Dissabte a la nit. La lingüista va a sopar. És un restaurant amb molt bones crítiques, feia temps que tenia ganes d'anar-hi. És a la Xara, un llogaret de poc més de 1000 habitants del municipi de Dénia, a la Marina Alta. Es diu Tapes i Vins.
El sopar és boníssim, deliciós. Però la lingüista no ho pot evitar: els comensals parlen valencià, el cambrer parla valencià, el cuiner surt a saludar i parla valencià. Però...
La carta és en espanyol, en anglès, en francès, en italià i en rus! S'ignora el valencià.
L'endemà al matí, tot i que ho necessita, no pot dormir, la lingüista. No para de donar-hi voltes. I, sense adonar-se'n, comença a fer una cosa... I, al cap d'una hora ben bona, o més, envia un correu electrònic:
(cliqueu per ampliar)
No sap si ha fet bé. I, per fi, arriba la resposta:
8 comentaris:
Ai l'impression que lo valencian sembla mai l'occitan que lo catalan. Se ditz, en catalan, "un fum de"?
(e òsca per la sig de l'e-mail en occitan!)
Al comentarista anterior: si el valencià s'escriu amb escriptura diguem-ne fonètica, com el mail de resposta, potser sí que s'assemble a l'occità.
A la lingüista: L'enhorabona! Tota pedra fa paret.
Felicitats. A tu, i a ells.
"un fum de" crec que és només valencià, la lingüista ens ho confirmarà. A Catalunya diem "un munt de" (bé, els joves diuen "un montón" ;-)) "un fotimer de" i altres expressions.
(Anant cap el Penedès, per exemple, diuen "un tou de")
Enhorabona! (Crec que és més correcte que "felicitats!")
"Un fum" és una manera fina i barcelonina de dir "un fotimer", que en barceloní es pronuncia "un futimè".
És com la gent de Vila-Real, que en comptes de dir "ves a fer la ma", diuen "ves a fer la mar".
Sovint, els intents d'evitar la paraula malsonant, provoquen coses que encara sonen pitjor.
En tant que responga la lingüista a la pregunta de Christohe: almenys a València, donar abast s'usa per a significar de ser suficient, haver-hi en la quantitat necessària. El significat el tens recollit en l'Alcover-Moll (veu abast).
賈尼: E òc, l'expression "un fum de" es mai que mai valenciana (mas pensi que tanben se ditz en autras varietats...)
PITXIRI: Suposo que la persona que va respondre no ha estat escolaritzada en valencià... I al pas que van els governants, les noves generacions es trobaran igual...
JOSEP: Serà qüestió de tornar-hi més endavant a veure si ho han canviat. En tot cas, el sopar serà bo segur.
PEP: Sí, és sobretot valenciana (així ho confirmà el DCVB). Però jo diria que també ho he sentit en altres llocs -passa que de tant que em moc ja no sé ni on paro... En qualsevol cas, tal com dius, en tot el territori trobem una gran varietat d'expressions equivalents.
ANÒNIM: Sí, ho és. En aquest cas, però, la lingüista va fer la tria conscient.
JOSEP: Jo l'expressió "un fotimer" l'he sentida en altres parlars del català central que no són el de Barcelona. I amb "e" tancada, segur.
Sí, això de "fer la mar" també ho he sentit per aquí baix. Com tants altres eufemismes, com "co...ordons", "ca...sum dena", etc.
CHRISTOPHE: El significat no és ben bé el mateix. "Abastar" (http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ABASTAR&operEntrada=0) vol dir 'fornir de provisions' o 'arribar a'. En canvi, "bastar" significa 'haver-n'hi prou'.
Les traduccions que dónes en francès i anglès són bones. "Abastar" és "posar una cosa a l'abast d'algú", per tant, posar-la a l'àmbit d'aquest algú.
Pel que fa a l'etimologia, si mires aquí descobriràs moltes coses: http://dcvb.iecat.net/ (busques al verb i vas al final de la fitxa). El verb "abastar" de fet ve de "bastar". En català antic, "bastar" també significava "proveir". I tot plegat ve del grec. Aquest diccionari dóna informació de tots els dialectes, i de fet aquests dos verbs en molts punts s'entrecreuen.
PITXIRI: Exacte. Cal dir que la gent usa tant "donar abast" com "donar a l'abast" com "donar l'abast". En canvi, el diccionari normatiu estableix diferències semàntiques (http://dlc.iec.cat/results.asp) entre aquestes expressions.
Publica un comentari a l'entrada