d'oient a una de les seves classes! ;-)

Aida Tarragona ha dit...

És realment trist que s'hagin de fer tats tripijocs per poder veure una pel·lícula en català al cinema. Però sí que he de dir que ho entenc, entenc que no hi hagi més pel·lícules en català. Pensa que per fer el doblatge d'un anunci en català, només al locutor, es paga 600 euros per mitja hora de feina. Això, sumat al llogater de les sales de gravació, a la veina del tècnic... Pensa el munt de diners que es gasten les empreses per publicitar-se en català. Ara, imagina't quina despesa els deu comportar doblar una pel·lícula per ser projectada al cinema. De totes maneres, jo sóc de les que penso que s'huria de mirar el cinema en versió oroginal.

Aida

Jordi P. Ferrer ha dit...

Va parir! M'absento un parell de dies i tenim una llista de 60 comentaris! Ja ho sento, però no me'ls he mirat pas tots. Bonu, poca cosa -o massa- a dir al respecte, tret de què fa un parell de setmanes vaig anar a vore una pel·lícula del Woody Allen en català i la sala era plena. La pel·lícula em va semblar infumable i em vaig posar nerviós en varies ocasions amb detalls del doblatge (com ara "barco", recordo, repetit dues centes vegades), per cert.

Valqui ha dit...

Lingüista elitista, jo vaig tenir el plaer de conèixer en T. en una conferència que va a venir a fer al meu institut i vaig quedar tan impressionada que l'única cosa que tenia clara quan vaig entrar a la uni és que faria alguna classe amb ell. Al final en vaig poder fer tres. M'encanta com a professor, i també sembla bona persona.
La seva dona (perquè ho és, no?), la M.S., la vaig conèxier també en una conferència al meu institut (si no vaig errada crec que era ella que parlava sobre la biografia de Fabra) i vaig poder-la tenir de profe en un postgrau.
Són dos estils molt diferents de fer classes, fins i tot com a persones no te'ls imaginaries mai junts (no et molestis miq, és sense mala fe), però les seves classes són molt interessants.
He d'admetre la meva admiració especial cap a en T., i no és per fer la pilota, però és que s'aprenen moltes coses a les seves classes i crec que encara que sigui d'oient hi has d'assistir.
Em sap greu que es jubili, és d'aquelles persones a qui tothom hauria de tenir de professor.

una lingüista elitista ha dit...

AIDA: No crec que els diners siguin una excusa, perquè també en podrien guanyar més... A part d'això, vols dir que la Generalitat no els ajudaria? Jo crec que una part del finançament i molts dels recursos que calen sovint són oferts a les productores, però ni així...

PD: Quina classe de Pragmàtica més surrealista, avui! ;-)


JORDI: Ja ho veus, quina mà de comentaris! Però no tots eren sobre cinema... Jo no descartava anar a veure la d'en W. Allen, així doncs millor que no, oi?


VALQUI: Doncs, si m'ho recomanes tan apassionadament, hi hauré d'anar! I ja us explicaré l'experiència! Amb el professor T., de moment, només ens hem creuat al Pati de Lletres... ;-)

Jordi P. Ferrer ha dit...

A mi és de les pel·lícules que més m'ha indignat últimament, però no em tinguis massa en compte tampoc!

LoveSick ha dit...

PER A AIDA: Jo crec que siga només un problema de les despeses que costa doblar una pel·lícula. Dins de les despeses totals de producció i distribució no és tan car fer això, a més, si n'hi ha una subvenció, doncs més fàcil. Per a mi els problemes són:

1) que els cineastes catalans no fan pel·lícules en català (o les seues variants).

2) que les obres que es fan en català no dónen prestigi a la llengua perquè són productes industrials i tenen una projecció local. Per a mí el Marc Recha és una digníssima excepció, però no deixa de ser una excepció.

3) No existeix el costum encara d'importar pel·lícules (doblades o subtitulades) en català, però mentre continue la fractura entre una forta demanda d'obres en català per a una oferta tan petita no es podrà solucionar la situació.

Claudi ha dit...

iep!

Només vull dir un parell de coses:

- M'ha encantat el debat, me l'he llegit tot seguit perquè feia uns quants dies que no visitava el blog. Aquestes polèmiques són les que fan gran aquest lloc.

- Itxaso, m'ha encantat la observació i el comentari del "judes" de fet ja fa temps que veig quina tàctica fa servir la lingüista elitista: atac frontal que deixa K.O al adversari + abraçada final de bon rotllo. S'hauria de poder veure en un debat a l'estil de "59 segons".

Molt divertit i educatiu tot plegat. Ja tinc tema de conversa pel dinar de Nadal.

una lingüista elitista ha dit...

JORDI: D'acord, d'acord, ja veig que anar al cinema a veure aquesta pel·lícula seria una pèrdua de temps...


LOVESICK: Em sembla que tens molta raó, molta. I avisa'ns quan es pugui veure "Diari d'un malalt d'amor", de moment n'he vist el tràiler i promet!! ;-)


CLAUDI: Ei, com et passes no definint la meva tàctica??
;-) ;-)
De debò que serà tema de conversa el dia de Nadal a cals F.?

vullunfestuc ha dit...

Segur que ningú ja no llegirà això, però les argumentacions en pro i en contra del blog/bloc que ha aparegut en aquest article (o post?) es mereixeria ser enviat a l'IEC a la hora de decidir quin terme és l'acceptat!

Claudi ha dit...

jo ho he llegit vullunfestuc

una lingüista elitista ha dit...

VULLUNFESTUC: Gràcies! Bé, ho interpreto com un elogi, eh!? ;-)


CLAUDI: I no ets l'únic!!