No, it isn't.

Per molt que alguns ho vulguin, no ho és, de diferent. El que podria semblar d'aquí és en realitat d'allà, i podria ser al revés.

A Altea, a més de donar nom a un Seat, els agraden les originalitats ortogràfiques i també segons quines banderes; vaja, cap novetat, si veniu de Barcelona:

Al port de València, al seu torn, són molt partidaris del bilingüisme inútil, deportiva amunt, deportiva avall. I quants amics que farien, per aquí al nord!

Ah, per cert, sabíeu que ara entre el jovent valencià (valencià?) està de moda anar a sopar per aquesta zona? I n'hi havia un que no ho entenia, sort que un tal Borja li va fer un aclariment:

- Vamos a la Dársena. ¡Claro! Dar-sena, ¿no lo ves?

Ai, sí. I al centre de la ciutat, les esses i les ces trencades estan com aquí, igual igualet:

O sigui que, resumint, no.

Em sap greu, Calp, però no teniu raó...

No hi ha frontera. Tan sols valen dues frases, la primera i una de les darreres d'aquesta cançó: "Reinventem aquest paradís [...] I nosaltres de la mà."

Criteri, quin criteri?

Passejant-me per Girona, vaig sentir-me irremeiablement atreta per una oficina de Bancaixa -ai, perdó, que ara es fan dir Bancaja, que deu ser que sona millor.
s
Per començar, l'expressió "a lo gran", tan moderna i tan estàndard, em va fer plantejar en què devia estar pensant el traductor de torn.
s
Després, en llegir la lletra petita del cartell, vaig descobrir que el traductor era un ferm defensor de la unitat de la llengua. Perquè, si no, com s'explica la tria lingüística que va fer en 4 tristes línies?

I tant, ell, amb tota la convicció, va optar per la forma d'imperatiu del verb "obrir" segons la morfologia valenciana / balear -és a dir, "obri tu" en comptes de "obre tu"-, així com per la forma valenciana de la 2a persona singular del verb "ser" -"eres" en lloc de "ets"- i finalment va optar també per la versió més aviat oriental del demostratiu -"aquest joc"- combinada amb la més valenciana -"esta oficina".

Una espurna

Quan, per coses de la vida, passes un dia i un altre a Alacant i ets a la ratlla de patir una depressió sociolingüística aguda i la son et pesa massa i ets al campus de la Universitat...

...demanes:

- Un cafè -somrient, educadament, amb la neutra a tot gas i una e d'obertura màxima.

- ¿Eres de Alicante?

- No, de Barcelona.

- Te lo he notado enseguida -diu, content, el cambrer. I t'autointerrogues sobre el teu delatador accent oriental.- ¿Estás haciendo algun curso aquí en la Universidad?

- No, és que de tant en tant vinc, perquè... -i li expliques un tros de vida.

- A mi siem-, sempre m'ha agrad-, agradat Barcelona. Un dia vull viure a-, allí.

- Ah, molt bé, molt bon lloc!

- La setmana passada vaig fer l'examen del mitjà de valencià...

- Ah, sí? I com va anar?

- Mmm... Trobe que no hauré aprovat. Però, de totes maneres... A mi m'agrada més el català, sí. La pronunciació i tot això. Pense que és més dolç i...

- Ah, veus, a mi em passa al revés!

A Joan Solà

Tots hem sentit a parlar de Pompeu Fabra. Segur. Fins i tot una universitat duu el seu nom. També en tenim diccionaris i gramàtiques. I sabem molt bé qui va ser.

Però probablement no tothom sap que avui, any 2009, tenim entre nosaltres un altre Fabra. Un geni, un impecable filòleg, un il·lustre lingüista. I humil, molt.

Abans d'ahir, el Parlament de Catalunya el va convidar a parlar, a dirigir-se a tots els nostres diputats que deixen passar el dia a dia sense fer gaire res de bo.

Immens, senyor Solà, immens:

http://www.vilaweb.tv/?video=5734

Petites coses (potser no tan petites)

Com que jo ja sabia que...

... però tenint en compte que Barcelona ni tan sols sabia escriure el nom del meu carrer...


... he decidit quedar-me a casa i engegar la tele...

... però de tan exclusssssssiva que era, m'he traslladat l'ordinador, a navegar una estona...

... però, què voleu?, a mi (que ja sé que un "haz de leña" és un feix, i que un petit feix pel camí creix) no m'acaba de convèncer això que em cridin...

