Jo cada dia al·lucino una mica més amb això del llenguatge no sexista -o, més ben dit, amb la interpretació que en fan alguns...
En molts textos -orals i escrits- de l'àmbit acadèmic i també en els discursos d'alguns polítics amb molta -diguem-ne- iniciativa, és cada cop major l'abús de la flexió de gènere. Se'm fan eterns els discursos de: "Benvinguts conciutadans i benvingudes conciutadanes (...) totes i tots nosaltres (...) els i les catalanes reunits i reunides...".
Però on anirem a parar? Quina manera de marejar el personal! Aquesta voluntat de ser políticament correcte, o hipercorrecte -perquè, de fet, no deixa de ser un cas més d'ultracorrecció innecessària-, aquesta actitud, deia, tan de moda entre la nostra sempre entranyable classe política, ha esdevingut insostenible -també per al medi ambient, per la quantitat de tinta, paper i temps que es malbarata.
Des de sempre, el gènere masculí ha estat el no marcat, el que engloba tots dos sexes. Quan diem "L'home s'està carregant el planeta" -sí, ja ho veieu, avui estic particularment inspirada per la iniciativa, sembla- és evident que ens estem referint al conjunt de la humanitat, és evident que ni el masculí ni el singular no signifiquen aquí que estiguem parlant d'un sol baró.
Personalment, em sembla que, al capdavall, aquesta psicosi obsessiva per flexionar constantment noms, adjectius i tot quant la morfologia toleri acaba sent un símptoma de manca de normalitat envers l'existència d'homes, per una banda, i de dones, per l'altra. En tot cas, si algú hi pateix molt i es veu immers en un gran sentiment de culpa a l'hora de fer discursets, que procuri utilitzar aquelles expressions que es refereixen a tot un col·lectiu, i.e. "l'alumnat" (i no "els alumnes i les alumnes"). És, ara ja, una qüestió de dignitat, d'estètica, de correcció i de sentit comú.
I és que, si seguim per aquest camí, hauré d'acabar donant la raó a més d'un col·lega tot dient que "Tothom i totdon té dret i dreta a anar a passar el i la cap de setmana a Viladecavalls i Viladeugues". No m'ho feu, això, sisplau.
29 comentaris:
M'agrada això que dius que el llenguatge no discriminatori no és ecològic.
Estic estudiant català, així que passaré sovint. Pot ser que aprengui aquí més que en les meves classes.
¿em falta un hi?
Claire, benvinguda! Em fa molta il·lusió saber que entre els lectors d'aquest blog hi ha una estudiant de català. Per qualsevol dubte lingüístic, ja ho saps.
PD: "Així que hi passaré més sovint" ("hi" = "per aquí")
Quanta raó...!!!
ciutadania, humanitat, ésser humà, poble català (o el que sigui), etc. Jo crec que s'hauria de tirar per aquí. Ara bé, estic totalment d'acord amb tu amb allò d'esborrar el amics i amigues i coses per l'estil que una noia catalana que coneixíem bé, utilitzava cada dos per tres i em treia de polleguera!!!!!!!
Hi ha gent que utilitza només el femení. A veure, jo dedueixo el següent: masculí és igual a ésser humà i femení a persones. Si tota la vida s'ha utlitzat el masculí passo de canviar ara perquè per mi no és sexisme, simplement parlem d'éssers humans!
Uo! M'alegra veure que no estic sola! ;-)
Què es pot esperar dels d'iniciativa? no deixen de ser una marca electoral del partit socialista espanyol, amb tot el que comporta això. En Saura mateix, parla fatal !
Estic amb tu, també, do de llengua (o és "do-na" de llengue? ;-)
(sóc el veí/ïna de dalt)
Claudi: en Saura no és pas l'únic..., n'hi ha de tots colors!
Veí de dalt: ;-)
Hi ha iniciatives molt ben parides, en aquest sentit. Per exemple, la wikipèdia gallega no té la categoria "Matemàtics", sinó "Personalitats de les matemàtiques". Això és millor que tot just "matemàtics" i millor, també, que "matemàtics i matemàtiques". Sí o no? El que sí que em sembla poc reeixit és l'espanyol juezA. Què passa, una "nuez", una "vez" o la "tez" no són prou femenines?
