La lingüista està enfada, molt enfadada, indignada, irada, aïrada.
Que per què?
Li ha tocat fer de padrina d'una confirmanda, és a dir, d'una noia que havia de rebre el sagrament de la confirmació -que, per als qui no estigueu al cas, és el que va després de la comunió i abans del casament. Bé, ara això és igual.
La lingüista, a quarts de vuit del vespre, tota arreglada, ha arribat a la parròquia, al bell mig de Sarrià. Un Porsche que baixa, un Ferrari que puja, i davant de l'església centenars de persones lluint modelets prêt-à-porter, d'aquells que, per pagar-los, una servidora necessitaria unes quantes mensualitats. Bé, això també és igual. La lingüista, passejant-se entre aquella jet-set, ja es tem el pitjor.
Un cartell ben gros exposa els horaris de "misa en catalán" i "misa en castellano". Tohom entra, i comença la cerimònia. En espanyol. Ah no, espera, que ara es passa al català. I au, una frase de cada manera. Que fantàstic!
Dels més de setanta nens que es confirmen, la lingüista és padrina de gairebé l'última. S'aixequen totes dues del banc, i pel passadís s'acosten a l'altar, des d'on l'arquebisbe fa estona que diu a cada confirmand que reciba el sagramento de... La lingüista ho té clar i, quan arriba davant del senyor Sistach, arquebisbe de Barcelona, li diu, en presència dels més de 400 assistents tocats i posats que omplen l'església, les següents paraules:
- En català, sisplau. La confirmanda es diu Laura.
El senyor arquebisbe posa cara de circumstàncies. No li surt la fórmula del sagrament en català. Ai, carai, quines coses. Així que, com pot, la fa mig en cada llengua. Al mateix temps, un diaca corre cap a la sagristia a buscar el llibre que cal, per si de cas a algú altre se li acut de demanar el mateix. En total, acaben sent tres els que ho demanen. Entre la resta hi ha castellanoparlants, d'acord, res a dir. Però també és ple d'Adrians, de Jordis, d'Alberts, de Joans, de Lluïsos..., tots fills d'aquest alta burgesia barcelonina a qui tan agrada callar, callar i abaixar el cap.
La lingüista, fugint de tota aquella farsa, puja a un autobús, que la porta al seu estimat Eixample. Seu i, vora la finestra, hi veu una pintada, d'aquelles amb lletres ben clares, que diu així: "Soy de Barcelona y hablo español, inglés y francés. El catalán es una lengua fea, de pueblo hortera". Ole.
I arriba a casa i posa TV3, la seva, i hi fan una pel·lícula en espanyol. Ole, ole.
I uf.
Entrades
49 comentaris:
Llastimosa realitat, aquesta, però sort que n'hi ha d'altres! On anirem a parar? Avui sentia a Catalunya Ràdio que la periodista deia no sé què del "passacarrers" de la Patum de Berga... Passacarrers? No era cercavila? Un pas endavant i dos endarrere. A aquest ritme els nostres fills parlaran en català a casa, en anglès a la feina i en castellà a les botigues... Casum!
Diria que a la parròquia de Sarrià tenen per costum aquestes coses. Jo vaig anar a una boda també bilingüe, una cosa lamentable.
Ara, que veure't demanar el català al Martínez Sistach (i no deien que era l'únic una mica "normal", a l'església catalana, aquest?) deuria valer la pena... ningú no ho va grabar? Segur? Perquè això, ho poses al Youtube i et converteixes en heroïna nacional! Hahahahaha
Salut!
Et felicito, i ja saps que no és el primer cop que ho faig. Però és que t’ho mereixes, i et mereixes també que t’ho diguin! S'ha de fer pedagogia i exigir els nostres drets sempre que toqui, encara que ens faci mandra, que sovint és el que ens passa, almenys és el que em passa a mi. En el cas que expliques jo potser no m'hagués atrevit a actuar com tu davant de tanta gent i d'un dels avaladors coneguts de don federico, a qui acaben de renovar el contracte de la Cope per un any més sense cap vot en contra (he llegit que el cardenal Sistach es va abstenir). A Sarrià, però, no t'explico cap secret si et dic que hi ha de tot, tal com passa a l'Eixample i a tot arreu.
Això et passa per tenir tractes amb la jet-set!
Ni em coneixes ni et conec, el teu blog me l'he tropat de pura xiripa. Tot i així, m'agrada. És educat i crític i em sap transmetre la punteta d'energia reivindicativa que molts cops ens manca.
Bé, jo visc bastant lluny de l'Eixample, sóc d'una petita illa mediterrània i aquí lamentablement la situació no està pas millor que a la ciutat comptal.