I, per sort, em queda la música:

El corredor mediterrani...

Senyors, us presento el corredor mediterrani:

1. Si comenceu el viatge a l'Estació de Sants, podria semblar-vos que el català existeix, tot ben trilingüe:


2. En anar cap a la consigna, ja podeu començar a perdre la il·lusió:

3. I quan intenteu imprimir el teu bitllet a les màquines, més et val que sapigueu espanyol:

4. Un cop a les vies, veureu diverses incoherències, tot esperant el tren que us ha de dur cap a València:

5. Dalt del vostre vagó, un multilingüisme fantàstic us donarà la benvinguda en espanyol, francès, italià i anglès:

6. Després serà només l'espanyol, el francès i l'anglès:

7. O potser l'espanyol, el francès, l'alemany i l'italià:

8. O l'espanyol, l'anglès i el francès:

9. Ara, això sí, si només pot ser una llengua, ja sabeu quina serà:

10. Potser és que la solució és aquesta...


En fi, sort que sempre ens quedarà l'humor!

Microconte

Un dissabte, a altes hores de la nit, una noia de Barcelona es trobava en una de les (macro)discoteques que més triomfen de la ciutat...
... i va poder comprovar que encara se li acostaven en català:
A banda, en va quedar farta, però aquesta és tota una altra qüestió...

El que compta és la intenció

Que els pakistanesos de prop de casa hagin prosperat i que al costat de la botiga d'alimentació on algun diumenge has d'anar a comprar coses de supervivència hi hagin muntat un locutori amb el rètol en català, això és el que compta, malgrat els accents i les us que pel camí s'han perdut:

l

Que els del nou gimnàs del barri t'enviïn publicitat en català, per molt que t'ho hagis de llegir ben bé tres cops per entendre que volen que t'hi apuntis, això és el que compta:

Perquè, a còpia d'intencions com aquestes, arriba un dia que al metro pots llegir un anunci d'aquest estil i en la teva llengua:

l
I és que, en aquesta vida, moltes, moltes coses es regeixen per les intencions:

Occitània

Si de seguida que vas fer els 18 vas marxar cap a un poblet dels Alps "francesos" a fer un curset intensiu d'occità...

...no serà pas estrany que de tant en tant tiris cap al nord per practicar aquesta llengua.

I...

...et sorprendrà veure que, en una àrea de servei de l'autopista anomenada "Le Village Catalan", hi ha un panell que explica sense embuts ni tergiversacions la història de la separació de les dues Catalunyes, la de Pirineus ençà i la de Pirineus enllà.

...com que et vindrà de passada per anar a Occitània, et pararàs a Perpinyà per endinsar-te al barri de Sant Jaume, el dels gitanos, el que sembla un trosset de Tercer Món i allà, en aquells carrerons bruts, entre nens que en comptes de ser a escola juguen amb armes de plàstic, entre droga i delinqüència, pararàs bé l'orella i desmitificaràs allò de la llengua de la burgesia, perquè comprovaràs que tots els gitanos, del primer a l'últim, no parlen res més que un català deliciós:

... i arribaràs al primer "castell càtar", el de Perapertusa, i t'agradarà que a l'hora de comprar l'entrada la recepcionista et pregunti si vols la informació en català (en occità, però, ni somiar-ho!):


... i tot seguit pujaràs al de Querbus, altíssim, bellíssim:

...fins que, per fi, vindrà Carcassona, on t'oferiran l'audioguia en la teva llengua i et faran una visita guiada en català, un plaer:

gj

...i a Tolosa de Llenguadoc, després de passar una bona estona a la Librairie Occitania i carregar-te de llibres per la teva futura tesi,

lj

aniràs a la plaça més cèntrica de la ciutat, la del Capitoli, on un jove que et voldrà explicar no sé què et demanarà si ets espanyol, li diràs que català, i et contestarà que aquesta mena de respostes li agraden:
j
I, havent respirat nous aires, havent carregat bé les piles, tornaràs a casa, i reprendràs el blog, perquè comprovaràs que tot continua igual:
j

NOVETATS

Després d'uns dies de vacances poc o molt merescudes... la lingüista torna!

Ben aviat...

Allò que sempre LI havies volgut dir

Tot i que l'hivern ja se'n va i la calefacció comença a ser més que prescindible, hi ha ensurts que tot just arriben!