Totalment d'acord, companya! Hi ha un article de Josep Ruaix a la revista Llengua Naciona (és un PDF)l que posa fila a l'agulla quan a aquest afer. Us el recomano.
Fa lleig parlar així...tant lleig que fa riure en alguns casos.
Salutacions!
I tant que no estàs sola! Fa poc vaig escriure -sense estar segura de no pixar fora de test- un article mig en conya sobre el "llenguatge no sexista", i em van sorprendre gratament les reaccions de la gent... Una blogaire es va manifestar alleugerida de saber que no estava sola, i confessava que se sentia molt poc femenina pel fet de pensar com tu i com jo.
O sigui que, si us plau, com diria el Montilla, ACABEM AMB AQUESTES CABÒRIES D'UNA VEGADA!
;-)
Adéu/Adeessa.
estic totalment d'acord, em sembla patètic...
quan erem petits recordaràs que ja teniem una profesora que deia només nenes, a tercer de primària o així. segons ella era tan ocurrent!
com has dit és simplement una manera de marejar el personal.
Ep,ep,ep! Vida simple, dius que "Quan érem petits recordaràs que ja teníem una professora que..."; parles de la Carolina?? Vas ser company meu al Santa Anna?? Identifica-te'm, sisplau!!! ;-)
(Encara que sigui indirectament, dóna'm alguna pista, que estic intrigada!)
Què carai has d'estar sola! I no només en això del llenguatge sexista, no, que a la fin serem tam "políticament correctes" que farà fàstic!
Viladeugues... jajajjajaja.
Jo vaig començar amb el tema d'aquest llenguatge, però al final vaig adonar-me de lo irreal que suposava abusar-ne.
No fa gaire, aquest agost, al 33 van fer un reportatge sobre el zoo de Barcelona i unes monitores/guies/el-que-sigui perpetraven el següent contra les innocents criaturetes que se les escoltaven:
-Els ximpanzés i les ximpanzés són uns animals....
Hòstia! Vaig estar tres dies que no cagava de la impressió!
Doncs no m'estranya pas...!
Aleshores tu estàs d'acord en què si en una reunió hi ha 99 dones hom parli d'una manera i si pel que sigui s'hi incorpora un home calgui canviar i dirigir-se a aquestes en masculí?
Ben clar: si et dirigeixes de manera directa i explícita a les dones assistents que tens davant, amb un apel·latiu o alguna construcció de vocatiu, és evident que pots fer servir el femení, fent alguna broma sobre el fet que hi hagi també un únic -i afortunat?- home. Ara bé, quan estàs parlant de manera indirecta, com ara dient "els accionistes", etc., és quan és redundant començar a flexionar tots els substantius, adjectius, etc. en masculí i femení.
Em sembla que amb el post quedava prou clar a què m'estava referint. Tu poses un cas extrem, irreal, que, com ja t'he dit, se soluciona amb un parell de somriures!
Encara que no et puc dir pel nom, et dono la benvinguda al blog, i espero que d'ara endavant surtis -ni que sigui amb un sobrenom- de l'anonimat! ;-)
una abraçada
Jo en vaig parlar fa un any, d'això!! En aquest article:
http://tercersegona.bloc.cat/post/5969/112554
Crec que estem força d'acord... I ser dones segurament ens dóna més força per a defensar-ho!
Tens raó: venint de dones, aquesta opinió té més força!
Això no és res: hi ha una moda molt més acollonant que és fer servir sempre el gènere femení perquè representa que té l'antecedent persones elidit.
Exemple: hom diu "les joves" (referint-se a tothom qui és jove) en comptes de "el jovent" o "els joves", i argumenta que en realitat està dient "les persones joves", però que "persones" es troba elidit. Això ho he vist en cartells de Maulets i CUP. I encara m'han dit que tenen filòlegs a les seves files que els dieun que és correcte... En fi, mentre no s'estengui la moda, rai.
JOFRE: Ui, sí, sí!! Jo això ho he sentit en directe, i quin espant!! Quantes barbaritats!!!
Ja tens raó. Em sembla que ho van començar a fer els de l'extrema esquerra basca, i ara també ho fan els capolls d'iniciativa. En fi, són modes i costums...
CAPOLL: Sí, una moda patètica...
Hauries d'haver dit capoll/capolla, que podria ser un travel·lo i podria ofendre'm.
ANÒNIM: I tant!
Publica un comentari a l'entrada