divendres, 15 de febrer del 2013

Oui, bien sûr, je parle français

La lingüista, en una estació de tren de París, per fer temps, compra una revista.



I arriba a la pàgina 26, amb un reportatge sobre Mayotte, una illa que malgrat ser a l'oceà Índic és un departament de la France, un departament d'ultramar, és clar. La qüestió és que la capital d'aquesta regió té una taxa de parts elevadíssima, la més alta de tot França, perquè les dones de la resta d'illes que formen les Comores s'hi desplacen per parir i aconseguir, així, que el seu fill sigui francès. Molt bé.




La periodista explica que les xifres són espantoses [sic]: que si hi ha un 40% de clandestins, que si hi ha 6000 menors rondant sols després que els seus pares hagin estat expulsats, que si el 48% d'adolescents entre 16 i 18 anys són analfabets... i, en la mateixa categoria de grans desgràcies, la periodista cita una altra gran mal d'aquesta regió: 


 ...que el 75% dels habitants no parlen res més que mahorès (que, ves per on, és la seva llengua).

En fi. Segueix llegint. Li crida l'atenció una promoció.



A sota, la lletra petita explica que, si guanyes i (oh mon Dieu!) no ets de París, també t'envien el rellotge en province. Quin detall.

2 comentaris:

賈尼 ha dit...

E òc. La vida vidanta dins lo País dels Drets de l'Òme™

una lingüista ha dit...

Ja ho crec, quina ironia...