Un holandès a la Marina Alta

Avís

XXXX = nom d'un restaurant situat en un municipi a la vora de Dénia, a la Marina Alta, País Valencià. Cada X correspon a una lletra diferent.

S'han fet quarts de deu. La gana ja es deixa notar. I per què no anem al restaurant XXXX? Ah, doncs sí, anem-hi.

El XXXX és un restaurant que li agrada molt, a la lingüista. El seu acompanyant li comenta que anys enrere hi va tenir una discussió, amb l'amo, el senyor XXX, que és holandès, i d'holandesos a la Marina n'hi ha molts, igual que de britànics i d'alemanys. I és una terra on molts estrangers es fan (es feien) el xalet per jubilar-s'hi. I aquests estrangers, és clar, normalment han vingut a Spain-sangría-paella-toros. 

L'amo del XXXX al principi es veu que es va apuntar a un curs de valencià, però un bon dia no sabem ben bé qui li va comentar no sabem ben bé què sobre la necessitat d'aprendre la llengua del país, i el senyor XXXX, amo del restaurant XXXX, es va enfadar. Tant, que des de llavors odia la llengua.

El seu restaurant estranger és dels pocs restaurants estrangers molt freqüentat per no estrangers, com ara la lingüista i el seu acompanyant. Aquesta nit, fent un cop d'ull ràpid a les taules, es compleix la predicció: un 60% de comensals estrangers (anglesos, holandesos, alemanys, madrilenys) i un 40% de clients del país. 

Quan la lingüista i el seu acompanyant arriben, el cambrer estranger que fa tants tants anys que hi és els deixa anar, a la mínima, un Me habláis en castellano que no té cap matís interrogatiu, sinó exhortatiu. Es veu que només va anar a classe d'espanyol el dia que ensenyaven l'imperatiu. Doncs no, no li hablarem pas en castellano, senyor cambrer.

Quan el senyor XXXX, amo del restaurant XXXX, els pregunta com va l'àpat, la lingüista, en comptes de comentar-li que que bona la sopa de ceba, li deixa anar, amb un somriure:

- Ik spreek een beetje Nederlands. Ik heb gewonnen in België drie maanden.

(Parlo una mica d'holandès. He viscut a Bèlgica tres mesos.)

La lingüista, aneu a saber per què, s'espera que el senyor XXXX, amo del restaurant XXXX, faci la reflexió més simple: 

PREMISSA 1: Jo, senyor XXXX, fa anys i panys que visc aquí, he muntat la família aquí, i el negoci!, tinc un restaurant ple de clients valencianoparlants, cada vespre en saludo desenes i en acabat passo les seves targetes de crèdit pel lector i a final de mes resulta que em guanyo la vida amb els diners d'aquesta gent.

PREMISSA 2: Jo, senyor XXXX, fa anys i panys que ignoro la llengua del poble on visc i que em dóna vida (per dir-ho ras i curt).

PREMISSA 3: I ara aquesta noieta descarada que sempre parla valencià quan ve al meu restaurant XXXX es veu que per tres mesos de res ha après la meva llengua i encara li fa il·lusió venir a dir-m'ho.

CONCLUSIÓ: Vols dir que no hauria de dignar-me, potser, a aprendre valencià?

Però ja se sap que la vida no seria gran cosa sense les sorpreses que ens alegren l'estona. I la lingüista està a punt de tenir-ne una, i de les bones. Perquè el senyor XXXX no fa la reflexió esperada, ni de lluny. La seva conclusió la resumeix tranquil·lament quan respon:

- Ah! Nu jij spreekt Catalaans te mee en ik spreek Nederlands met je.

(Ah! Doncs així ara tu em parles en català i jo et parlo en holandès.)

I sí sí, al cap d'uns minuts el senyor XXXX s'acosta a la taula de la lingüista i, en perfecte holandès, ignorant que tot el que sap la lingüista és el que pot haver après en deu setmanes de classe, li deixa anar quatre frases. I ella, veient que el senyor XXXX duu la carta de postres a les mans, interpreta les quatre frases i diu que sí, que hi faran un cop d'ull.

I, minuts després, estupefacta, clava cullerada en aquell parfait de torró amb espuma de no sé què que li acaben de servir, i de cop li vénen totes les ganes del món d'anar-se'n a passejar per la voreta de la mar, que és a tocar. 

Abans, però, treu la targeta i marca el PIN.

TV3 respon (sobre els dialectes)

Fa un temps la lingüista ens explicava això. Ara, el Departament d'Assessorament Lingúístic de TV3 ens ha respost:

(cliqueu per ampliar)

Parlam pas occitan, es patoés!

