...trobes cartells com aquest:
I adhesius com aquest, per sort mig arrencat:
La bandera blavera és, subtilment, a tot arreu, com qui no vol la cosa:
Però no tot és negatiu, per molt que uns pocs s'hi entestin. I és que arreu t'entenen, amb les neutres que et delaten: "I d'on eres? (...) Ah, de Barcelona, he estat allí tres o quatre voltes últimament!"
I es va fent hora de tornar a casa i vas cap a l'estació i puges a l'Euromed, i a mig camí la Renfe, tan tan tan amable, sents que et diu, pels altaveus:
"Atención, señores viajeros...
(i penses: ai caram, què deu passar?)
...les informamos de que España gana 2 a 0" (essent semifinals, tan sols!)
(i dius: d'acord, gràcies, s'agraeix...)
I et preguntes si no hauria o hagués valgut més quedar-te a València a prendre't un còctel en aquell pub de nom tan original...
Entrades
25 comentaris:
Molt bo, elitista, com sempre! :-)
Sabeu què? Realment tot no és tan negatiu. Veieu la segona foto de l'article? Doncs resulta que m'han informat que tal manifestació va tenir una assistència massiva de 20 persones; i dic massiva perquè són tots els blaveros que hi ha a València!
Salut i resistència!
ah!! i un aclariment, elitista: que a l'Euromed informe de com va el partit no té res a veure amb "un dia a València" eh? Vull dir que això no és cosa de la ciutat, sinó que RENFE... oi?
Em pregunto si RENFE hagués dit el missatge: "España ha caído otra vez en cuartos" en cas que s'hagués produït.
Salut
Com ja et vaig dir ahir, si m'hagueres telefonat potser hagueres conegut una València on els carrers són de plata...
http://es.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0
Espere que t'agrade tant com a mi.
Un bes que endolcisca tot el teu cos...
Desconfieu sempre de qualsevol persona que escrigui amb lletra còmic sans.
Un exemple clar és el del text petit que hi ha just a sota del mapa del país valencià (amb castellón, valencia y alicante).
ANDREU: M'alegro de saber que l'assistència va ser tan massiva! I sí, tens raó que el tema Renfe és tota una altra cosa...
JROCA: Bona pregunta, tot i que em sembla que la resposta és prou evident, oi?
ANÒNIM: Moltes gràcies per l'enllaç, no dubtis que m'ha agradat tant com a tu! Que consti que tenia dos motiu per no telefonar-te: 1. No podia saber que després de tant voltar series a València. 2.Pobra de mi, no tinc el teu número (me'l podries fer arribar via mail, potser... ;-)
Si ho feres, no tingues cap dubte que la pròxima volta et pegaria un toc... ;-)
CLAUDI: Gran consell!
Home, Andreu, una cosa són blaveros per acció (que potser només en siguen 20, que no crec) i una altra cosa són blaveros per omissió. Mira si n'hi han d'aquests últims que el PP de Camps té majoria absoluta.
Salut!!
PS: Espere que anara bé la visita a València, lingüista.
La bandera que dius "blavera" és la bandera del País Valencià, que Sanchis Guarner venerava com a senyera històrica de la ciutat de València que era. No crec que dient-li "blavera" es guanyen molts amics si no volem fer dels símbols un conflicte.
Ei Blai, si tens raó, però era per posar una mica d'optimisme al fòrum... De tota manera, crec que el moviment està bastant més debilitat que temps arrere.
Salut!
Vent de Cabylia: estic d'acord amb tu, amb matisos. Clar que és la bandera de la ciutat de València, i com a tal, hem perdut l'ocasió de tenir un símbol ben valencià al nostre costat, i en canvi, just tenen aquest símbol els que són antivalencians. Això és una llàstima. Ara bé, tampoc és com per agafar i dir que és la bandera del PV, és la que van votar dos partits.
La bandera que ha unit els valencians durant segles és la quatribarrada. Com diuen ara, la històrica. I actual!
Brutaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!!!!!!! El nou pernil dolç s'emporta la palma!!! Dééééééu de les fotosmés divertides que he vist últimament xD
Mira, avui m'ha donat per comentar-te per aquí!
petons.
Aleix.
BLAI: Bé, tot depèn de com es miri, tal com et diu l’ANDREU, oi? La visita, magníficament bé! ;-)
VENT D CABYLIA: Bé, evidentment no volia crear cap conflicte. La bandera que titllo de blavera té unes connotacions determinades pel color dels qui l’han feta seva. En aquest sentit, estic d’acord amb l’ANDREU, també.
ANDREU: D’acord i d’acord!