Salut.
Sigui en Sistach o qui sigui, no podem renunciar. Un visca pel teu valor i determinació.
És evident que és possible viure únicament en català si no te poses una bona cuirassa.
m'encanta el teu blig. Enhorabona!
Potser tenien raó i tot, els cristians catalans que temien que el bandejament del llatí de la litúrgia catòlica suposaria la plena instal·lació del castellà, i l'arraconament definitiu del català en les tasques pastorals.
És simptomàtic que en Martínez Sistach, que ens han venut sempre com a 'sensible' no sàpiga administrar sagraments en català.
Potser els catòlics catalans hauríeu de fer un pensament i fer com van fer armenis, siríacs i egipcis en el seu moment. Encara que en els llibres d'història de religions llegireu que armenis, siríacs i egipcis són "cismàtics i heretges monofisites", la realitat és que aquests pobles d'orient ja en tenien ben bé prou de la imposició de la llengua grega en tots els àmbits i que els enviessin clero de Tessàlia i Acaia que ignoraven les llengües del país.
Quant a la pintada que esmentes, és un signe de militància anticatalana. És un bon senyal. La militància anticatalana és sempre símptoma que les coses es fan bé. Si diuen que el català és "hortera" és hom va reeixir a dur el català a places de cultura que li havien estat vetades des de l'època dels Àustries. És quan l'església catalana fa les coses ben fetes en matèria lingüística, que Luis de Galinsoga pot exclamar el 1969, enfurismat, "todos los catalanes son una mierda".
Per estalviar-vos aquests tràngols, els catòlics catalans hauríeu de passar-vos, per exemple, a l'Església Científica de l'Esperit Català.
Ha, ha, a mi també m'hauria agradat veure la cara que hi posava l'arquebisbe. Lingüista et felicito, els tens molt ben posats.
Jo crec que deu ser qüestió de la parròquia per què a mi, el mateix bisbe em va confirmar en català, deu ser és molt mimètic, com un camaleó i s'adapta al lloc on està: eixample, català; rodalies, castellà; sarrià, una mica de cada amb preeminència del castellà.
Au, creuem els dits i que la setmana que bé sigui mes positiva lingüísticament parlant.
...deu ser QUE és...
Està vist que si volem anar al cel, haurà de ser en castellà. Jo, de moment, em demane purgatori, que ja hi estic acostumat.
Curiós. Aquí als barris obrers (si encara se'n pot dir així) tenim més aviat l'impressió que la llengua dels pijos és el català.
En qualsevol cas, sembla que els posseïdors dels porsches de Sarrià i els del nostre barri comparteixen llengua tot i que mai tindran ocasió de conversar. I això que vivim a la mateixa ciutat.
BCN és així. CAT és així.
ESTEVE CARDÚS: Certament, vull pensar que el que vaig viure és només una de les moltes cares de la realitat...
JOAN ARNERA: Un casament bilingüe? Com pot ser? Era un matrimoni mixt, o què?
La meva conversa amb monsenyor va ser tota una experiència, ja t’ho asseguro!
MIQUEL SAUMELL: Gràcies per felicitar-me, només faig el que sento, perquè no m’acostumo a ser trepitjada... Això de l’abstenció de Sistach en la votació no ho sabia, que trist!
EL VEÍ DE DALT: Ja ho pots ben dir...! Lliçó apresa... ;-)
SA BARRETINA VERMELLA: Deixa’m que et doni la benvinguda, primer de tot! Certament, en tots els punts del territori passen coses, però és que de tant en tant en passen de molt grosses, eh! Estic contenta de tenir un lector formenterenc, és tot un honor! La veritat és que no conec l’illa, però segur que (socio)lingüísticament és ben interessant! Espero veure’t molt sovint per aquí i que hi diguis la teva sempre que vulguis!
XITUS: Visca, visca... Ai, com ens hem de veure, oi?
ANÒNIM: M’alegra que t’agradi el blog! Pel que fa a viure en català, no es tracta tant de posar-se cuirasses, sinó de lluitar perquè no violin els teus drets.
DÍDAC LÓPEZ: Bé, cal tenir present que el que vaig veure no era precisament allò que hom coneix per “Església catalana”, sinó “Església espanyola i espanyolista instal•lada a determinats barris de determinades ciutats de Catalunya”
SALVADOR: Gràcies, gràcies... Realment, l’anècdota és digne de recordar!
CARLES: Sí, sí, camaleònic total... I sí, no perdem l’optimisme!
GIORGIO GRAPPA: Home, jo no em vull resignar, eh!