Tot tornant de Flandes amb el cotxe, després de dues hores de caravana per travessar l'àrea de París, la lingüista s'encamina cap a la chambre d'hôtes que té reservada per fer nit. És a prop de Llemotges, en un nucli de quatre cases que forma part del poblet de Solenhac. Ai, perdó, Solignac. La casa es diu Le Cheyrol.

Arriba, és molt tard, i l'acullen molt bé. Bon soir, bon soir. Li ofereixen una infusió i bona conversa a la vora del foc, però 9 hores de cotxe l'obliguen a rebutjar-ho. La lingüista necessita dormir. A l'habitació hi té una llibreria, li han dit, per si vol llegir. Es dutxa, arregla quatre coses. Va d'un cantó a l'altre de la cambra. I llavors, gairebé sense voler, ho veu. S'hi acosta. Què és allò? Sí, entre les desenes de llibres que té a la seva disposició, en troba un en occità. 

Allò ho canvia tot. La lingüista comença a maquinar què els dirà l'endemà als hostes quan baixi a esmorzar.

I arriba l'hora, ja sent olor de cafè acabat de fer. Baixa. El matrimoni, es nota, té ganes de parlar. Expliquen que la setmana anterior van anar a Cadaqués i que tan bonic. Parlen d'això i d'allò. I llavors, quan menys s'ho esperen, la lingüista els diu:

- J'ai vu dans la chambre un livre en occitan. Est-ce qu'ici on parle la langue?

L'home queda parat. Tots dos triguen a reaccionar. No, no, no, ningú parla la llengua, diuen. La lingüista hi insisteix, amb naturalitat. Llavors la dona deixa anar que el seu marit sí que la parla:

- Oui, toi tu parles le patois!

I sí, ell explica que és carnisser i que com que vivia al camp li va arribar la llengua, però que al poble mateix ningú ningú ningú parla llemosí. La lingüista no s'ho acaba de creure, que en un poble tan petit com Solenhac les coses siguin així. I li pregunta si no deu ser que la gent gran que la saben no ho diuen. Igual que ell no ho deia. I ell assegura que no.

Llavors la lingüista li pregunta quin historial lingüístic té, què parlava amb els pares, i amb els avis. Diu que mig i mig. Ah, caram. Diu que fa molt que no parla la llengua. La lingüista li explica que per a una catalanoparlant com ella l'occità és molt fàcil d'entendre, i que de fet ella va estudiar-ne una mica fa un temps i el mig parla.

I de sobte la dona s'anima, i com si allò fos un circ li etziba a l'home:

- Parle patois! Oui, oui, parle patois!

- Il faut pas dire patois, c'est une langue, l'occitan -intervé la lingüista.

I l'home comença a suar, potser per l'ànec que està coent a la cassola. I fa l'esforç, parla en occità, i la lingüista també. I tornen al francès de seguida, perquè la dona va fent incisos:

- Oui, je suis comme vous, je ne comprends rien!

I la lingüista i el seu acompanyant li aclareixen que ells sí que ho entenen, que ho entenen tot.

Però la conversa segueix en francès. La lingüista pregunta si no hi ha cap calandreta, les escoles que recuperen la llengua. Diuen que no, que en altres zones com la Bretanya sí, però que allà al Llemosí no. La lingüista els diu que no cal pas anar tan lluny, que a Occitània mateix hi ha moltíssimes calandretes. I que cada dos anys es fa una manifestació per l'occità. I que fa poc va estar a Pau i va sentir-hi parlar la llengua.

Però tot això l'home no ho acaba de veure clar. Diu que ell  no parla pas occità, que parla patuès, o en tot cas llemosí. Però no acaba d'estar-ne segur, tampoc.

Passa l'estona i canvia el tema de conversa. L'home explica orgullós que està estudiant espanyol perquè el poble està agermanat amb... Riba-roja! La lingüista s'afanya a dir-li que no cal que s'hi esforci, que l'únic que ha de fer és parlar-los en occità, que parlen català!

I parlen d'altres coses. I de vegades, quan la lingüista no entén algun mot del francès, li demana que l'hi digui en occità. I l'home no se'n sap avenir: Com pot ser que l'occità sigui útil?, es deu preguntar

Es fa tard. La lingüista ha de reprendre el viatge cap a casa. Puja a l'habitació, obre l'ordinador i copia al llapis tota la música en occità que té. I va a veure l'home. Li dóna les gràcies per l'acollida, li remarca que li ha agradat molt sentir parlar la llengua. Li pregunta si té ordinador, que li vol copiar música en occità. L'home no les té totes. Diu que de l'ordinador se'n cuida la dona. Al final hi accedeix. Pel que sembla, l'home no coneix cap dels nombrosos grups que canten en occità. La lingüista li reprodueix una cançó mítica cantada per un cantautor occità mític, i l'home diu que li sona. 

