Aeroport de Barcelona. Terminal B. La lingüista –elitista– fa el trajecte BCN-ALC. Amb la mà dreta, arrossega una maleta de mida justa per a un cap de setmana de tres dies. A la mà esquerra, hi duu els bitllets i el D(N?)I.
Al taulell que toca, factura. En català.
Després, un segurata amb posat seriós al qual ningú –en aquella estona– gosa dirigir-se en cap llengua que no sigui l'espanyola, li indica cap a quina porta ha d'anar per embarcar i ho fa amb un accent que deixa ben clar que el català, tot i les seves característiques físiques, és la seva llengua primera.
A punt d'embarcar, un noi negre –hoste de vol– a qui tothom parla en espanyol indica a la nostra protagonista, en un català impecable, on són els lavabos.
Ja asseguda, mentre repassa papers, la lingüista sent com la companyia Air Europa anuncia pels altaveus els seus propers enlairaments: ho fa exclusivament en català, caram.
I toca pujar a l'avió, d'Ibè/é/eria. Les cames li comencen a tremolar: això no canvia mai. Però després dels missatges –sempre pràcticament inintel·ligibles– en espanyol i anglès pronunciats per les simpàtiques hostesses de vol, tots els passatgers són obsequiats amb la reproducció d'un discurs gravat amb totes les instruccions necessàries per al bon desenvolupament del vol: ara és en català oriental.
I quan arriben a destinació, a l'aeroport alacantí, el procediment és el mateix: els missatges in vivo de les senyoretes i, tot seguit, el missatge enregistrat (in vitro) en català, concretament en valencià.
ggg
ggg
Amb estones com aquesta, és quan prenen sentit els mots del primer minut de la cançó...
...alguna cosa em diu que segueixi...
Entrades
37 comentaris:
Seguix venint a Alacant, t'enduràs més sorpreses... agradables. ;)
Restaurant xinès, La Bisbal d'Empordà, una dona a la taula del costat i amb accent ben català li diu a la cambrera (xinesa):
- Un trece, uno, tres, i un treinta y cinco, tres, cinco.
En acabat la cambrera, molt jove s'acosta a la nostra taula:
-Dos rotllets de primavera i pa xinès i...
Apunta la comanda, somriu sorneguera i se'n va.
"tot i les seves característiques físiques" ?¿ quines característiques físiques tenim els catalans?
ESCRITSURGÈNCIA: No dubtis pas que seguiré venint! ;-)
JORDI CASANOVAS: Vaja, un exemple perfecte del que feien molts dels viatgers a l'aeroport en aquestes situacions que he descrit. És lamentable... Tu, com a oient indirecte, segur que vas al·lucinar, oi?
NARVAL: No és pas que tinguem cap característica definitòria constant, just al revés! El que denuncio jo és que tants catalanoparlants jutgin els seus interlocutors per l'aspecte i, sovint, acabin dirigint-s'hi en espanyol!
Si, si, jo treballava en una botiga i si el client no em mostrava d'alguna manera en quina llengua volia ser atès, malgrat que erem en una en una botiga d'un dels llocs més turístics de Barcelona, jo els parlava en català. Si no ho entenien, llavors canviava a alguna altra llengua.
Fa tres setmanes vaig estar sopant en un restaurant de Molins de Rei. Era un lloc ben agradable, de cuina de disseny, però amb el plat ben ple (La Cava).
A la nostra macrotaula (erem uns 20) ens venien a servir tots els cambrers, entre ells un noi negre a qui tothom parlava en castellà. I fixeu-vos en la paradoxa de la situació: es mantenia allò que tantes vegades reclamem els lingüistes, la conversa bilingüe, però a la inversa, perquè els catalanoparlants parlaven en castellà (evidentment pel color de la pell del cambrer, perquè amb les dues cambreres blanquetes parlaven català), i el cambrer (per l'accent vaig deduir que no era nascut aquí, sinó que havia après català possiblement en una escola o acadèmia), els contestava en català. Tan sols una amiga i jo li feiem les comandes en català, i ell ens ho agraïa amb un somriure encantador.
Com diria Obèlix, "són bojos aquests romans".
Salut i llarga vida a les llengües minoritzades.