Per sort, rectificar és de savis, i ho comprovem només girar el paper:

I, per donar un toc d'actualitat al post, que sempre va bé, que algú em digui exactament a qui substitueix, aquest pronom:

Pregària

Que la vida no deixi mai de sorprendre'm, que sempre em doni feina:

h

Que també a mi encara em passin aquestes coses:

Que el món segueixi sent incoherent (gràcies al nostre amic, el bilingüisme):

Temps

Quan era petita, tota innocent, sempre parlava de quarts.
l
Em vaig anar fent gran i més d'un cop em va passar que em deixaven plantada per un malentès.
l
I me'n vaig adonar. No tothom ho tenia interioritzat. I em vaig convertir en una mena de traductor automàtic d'hores.
l
Més endavant em vaig assabentar que això dels quarts és cosa dels catalans del Principat, que es veu que a les Illes i al País Valencià els agraden més els mitjos, avui en dia.
l
Sigui com sigui, em vaig acostumar a veure això:
l

Per això va ser tan gran la meva sorpresa quan vaig fer aquesta troballa en una oficina de Caixa Manresa:


En fi, que hi ha moltes maneres de veure el pas del temps. I si són cinc anys, la cosa pot ser molt entretinguda, permeteu-m'ho:

La trampa

La lingüista, ja fa cosa de mig any, va voler organitzar un cap de setmana romàntic. A les Termes de Montbrió, guaita! Abans de fer la reserva en ferm, va voler fer un cop d'ull a les instal·lacions del lloc per assabentar-se de tots els serveis que s'hi oferien. Com que l'aspecte gastronòmic és poc o molt important, es va interessar pels restaurants que hi havia en aquell luxós complex hoteler. I, fent un cop d'ull a la pàgina web corresponent, a la lingüista li van venir unes ganes boges de fer un àpat al curiós restaurant anomenat Va mirar:

Amb aquesta perspectiva, la lingüista va fer via cap a Tarragona tota convençuda. Primer, perquè no volia perdre's les meravelles de l'Aquatònic:

I segon, i sobretot, perquè volia comprovar si la seva intuïció era certa. I sí. Aquella nit van fer un molt bon sopar al restaurant Miró.

La clau

Ja feia dies que els duia massa llargs i per això va decidir tallar-se'ls. Necessitava, és clar, una perruqueria. Tot tornant de la piscina, es va parar davant d'un establiment en el qual mai s'havia fixat: la típica perruqueria petitíssima, de barri, familiar, a l'altre extrem de les d'ambient fashion que dominen la ciutat.

l

[No, no era la de la foto...]
l

La lingüista hi va entrar i, innocentment, va preguntar si la podrien atendre malgrat no tenir hora. I va ser que sí, i que de seguida. Ella, és clar, no va poder evitar, per variar, fer un estudi sociolingüístic del lloc. Les perruqueres eren mare i filla. Per allà també hi corria, amb un petit tricicle, la néta, que no devia arribar als 2 anyets. Fins i tot hi havia l'avi, passant l'estona. Com a casa, vaja.

l
Les perruqueres, mare i filla, es parlaven en espanyol; segurament la mare havia vingut de fora, anys enrere. Però, i això és bàsic, totes dues es dirigien a la petita de la casa en català.

l

És a dir: nova generació, adopció del català. Aquesta és la clau per assegurar el futur de la llengua.

Saber imitar

És un d'aquells matins més aviat grisos, més aviat tristos, més aviat enfeinats, atapeïts. Ella, després de fer el cafè, baixa un moment a fer encàrrecs, altrament dits recados. I, en tornar, obre la bústia de casa. I tot canvia.

Hi ha propaganda, és clar. Ella hi fa un cop d'ull, res d'important... Ep! Sí! Caram! Els supermercats LIDL, que sempre envien publicitat en espanyol, de cop ens surten amb aquesta:

Sí, sí, un especial sobre productes catalans. I, és clar, tot en català, com si fóssim un país normal. És més, com si fóssim uns Països Catalans normals, perquè els senyor LIDL no dubta a incloure-hi productes de les Illes i del País Valencià, que si formatge, que si moscatell:

Aquell mateix dia, plena d'optimisme, ella entra a comprar quatre coses al Consum. I noi, una altra grata sorpresa -que el senyor Mercadona bé podria imitar-, i és que la cadena valenciana no té cap problema a l'hora d'etiquetar en català i ho fa, com és natural, "a la manera de València", com diria l'Ovidi (minut 1:37).


En fi, que sí, que de vegades arribem a tocar amb els dits el cel de la normalització.