MAURO S.G.: És que hi ha dos tipus de “pijos”, em sembla. I ahir n’hi havia de totes dues menes. Uns, però, són més espavilats, i van portar la cerimònia cap a la seva banda lingüística. Els altres, en canvi, es van “adaptar”, per dir-ho finament.
L'anècdota és digne o digna de recordar? Em fas dubtar ;-)
SALVADOR: És que primer havia escrit "això és digne", i després he canviat "això" per un terme més concret, "anècdota", sense temps de mirar si hi havia algun adjectiu que hi hagués de concordar. Evidentment, no dubtis mai que les anècdotes sempre són femeninament dignes! ;-)
molt ben fet! de tota manera, jo ho dic sempre que les esglesies no son pròpiament llocs on es respecten les idees dels altres...
andrea
Als Països Catalans, ens cohesiona els atacs constants que rebem: només amb això ja tenim molt en comú.
Sort de les valentes que demanen a l'arquebisbe, "en català, si us plau"...
Una vegada més ens mostres un exemple del que és ser una bona catalana, gràcies, el nostre país necessita bons catalans i catalanes.
Salut
Sí senyor! Lingüista, em trec el barret.
Va ésser un dia complet! Només hi faltava Rouco Varela en comptes de l'altre capellà... Creia que els capellans catalans eren més oberts.
ANDREA: Sí, ben fet, a veure si té fruits. Per cert, veig que sempre surts com a anònim i a sota del comentari signes; doncs sàpigues que, si en comptes de clicar “Anònim” cliques “Nom/URL”, sortiràs directament com a Andrea. Bé, només és un detall, però he pensat que potser t’interessaria! ;-)
ANDREU: Cert és. Com també és cert que hi ha uns llocs que reben més que altres... En fi, visca la valentia!
JROCA: Sí, el nostre país necessitaria, idealment, que tots actuéssim sempre així, sense deixar-ne passar ni una!
BLAI: Bé, gràcies, és que no podia fer altra cosa...!
ONSET: Sí, l’Església catalana, de fet, és tota una altra cosa. Això d’aquest dia no era pas exemple de la manera de ser dels capellans catalans catalans.
Hi ha dies que em fotria un hara-kiri, però jo avui us donaré una noticia positiva:
- Avui han vingut una parella a la botiga que eren castellanoparlants (quan parlaven català tenien un accent castellà molt fort) però li parlaven a la seva filla en català.
- Divendres vaig anar a un casament d'una parella, que el ara marit és castellanoparlant i la muller catalanoparlant. Tot es va fer en català, i la parella es parlen entre ells en català!.
- Diumenge vaig anar al Zoo i l'audio de l'espectacle dels dofins només el van fer en català.
Vés alerta amb segons qui que encara t'excomunicaran i no podràs entrar al paradís ;-)
Lingüista ets la meva ídol personal. Quantes vegades he volgut fer això, he estat apunt de fer-ho i no m'he atrevit per no humiliar els altres...
p.s.: Si la missa hagués sigut a València el tema lingüístic encara és més enrevessat.
CLAUDI: Bé, gràcies per les bones notícies, sempre són d’agrair! ;-)
JOAN: Sí, sí, ja aniré amb compte!
VULLUNFESTUC: Però has de pensar que no humilies a ningú, sinó que és aquella situació la que t’humilia a tu! Tingues-ho present i endavant! ;-)
PS: Quant al tema eclesiasticolingüístic al País Valencià, fa poc vaig tenir l’experiència d’un bateig a Pedreguer... No comment.
és trist però és així i només fent com tu tots podriem viure en una Catalunya catalana.
MOLT BÉ!!!!!!!!
Hola lingüísta elitista,
Estic pensant d'anar a la Universitat Catalana d'Estiu i m'agradaria tenir més informació.
No sé si hi has anat mai o quina opinió en tens. En podries fer cinc cèntims?
Amén
;)
XAVI
lingüista, ufffffff, m'has deixat bocabadada. És una d'aquelles situacions que a mi m'incomoden molt i molt. Peròhas fet trampa, la pintada és literal del lavabo de Romàniques ;p
ROSA: Certament, no en podem deixar passar ni una!
XAVI: Doncs mira, justament hi vaig anar l'estiu passat. Me n'havien parlat tan tan tan bé que m'hi vaig decidir, i de fet me n'hi vaig anar tota sola. Allà de seguida vaig trobar vells companys i amics, i sobretot en vaig fer de nous!! És increïble, indescriptible!! No t'hi pensis! La gent, el lloc, l'ambient, la festa... Vés-hi!!! ;-)
BLACKSTONES: Aquesta pintada també és a Romàniques? De debò? No ho sabia! Tinc l'esperança que sigui la mateixa personeta desgraciadeta la que hagi fet totes dues coses... Salutacions alacantines! ;-)
confio en el teu criteri. ja t'en faré cinc cèntims quan torni si em passa res de rellevant.
a passar-ho bé!
