SEGONA PART: Fin (valenciano)

Ahir, finalment, la lingüista va decidir anar al cinema. Hi havia coses que feien pensar que, en efecte, Fin (valenciano) devia referir-se a una pel·lícula en valencià:

(cliqueu per ampliar)

I arriba el moment. En comprar l'entrada, un cartell adverteix: versión valenciano. Però la lingüista encara no les té totes.

Ella i els seus acompanyants (no volia viure l'experiència tota sola) compren les entrades, entren a la sala, trien una bona ubicació i... comença la pel·lícula. I els protagonistes enceten el diàleg. 

I la pel·lícula era en valencià. 

Aquí en teniu la prova:

La lingüista us convida a tots a visitar l'entranyable Centro Comercial Portal de la Marina, a Ondara.

Fin (valenciano)

Tot i que tot just és dimarts, la lingüista, no sap per què, ja pensa en divendres a la nit. Anirà al cine? És una opció. Consulta la web del cineclub de Dénia i del cine de Xàbia, però encara no tenen penjades les novetats que es podran veure. I llavors, per no perdre l'esperança i no donar-los per perduts, també consulta els cines del fantàstic centre comercial (patrocinat pel PP) d'Ondara, on viu la lingüista.

Mentre la pàgina web es carrega, va fent altres coses, distreta. Però llavors, de cop, té un ensurt... de pel·lícula! 

No pot ser no pot ser no pot ser. No s'ho creu, clica l'enllaç i... 

... no troba cap informació lingüística, més enllà del tràiler en castellano.

Navega desesperada per l'immens mar googlià, però és incapaç de trobar més detalls d'aquesta raresa. Descobreix, això sí, que el director, Jorge Torregrossa, és d'Alacant. I que la pel·lícula és una adaptació del best-seller homònim del català David Monteagudo.

Ara ve el dilema: Ha d'anar a veure una pel·lícula que no l'atreu gens, només perquè (sembla que) és en valencià? La resposta, ben aviat... 

I tu, què faries?

Divertimento

La lingüista surt de casa que encara és fosc. Passa pel forn. Llegeix. I no sap si és que encara no s'ha despertat del tot. Allò que veu és real?

S'afanya, que si no perdrà el tren. Tot i que és ara que s'ha inaugurat el TGV, aquell dia la lingüista ja passava per les famoses vies per anar cap a París. Fins a Figueres-Vilafant, un tren de mitjana distància i molt bilingüe:

Quan el tren "francès" sortia de Figueres, l'estratègia va ser no donar cap missatge, no fos cas que calgués fer servir el català. No va ser fins que érem a Perpinyà que va començar la xerrameca, en francès, espanyol i anglès. Tot el vagó parlava català. Visca.

Què passarà quan sigui un sol tren el que vagi de Barcelona a París? Quines llengües s'usaran? En quin ordre? S'admeten apostes. Potser reprenen la política lingüística que segueixen a l'Euromed, amb un canvi de dialecte a cada parada.

De fet la lingüista no va a París i prou, sinó cap a Bèlgica, per assistir a un congrés on parlen de temes com aquest:

A les nits surt a sopar. I conclou que els del cava no es deuen haver sabut explicar del tot bé:

Dies més tard, a Barcelona, té més sorpreses quan obre les cartes dels restaurants:

Però la culminació de tot plegat la troba al restaurant Òleum, del MNAC, amb unes vistes excel·lents i uns plats deliciosos. Molt recomanable. Recordem que el MNAC és el Museu NACIONAL d'Art DE CATALUNYA. Doncs fixeu-vos què conté el plat de formatges nacionals que ofereixen al restaurant: