A cada territori TOT és en la llengua del territori. Molt lògic, molt neutral, molt suís. Cada rètol, cada classe a l'escola, cada teclat d'ordinador, cada programa de televisió, cada producte del supermercat.
Si un tren, durant el trajecte, creua una, dues, tres o les vegades que sigui qualsevol frontera lingüística, el revisor canvia de llengua una, dues, tres o les vegades que sigui.
A més, a cada territori els nens tenen l'oportunitat d'aprendre les llengües dels territoris veïns, i de veure els canals de televisió veïns, i de comprar llibres de les literatures veïnes.
I amb l'Estat, cadascú hi parla en la seva llengua. I el que convé que sigui multilingüe, ho és:
Sabent això, sabent com funciona Suïssa, us podeu imaginar la cara que han fet els alumnes de la Universitat de Basilea quan una servidora els intentava explicar el cas del català, amb les televisions prohibides, els buits lingüístics (àmbit judicial, etiquetatge, cinema), els odis a la llengua, les tensions entre territoris, la diglòssia... En fi, molt molt molt entretingut.
Entrades
2 comentaris:
Però és que els suïssos són neutrals, van inventar el rellotge de cu-cut i són fastigosament civilitzats. Jo de gran vull ser la Suïssa de la mediterrània. Si és que em deixen ser gran algun dia. ;-)
Doncs, això sona bonic només a primera vista perquè entre cada frontera de llengua a Suissa n'hi ha una frontera real entre la gent que es odien els uns als altres. Per exemple una persona del Lac Léman mai no faria negocies amb una de Basel. I n'hi ha una herarquia enorme. Els de la Suisse Romande no es pren en serio a la part nord del "Röstigraben," però al menys no son entès com a tan tontos ni són tan rediculitzats com els que parlen el Romansh, de fet un idioma molt a prop del Català. Dels que parlen Italià ni els parla, ni els vol entendre com a Suiss. I no ús he de dir com es tracta a la gent que no són Suiss ja que s'en fa parlar prou a la premsa (per exemple al respecte dels minarets, etc). Doncs, si, n'hi ha molts llengues a Suissa, però n'hi ha també moltes fronteres d'incomunicació.
Perdoneu el meu Català, eh, que ja fa anys que no visc a Catalunya, i he perdut molt del que he aprés d'un idioma que estimo molt, però sent alemanya, visquent a Turquia, parlant turc durant el dia però anglès al despatx... ja us podrieu imaginar que tinc una mica de cacao d'idiomes al cap - però insallah no fronteres.
Publica un comentari a l'entrada