Ui, ui, ui, lingüista, podem garantir a Xavi que de coses rellevants en passaran! :D
XAVI: Ostres, m'alegra que hagis pres aquesta decisió!! Segur que no te'n penedeixes!!! :-)
BLACKSTONES: I tant, XAVI, t'ho garantim!! ;-)
Hola Lingüista elitista, és la meva primera vegada que m'atreveixo a deixar un comentari al teu blog. Ho faig perquè després de llegir aquest post no he pogut resistir-me. Concretament em refereixo al que vares veure tornant a casa. Ai, Déu meu, és que jo no entenc com la gent pot tenir la ment tan tancada, però - crec jo - més bé que repugnen o indignen, fan moltisima pena, això sí, no sé si hi estaràs d'acord.
I ja que hi sóc, aprofito per felicitar-te pel teu blog. De debò és bonisim.
Un salut des de Polònia.
Per cert, a Barcelona, també hi vivia a l´Eixample! L'Eixample Esquerra concretament, és el meu barri preferit. Peró ja hi tornaré, ja que el trobo de faltar...
quin susssssssstuuuuuuuuuuuuu!!! entro a la teva pàgina, casualitat tenia els altaveus posats i:
HALA MADRIIIIIIIIDDDDDD!!! tiruritirutiiiiiiii!!!!!
la publicitat que surt quan obres el teu blog toca del real madrid amb música i tot.
era la itxaso
JORDI: M’alegro que t’hagis atrevit a deixar-me un comentari! ;-) Certament, aquella pintada era un bon exemple de ment tancadíssima…! El meu és el Dret, d’Eixample, però a l’Esquerra i vaig sovint, m’encanta! Bé, segues benvingut al blog! Espero llegir-t’hi sovint! ;-) Records mediterranis!
ITXASO: Ostres, és cert, no ets la primera persona que m’ho dius… No sé per què passa, pot ser que sigui pel comptador “gratuït” que tinc instal•lat…
On és exactament aquesta pintada?
NONAM: Es veu que en un dels lavabos de la biblioteca de romàniques, per servir-te.
Em referia a la que hi ha al carrer, per servir-vos.
aix... realment molt trist, tot plegat! quin dia, no? jo crec que és d'aquells dies que em deixarien ben moixa!
tot i que molt bé per la teva sol·licitud al capellà! què coi! jo no sé si hauria gosat de fer-ho, prò vaja! em sembla fantàstic que tu ho fessis! :D
NONAM: El del carrer és en un autobús de la línia 33, per reservir-vos.
NÚR: Sí, va ser trist i desconcertant, sort que no passa gaire sovint!
Hola lingüista. Jo no crec que la burgesia catalana abaixi el cap per res. I no és que callin, és que no surten a la tele ni enlloc.
ANÒNIM: Home, no sé què dir-te... Jo en conec bastants exemplars...
Hola, és la primera vegada que visito el teu bloc i em sembla que hi tornaré ;)
Només volia comentar que ahir mateix vaig veure aquesta pintada al bus 56. M'hauria agradat portar disolvent a sobre però ves per on me l'havia deixat als altres pantalons :)
Per cert, aquest individu va escampant la seva ignorancia arreu on va, no?
"Sacramento". Al meu poble, el capellà fa sempre les misses bilingües. És el millor que podria fer i és molt cristià. De debò. Salutacions ibèriques.
els tens ben possats Anna, lingüista elitista. Arreveure, tens la porta oberta tant si plou com si neva, tant si vas sola, acompanyada per amigues basques, amics íntims, germana/ns, pares/mares, ja ho saps!!!!!!!
Sóc cristiana, i això dels sacrament vaticanistes són una farsa anticristiana.
Deseixiu-vos de la jerarquia vaticanista: és un càncer anticristià i anticatalanista.
Exemple d'alternativa cristiana catalana:
http://fe-per-fer.blogspot.com/
MARCUS: Primer de tot, sigues benvingut al blog! Això que dius que vas veure la pintada en un altre bus vol dir que hi ha algú que hi té afició... Simplement és, tal com dius, qüestió d'ignorància...
IBÉRICO: Home, però quin és el teu poble? Ja t'avanço que dubto que aquesta solució hipòcrita i paranoica sigui la millor. Salutacions catalanes.
ANÒNIM: Ostres, gràcies per això de la porta oberta! Però la veritat és que no sé qui ets... Estic intrigada!!!
PICANY: Gràcies per l'adreça, de debò!
Publica un comentari a l'entrada