XITUS: Oi que és bona, la foto? Ho vaig trobar genial!
per molt que t'hi entestis, valència és més fatxa que en fraga
La senyera coronada de la ciutat de València, és clar, mereix un respecte.
Ara bé, sempre m'ha estranyat per què el Regne (perdó, la Comunitat) no fa servir directament les quatre barres. Curiosament l'altre Regne (el de Mallorques) també hi va renunciar i va col·locar el castell. I a Aragó han posat l'escut. Al Principat, en canvi, les quatre barres van nues.
Ai, lingüista, una servidora tornava d'Àmsterdam (pel circuit de motos, és clar) en avió, companyia clickair (la barata d'ibèria) i també van estar retransmetent el partit :( Aplaudiments inclosos :`( I anàvem a Barcelona, sí.
ITXASO: Hi ha de tot, hi ha de tot!
DÍDAC LÓPEZ: La qüestió de les banderes és realment complexa, sí...
GEMMA: Buf, quin viatge més agradable que devies tenir!
És curiós que els blaveros sempre fan tot (textos, convocatories...)
en castellà, així no es veurà que el valencià i el català són la mateixa llengua. Ja el deia l'Ovidi Montllor: Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.
La veritat és que l'octubre passat vaig assistir a les conferències que imparteix anualment l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.
La qüestió és que vaig fer tres dies amb les seves tres nits a la ciutat valenciana i m'hi vaig poder desenvolupar i moure'm perfectament amb el meu català-neutre-balear-salat.
M'enteneren i sortosament no em tiraren cap cossiet de flors pel cap des de les balconades, ni quan vaig fer l'esbojarrada idea de posar una xapa estelada a la meva motxilla en ple centre de València.
Potser tansols vaig tenir sort...
ONSET: Efectivament, la política lingüística d'aquesta gent és ben curiosa... ;-) Precisament vaig esmentar aquesta frase d'Ovidi al post "Apa, tria" del 15 de maig, quanta raó!
SA BARRETINA VERMELLA: No crec que fos simplement una cosa de sort, sinó que és un símptoma de normalitat, una prova de la identitat lingüística de tots els nostres territoris. I és un goig poder-ho comprovar, com vas fer tu!
M'encanta el nom del bar!! És boníssim! hihihi
Pel que fa a València, no sé què dir-te'n. Hi vaig estar només un dia de Falles i no recordo gaire bé com era...
Que tinguis una bona setmana, maca! :)
NÚR: Jo, des que hi vaig estar, estic enamorada de València! ;-) I sí, el nom del bar és molt enginyós! Bona setmana també per a tu!
Je,je,je, València s'ha de patir per a gaudir-la, els que vivim ací i damunt de tot al centre històric ho sabem molt bé.
D'altra banda m'ha alegrat molt que posares la façana del Nou Pernil Dolç un dels llocs més peculiars de la ciutat, però és un after - kitsch. El nom ve de que l'ama volia posar-li "Nova York", però com que si posava això no li donaven la subvenció, va recórrer a l'originalitat (amb molt d'encert)
Salut.
I els blavers els patim de tant en quant, però no cal fer-lis molt de cas, si no fora perquè estan recolzats subtilment pels poders públics.
LOVESICK: M'alegro de tornar a llegir-te!! Així que és conegut, aquest local?? Jo no hi vaig poder anar, però a la propera ho intentaré! Tens raó amb el tema dels blavers: val més no fer-los publicitat! Espero que tot vagi molt bé per aquestes terres que aviat visitaré!
Jo no sóc blavero però dir que la senyera corona és una senya blavera és una gran parida. És, fins on un servidor sap, la senya de la ciutat de València com ho és tanmateix l'escut amb lo rat penat. Que un tall de fills de putes han fet un mal ús d'ells des de fa uns cent anys no vol dir que hagen d'estar marginats per sempre, i com a valencià em sap greu que s'els califique com a blavers.
P.S: He descobert el teu blog arrel d'un forum de Wordreference on t'han esmentat i m'ha agradat prou, així que estic pegant un 'aguaitó' com diem per ací.
L'oncle Jes us diu que ha passat una setmana a la Vall d'Aran i que no va sentir parlar ni una sola vegada en aranès i que els cambrers amb penes i treballs parlaven en català, tot i que no feien escarafalls a l'hora de fer-ho en francès o en castellà. A l'autovia, a l'altura de tarragona, em vam mirar malament perquè vaig parlar en català a l'estaquirot que hi havia cobrant.
Així doncs, no fumem i no idealitzem perquè, si fa no fa, estem igual en tot el territori. Un valencià.
Publica un comentari a l'entrada