dimecres, 22 d’abril del 2009

Occitània

Si de seguida que vas fer els 18 vas marxar cap a un poblet dels Alps "francesos" a fer un curset intensiu d'occità...
...no serà pas estrany que de tant en tant tiris cap al nord per practicar aquesta llengua.
I...
...et sorprendrà veure que, en una àrea de servei de l'autopista anomenada "Le Village Catalan", hi ha un panell que explica sense embuts ni tergiversacions la història de la separació de les dues Catalunyes, la de Pirineus ençà i la de Pirineus enllà.

...com que et vindrà de passada per anar a Occitània, et pararàs a Perpinyà per endinsar-te al barri de Sant Jaume, el dels gitanos, el que sembla un trosset de Tercer Món i allà, en aquells carrerons bruts, entre nens que en comptes de ser a escola juguen amb armes de plàstic, entre droga i delinqüència, pararàs bé l'orella i desmitificaràs allò de la llengua de la burgesia, perquè comprovaràs que tots els gitanos, del primer a l'últim, no parlen res més que un català deliciós:
... i arribaràs al primer "castell càtar", el de Perapertusa, i t'agradarà que a l'hora de comprar l'entrada la recepcionista et pregunti si vols la informació en català (en occità, però, ni somiar-ho!):


... i tot seguit pujaràs al de Querbus, altíssim, bellíssim:
...fins que, per fi, vindrà Carcassona, on t'oferiran l'audioguia en la teva llengua i et faran una visita guiada en català, un plaer:
gj
...i a Tolosa de Llenguadoc, després de passar una bona estona a la Librairie Occitania i carregar-te de llibres per la teva futura tesi,
lj
aniràs a la plaça més cèntrica de la ciutat, la del Capitoli, on un jove que et voldrà explicar no sé què et demanarà si ets espanyol, li diràs que català, i et contestarà que aquesta mena de respostes li agraden:
j
I, havent respirat nous aires, havent carregat bé les piles, tornaràs a casa, i reprendràs el blog, perquè comprovaràs que tot continua igual:
j

16 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

Nosaltres vam fer una ruta per l'anomenat pays catar de Narbona i a part de constatar que la llei d'oferta i demanda si que funciona més enllà dels Pirineus tampoc vam poder sentir ni una paraula en occità. Només un accent diferent en la manera en com parlaven francès... una pena!

Joan ha dit...

bé, sembla que l'estat del català no està gens malament per allà dalt

Jordi Casanovas ha dit...

Tal i com jo l'he escoltat podria ser curiós, estrany, cridaner... i m'encanta sentir-lo parlar quan compren a l'Auchan i renyen les criatures o es criden d'un passadís a l'altre. Però potser s'ha de ser una lingüista elitista per descriure el català dels gitanos com a deliciós ;)

De vegades fins i tot no cal que siguin gitanos i sents una veu semblant a la d'en Pere Codonyan (TV3 Perpinyà) i fa il·lusió.

SERGIBR ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
SERGIBR ha dit...

Ei, i els gitanos de Gràcia què??

De totes maneres, crec que et vas deixar entabanar per una maniobra orquestrada per la delegació turística francesa. Perquè és evident, que el català al sud de França, ven. I ven a gent com tu, com jo, i com tots nosaltres. Gent necessitada d'un país on la meravella lingüística sigui un fet i cap un retret. I enlluernats entre fantasies de castells i comptats d'una altra època, se'ns descontrolen les neurones i no ens adonem que caminem per un estat que ha malbaratat contínuament la nostra llengua. Tan o més que els espanyols.

Salut.

賈尼 ha dit...

Hola. En Occitània la lenga es un "fait privat". Es catastrofic d'un punt de vista sociolinguistic mès es atal. Fa ara qualquis annadas que passi las vacanças dins un vilatjòt dels Alps provençals e fa pas gaire que capitèri d'i parlar un pauc provençal amb los estatjants del vilatge. Lo monde fan coma se parlèssen pas la lenga, la fan pas servir qu'en preséncia d'una persona que coneishon plan. Es çò que sonan "la vergonha", e es lo resultat de sègles e sègles de persecucion linguistica pel poder francés mès mai que mai PELS QUITIS OCCITANS qu'interiorizèron aquela politica. Se parlas occitan en public en Occitània, los occitan te diràn: "e, perqué parlas patés?". Es una luta de las duras de far sortir l'occitan del ghètto ont demora.

Xitus ha dit...

Hola L.E.!

M'ha agradat molt aquest post, potser perquè Occitània sempre m'ha cridat l'atenció. Hi he estat forces cops. Dues vegades fent l'anomenada ruta dels Càtars i després en ciutats puntuals o bé de pas, sempre a la recerca d'un bri d'occità. No obstant, encara és cert que és desconeguda als ulls del gran públic, i que molt sovint es confón i s'entremescla amb la Catalunya Nord.

