La lingüista es passeja per l'estació de Sants de Barcelona. Veu una petita oficina de turisme de la ciutat, amb una vitrina. S'hi acosta.
Quan hi arriba, troba una grata sorpresa: els turistes són convidats a comprar-se breus diccionaris per aprendre com poden dir en la llengua del país les coses que necessitin dir. Ah, no, espera: la llengua del país, heu dit? Es veu que sí:
Els turistes atesos en aquesta oficina segur que en guardaran molt bon record, especialment si se'ls acut sortir de la capital i anar, qui sap, cap a la Costa Brava. Allà sembla que la llengua del país, amb i sense turistes, és una altra:
|
Restaurant a Sant Pere Pescador |
|
Restaurant a l'Estartit |
|
Restaurant a l'Estartit
|
|
Empresa de cicloturisme a Girona |
|
Xixonenca a L'Estartit |
|
Terrina de gelat |
|
Restaurant indi a l'Estartit |
|
Agència immobiliària de luxe a Girona |
5 comentaris:
Que bé! Em dones una alegria amb aquest post perquè això a Tarragona no passa... (sempre hi trobaràs la versió en castellà en primer o segon lloc) Almenys veig que a Girona tenen més clar quina és la llengua del país.
Des de fa temps que a Girona hem començat a fer (alguns) les coses com si (ja) fóssim un país normal ;)
En vacanças sus la Còsta Brava en 1998 (cresi), cada còp qu'ensagèri de parlar catalan lo monde me respondián en castelhan :(
Benlèu que la situacion de la lenga melhorèc despèi 1998.
Girona pride! :)
MYSELF: Doncs a veure si a poc a poc a tot el país comencem a tenir-ho clar...!
ALYEBARD: Un exemple per a la resta, sens dubte.
賈尼: També és veritat que quan no identifiquen l'accent d'algú que sembla estranger de seguida passen a l'espanyol, el tòpic de la bona educació mal entesa...
MISORA NAOMI: Right!
Publica un comentari a l'entrada