Diu que gràcies, que moltes gràcies. Que que bé. S'acomiaden. Qui sap si no tornarà a obrir aquella carpeta de l'ordinador.

La lingüista marxa, amb l'esperança d'haver trencat algun prejudici. O més d'un.

Ah, so you are from Spain?!

Si viatges, sempre arriba aquell moment. Quan menys t'ho esperes, enmig d'aquell inici de conversa que tant prometia. Aquell cambrer que vol ser amable, la dependenta que t'ho pregunta sense ni adonar-se'n, o un company de la feina que has anat a fer a l'estranger. Mil situacions, formals i informals, inundades de simpatia o serioses. Tant és. Sempre acaba sortint. No te'n pots escapar.

Normalment, la cosa sol anar així:

- Where are you from?

- I'm from Catalonia, from Barcelona.

Pausa.

- Ah, Barcelona! Español! And what region from Spain?

Uf.

Arribats aquí, segons la situació, hom pot valorar si val la pena fer una explicació o si val més canviar de tema. Al capdavall, tu en cap moment has esmentat Spain, això ja els pot fer pensar.

Però, és clar, si sempre anés igual, la cosa seria molt avorrida. Per això, tenim variacions, unes de més bones i unes de més dolentes.

EXEMPLE 1. Com ara aquell home que ven formatges en un mercat de Flandes, i hi vas cada setmana perquè són impressionants, i l'home és való (de la zona francòfona), i només sentir que la lingüista diu que és de Catalunya, li deixa anar aquell mític discurs simplista i populista sobre els nacionalismes. Un home semifrancès que fa formatges. I llavors què fas? La lingüista intenta explicar-se, les dones flamenques que fan cua a la parada dibuixen somriures de compromís davant l'estirabot del venedor. Comença a ploure.

EXEMPLE 2. Primer dia de classes de neerlandès. Uit welk land kom je? Tothom va responent. Ik kom van Catalonië, Barcelona. I tu no dius mai res de Spain. Després la professora, si un dia plou, et pregunta que què et sembla, tenint en compte el sol que fa a Espanya. O el dia que cal aprendre els colors, i pregunta a cada alumne els colors de la bandera del seu país, i arriba el torn: En Spanje? Però la lingüista és tenaç, no es cansa de repetir d'on ve. Quan li manen una redacció sobre el seu país, per exemple. I llavors arriba el dia que a classe es treballen els noms de països, de llengües, de nacionalitats. I la professora avisa: No us preocupeu, si veniu d'un país no oficial, que no surt al llibre, jo us diré com es diu en neerlandès. I s'acosta a la lingüista: Catalonië, Catalaan, Catalaanse, Catalaans en de Catalanen.

Dank u wel!

  

Tripadvisor, again

Fa no gaire a la lingüista li va passar això.

Ara, quan pretenia fer un comentari sobre un restaurant italià excel·lent d'una ciutat mitjaneta de Polònia, li va tornar a passar el mateix. Exactament la mateixa resposta del senyor Tripadvisor, convidant la lingüista a escriure la crítica en suec. Ara m'hi poso, va pensar.

Calia anar una mica més enllà (cliqueu per ampliar).

I ja tenim una resposta.

La lingüista us mantindrà informats.

París: el perquè de tot plegat

Són petites coses, detalls, un rere l'altre. L'altre dia la lingüista va anar a París, i en va trobar uns quants.

1. Per anar-hi va agafar un tren a la capital de Flandes, Brussel·les. Per distreure's va agafar un diari d'aquests gratuïts, n'hi havia en neerlandès i en francès. Endevineu quins tenien més demanda?

2. La lingüista havia quedat per dinar amb una amiga a la Cité Universitaire. Diversos països hi tenen una seu, una mena de residència per a estudiants que també fa de casa de cultura. La "maison des provinces de France" no és gaire innocent...

3. Províncies amunt i avall. I els punts cardinals, això sí que els agrada! Al vespre, no podia fallar. Toca un bon sopar.  I un bon vi. Fem un cop d'ull a la carta:

4. Per fer baixar l'àpat, un passeig pel quartier latin. I sí, en un aparador de llibreria s'hi poden trobar grans veritats!

5. De tornada a l'hotel, els cartells del metro anuncien, entre altres coses, creuers. Fixeu-vos en les informacions importants de sota. Compte, no fos cas que els francesos sentissin parlar alguna altra llengua...

6. L'endemà al matí, un barri qualsevol. I allò que fan tan bé els francesos: apropiar-se coses, sobretot plats deliciosos que passen a ser "cuisine française" com qui no vol la cosa:

7. Ja de tornada, la lingüista entra en una llibreria de l'estació de trens per fer temps. Hi troba una guia turística de Barcelona, feta per i per a francesos. Quina temptació! De seguida l'obre, busca "langue" a l'índex i fa un cop d'ull a la pàgina corresponent. 