L'última ciutat que vaig visitar va ser Tolosa, al novembre. Vam anar amb uns amics a veure el partit de futbol Tolosa- Marsella, i els aficionats del Tolosa brandaven banderes occitanes lliurement. Passejant per la ciutat, de la qual he reconegut la plaça del Capitoli (que em va agradar molt i on vaig comprar un pa boníssim), vaig trobar una botiga que essent diumenge estava tancada, una llàstima. Es deia "Comando sudiste" i incloïa tot de productes reivindicatius bascos, corsos, occitans i catalans. Tu la vares veure? Em va sorprendre positivament. Ja te'n recuperaré una foto si vols.

gemma ha dit...

Lingüista, m'hauràs de passar la ruta, que m'ha encantat. Què vol dfir això de llibres per a la futura tesi? No em pensava que tractés de l'occità! Ai, que m'ho has d'aclarir. Un beset.

german ha dit...

no he tingut la sort d'estar a tots els llocs meravellosos que descrius a l'entrada, però és un dels viatges de la meua vida [d'eixos que es planifiquen a una llista i que tenen, fins i tot, una planificació temporal]. D'entrada, m'agrada molt la teua descripció!

dospoals ha dit...

Jo hi vaig estar l'octubre passat i també em vaix fixar en aquesta mena de detallets.

una lingüista ha dit...

VULLUNFESTUC: Sí, l’accent és clarament diferent del de París!


XAVIER: Bé, com a mínim ens tenen en consideració!


JORDI CASANOVAS: L’altre dia de català rossellonès en vam poder sentit força, a TV3, amb la detenció d’aquells membres d’ETA en un poblet de la Catalunya del Nord!


SERGIBR: Entabanar! No t’ho pensis! La realitat sociolingüística francesa la conec pràcticament millor que la d’aquí! D’altra banda, els gitanos no són cap miratge, és una realitat incontestable! Ah, i sí, tots sabem que els francesos, amb això dels genocidis, han estat molt més llestos que els espanyols...


DIGÓ JÁNOS: Adieu! O as descrit perfèctament. Mas nos cal èstre optimistas, pensi.


XITUS: És un molt bon país, Occitània! Jo sempre procuro divulgar-ne l’existència i la cultura! Aquesta botiga i tant que la vaig veure!! Primer estava tancada, i al cap d’una estona, quan hi vam tornar, ja l’havien oberta, ens vam firar, i el noi que se n’encarregava, amb qui vaig practicar occità, ens va recomanar un bon restaurant per sopar!


GEMMA: Moltes sorpreses, hi ha, en relació amb el meu futur... Demà te les comunicaré totes...


GERMAN: Jo feia temps que tenia planificat què havíem de veure cada dia, tot i que, és clar, al final també et deixes endur per la improvisació! És un viatge que, de debò, et recomano moltíssim


DOSPOALS: És que és un viatge profitós en tots els sentits!

Claudi ha dit...

Aquest post és de qualitat, dels que m'agraden!

Endavant amb la lingüista elitista!

itxaso ha dit...

no he visitat mai aquesta zona, algun dia d'aquests hi aniré.

Alexandre Moreno ha dit...

Caram, quin bloc més bo, m'ha fet gràcia el veure al teu perfil que el lluçanes és comarca (com a Berguedà que sóc), i el cert és que jo penso com tu, que ha de ser comarca.

Sobre els llocs que esmentes, doncs la veritat és que he estat en molts d'ells, i sempre se'm fa curiós, el veure tantes banderes catalanes, i tanta gent parlant català. Sempre tinc el dubte de pensar si com diuen per aquí, és per vendre, o realment ho senten...

El fet francés és gravíssim, per mi, és estrany, que sobrevisqui el català i/o l'occità, a França, amb la seva política.

Una abraçada.

una lingüista ha dit...

CLAUDI: I quina excursió, l’altre dia!


ITXASO: Sí, sí, que val molt la pena, de debò!


ANZILI: Primer de tot, benvingut al blog! I sí, el Lluçanès és comarca, això que quedi clar! ;-) I sí, Occitània i la Catalunya Nord són petits miracles que hem de fer revifar entre tots, oi?

Florenci Salesas ha dit...

Acabo de descobrir-te i ha estat un enorme plaer. Espero que no et sàpiga greu que a partir d'ara et segueixi. Ara mateix acabo de llegir, gairebé sense parar per prendre aire, un munt de les teves entrades. Ara tinc una petita indigestió però crec que la podré pair perfectament.

Algun dia hauré de tornar a Occitània. En llegir i veure aquestes imatges m'entra una gran nostàlgia.

Moltes gràcies.