La lingüista entra al Carrefour (en un centre comercial de Benidorm) per comprar quatre coses que li falten. Però no pot evitar fer una mica d'inspecció a la zona de llibres. I
descobreix que en tenen uns quants en valenciano i uns quants en Valencian, perquè el públic principal que llegirà literatura catalana
està format, tots ho sabem, per madrilenys i per guiris. En canvi, de llibres en
valencià sembla que no n'hi ha.
En fi, la lingüista avança tota decidida cap a la secció de verdures, atreta per unes banderetes. Hi deu haver mig mot en valencià? I es fa il·lusions...
I, no sap ben bé per què, de sobte pensa en aquella propaganda que li va caure a les mans fa un temps. Un bar de poble (d'un poble 99% valencianoparlant) anunciava un menú que, entre altres delícies, oferia pa acompanyat d'una cosa anomenada ajo aceite, tot regat amb una beguda el nom de la qual havien tingut la gentilesa d'escriure essent fidels a la població andalusa on té l'origen. Només els faltava dir que feien menús per a fiesteros...
Què tenen en comú, tot aquests cartells? Una pista: comença per auto i acaba per odi.
En fi, sort que la gent no perd la paciència. Com algun habitant de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà:
Entrades
7 comentaris:
A El Corte Inglés de València, pots trobar llibres en valencià en l'apartat "otras lenguas", i vins valencians en l'apartat "otras denominaciones". Amb dos collons.
al menys potser són coherents en el seu autoodi: si ho tenen tot retolat en castellà és normal que també sigui així en la secció de llibre valencià.
(a mi per exemple em feien una mica de ràbia les emissores de ràdio catalanes 99% en castellà on quan punxaven un grup que cantava en català el discjòquei feia el paripè presentant-lo en català macarrònic ;-))
Doncs jo recorde El Corte Inglés d'Alacant, on es van riure a la meua cara per parlar en valencià.
ajo y aceite és allioli?? I que en espanyol es diu alioli?? Si és així, aquesta gent són més espanyols que els de Madrid o de Valladolid, impressionant! :P. Com arribes a l'extrem que, abans d'expressar qualsevol cosa espontàniament, inhibeixes la teva pròpia llengua per expressar-la en una altra llengua que no és la teva...? És trist... però també és veritat que no som pas pocs aquells als qui això no ens passa i que contínuament fem servir la nostra llengua sense cap mena de complexe ni reivindicació :).
Que ni hi ha auto-odi per posar el menú en castellà en un poble 99% valencià està calr. Però el que també està clar és que a les zones castellanoparlants valencianes del nord (les comarques xurres) l'allioli és un producte tradicional i s'anomena ajoaceite tot junt i que la xuminà d'alioli és una paraula que s'han inventat a Madrid, Sevilla o les zones on esta salsa ha arribat fa poc.
No és autoodi.
És colonització.
Quin percentatge d'eixe 99% de valencianoparlants sap llegir i escriure en valencià?
JPMERCH: Un dia ho aniré a veure en directe, això.. De debò? Uf! Aquests del Corte s'apunten al que els convé... aquí fan cursets gratuïts per aprendre a ballar sardanes!
PEP: Sí, cert, en la seva lògica el la retolació que fan són coherents, segur.
JOSEP: Jo d'aquest centre comercial també en tinc una bona anècdota: vaig preguntar si feien còpies de claus i em van dir: "No tenemos esa marca".
MARCEL: Sí, per sort som molts els que ho reivindiquem. Però quan veus coses d'aquestes de vegades costa de creure...!
HÉCTOR: No sabia que en aquestes comarques utilitzessin aquest terme, però vaja, els propietaris d'aquest bar de ben segur que no són d'allà. Però gràcies per l'apunt dialectològic.
PITXIRI: De fet una cosa és fruit de l'altra, no? Fins que se'n perd la consciència. I cert, amb el joc que fan amb les línies a l'escola aconsegueixen el que volen...
Publica un comentari a l'entrada