- Bé, citen el català com a llengua pròpia de la ciutat.

- Fins i tot expliquen la persecució de la llengua durant el franquisme. Ui, però, què hi diu aquí? (Cliqueu la foto per ampliar-la)

- I com ho rematen, tot plegat?

- Per sort, donen les quatre paraules bàsiques en català. Ja és molt.

8. En definitiva. Això és França, i Europa, però França, França i França. I, per sobre de tot, França.

(Sí, només descrivia una foto...)

Els dialectes i TV3

Ho confesso. Sempre ho faig. No ho puc evitar. No puc centrar-me en la història i prou. Deformació professional, en diuen.

Actriu Inés Díaz, natural de València. Fa de directora de la residència. Es veu que no li permeten parlar en la seva variant, intenta camuflar-la, imitant el català central. El resultat és deplorable, una barreja que no és ni valencià ni català central (ni barceloní).

Minut 10.30.
Exemple 1. algunes erres finals les pronuncia (valencià) altres no (català central)

"El primeØ que haurien d'haver fet" 

Exemple 2: algunes "e" les fa "e" (valencià), i altres les intenta fer com en català central, però en comptes d'una vocal neutra el que fa és una "a"

"La gerent del centre  [...] lladre [...] vegadas [...] cosas sevas [...] senten [...] visitas [...] inventan"





Actor Pep Molina, natural d'Alcoi. Fa de Blai (propietari del bar). També li fan fer el ridícul, a TV3 parlar valencià no està ben vist. Fa prou bé les neutres, però de tant en tant se li escapa alguna "e" sense reduir:

Exemple 1. Minut 13:30 (mateix vídeo): "regal de la casa [...] preferida [...] t'animes"


Exemple 2. Minut 40:00 (mateix vídeo): "esperant [...] divertiràs [...] engegaràs [...] mereix [...] alegre" (compareu aquest adjectiu amb la [a] final que fa quan diu "increïble")


Altres actors se'n surten molt molt bé. Es veu que tenen tanta pràctica que dissimulen a la perfecció d'on són. Molt sovint són actors de les Illes. Un exemple? Na Margalida Grimalt.

Mireu primer uns segons d'aquest vídeo.


Videobook Margalida Grimalt from aurelie domingues on Vimeo.

I ara feu un cop d'ull al minut 00:25 del segon vídeo (el de més avall) d'aquí.

En fi, per què a TV3 no agraden els dialectes? Per què seria tan estrany que un cambrer d'un bar de Barcelona fos valencià? La directora d'una residència d'avis de Catalunya ha de ser per força de Barcelona?

Trist, molt trist. Després lluitem perquè TV3 es vegi més enllà del Principat.

Que jo recordi, només Porca Misèria, de Joel Joan, permetia als actors parlar en el seu dialecte, sense obligar-los a parlar en barceloní. O, millor, com deia aquell, en tevetresí.

Luxemburg

Aquest serà probablement el post amb més fotografies del blog.

Imaginem...

Classe de sociolingüística. Lliçó d'avui: Luxemburg.

Exercici 1

Observa atentament les imatges de sota (fixa't en els peus de foto) i respon les preguntes següents:

- Quines llengües són oficials?
- N'hi ha una que predomini sobre l'altra?
- Detectes alguna distribució de funcions en les llengües?
- En quins àmbits predomina cadascuna?
- Quina llengua és més present en els usos socials? I en els populars?
- Creus que podríem parlar d'un estat de diglòssia? Com el descriuries?

Poble (restaurant)

Poble (circulació)

Poble (circulació)

Luxemburg ciutat (publicitat parada bus)

Luxemburg ciutat (govern)

Luxemburg ciutat (govern)

Luxemburg ciutat (govern, àmbit judicial)

Luxemburg ciutat (circulació)

Església

Església

Poble (forn, cafeteria)

Luxemburg ciutat (horari d'un bar)

Carretera (parada bus)

Luxemburg ciutat (hotel 4*)

Luxemburg ciutat (hotel 4*)

Poble (cartell orientatiu per a turistes)

Luxemburg ciutat ("restaurant")

Poble (monument morts guerra)

Luxemburg (cartell d'informació per a turistes)

Luxemburg ciutat (servei de neteja)

Poble (establiment de menjar)

Poble (cafeteria)

Poble (establiment hotel / restaurant)

Poble (activitat)

Poble (ajuntament)

Carretera (circulació)

Carretera (ampliació anterior: francès tapat)

Poble (àmbit financer)

Luxemburg ciutat (circulació)

Luxemburg ciutat. Nens que juguen, no parlen francès.