Jo tinc més por als aeroports que als mateixos avions, i no només per qüestions llingüístiques, que també.
Per cert, com he vist que anar a Alacant t'agrada, damunt de tot si és per l'interior, li donaré records teus aquesta vesprada al cantant que millor ha cantat al paisatge i la llengua d'aquesta part del País, a veure si s'obri el cel on comença horitzó.
EDUARD ABELENDA I PUIGVERT: És clar que sí, això és el que s'hauria de fer per norma! Molt ben fet, Eduard!
LLENGUADDICTA: Passa tantes vegades, això! És que hi ha gent que ja ho deu fer sense adonar-se'n: segons el color de la pell o la fesomia, espanyol. És lamentable.
LOVESICK: Caram! Concert de Feliu Ventura, avui? Quina enveja! I sí, tinc certa tendència a anar cap aquesta part del país...! ;-)
Que el català entre als avions és molt important: és una bona manera d'internacionalitzar-se, de fer-nos més coneguts. Potser ha arribat el moment d'exigir invertir l'ordre i que en primer lloc aparega la versió catalana.
Per cert, completament fora de lloc, ho sé: si els que manen diuen bloC, ¿haurem de dir bloCosfera? Se m'ha acudit escrivint el meu darrer post d'avui... ;-)
No era un concert, de fet dóna poquets concerts a Xàtiva, ja se sap, si vols sentir als cantautors del País Valencià has d'anar a Catalunya, coses de la vida. Bé, ha segut un passeig, un cafenet, parlar de la vida, tornar cap a casa... i a treballar.
Contenta de sentir les noves! Veig que no vaig sr l'única muda XD T'he de recordar que sempre et llijo?? Encara que no sempre escriga... Quan jo tornava de Torino les hostesses d'Ibèria ni català ni italià i hi havia dones grans italianes que no sabien com fer-se entendre (jo a les senyores els ho traduïa, però a les hostesses no perquè no se suposa que són elles les que han de saber llengües?). Hauria d'haver-hi un servei mínim d'una persona que et puga atendre amb la llengua del lloc de sortida i del de destinació... Amb l'excusa que catalans-italians-castellans ens podem entendre fàcilment ens tornaven a tallar les ales.
Confesso que no he rebut pressió per escriure el comentari XD
ANDREU: Sí, i tant! Tens tota la raó! I si s'invertís l'ordre, ja seria ideal! ;-)
LLENGUADDICTA: Doncs espero que no! Queda tan tan tan malament...!
LOVESICK: Ets un privilegiat, eh! T'envejo! ;-)
GEMMA: Ja t'imagino allà fent d'intèrpret, que bo!! ;-)
Estimada lingüista, perdona'm una qüestió d'un estranger no-lingüista, però quan escrius:
"...amb totes les instruccions necessàries per al bon desenvolupament del vol: ara és en català oriental", em fas preguntar: abans en quin tipus de català era? No ho veig molt clar, perquè, si no m'equivoco, a Barcelona parlen un català del tipus oriental (com a Perpinyà, Girona i a les Illes) i al País Valencià un català del tipus... occidental (com a Lleidà i a Andorra)...O m'equivoco? Petons!
En tot cas, d'accents, sí que n'he fet de faltes, però vaja, el meu teclat és francès (i jo també)!!! Mil excuses :D! Re-petons (que són les raons veritables dels meus comentaris:)))
JOAN DEU PEIROTON: Encantada de rebre els teus comentaris! Amb la frase "ara és en català oriental" vull dir que abans havia estat en espanyol i anglès. Si remarco que a l'aeroport de Barcelona va ser en oriental (concretament central) és perquè després, un cop a Alacant, el missatge va ser en català valencià (és a dir, occidental). Ara queda clar, oi? ;-)
Lingüista elitista, ara que expliques tan bé això dels dialectes, ja ho sap en Viap. que tens un blog?
GEMMA: I la resposta és... no! Suposo, és clar... ;-)
És agradable viure a Catalunya i que els enlairaments els diguin amb català. Però algú estranger que hagués vingut a passar uns dies aquí no deu agraïr-ho tant... :(
Goita què he rebut fa uns instants, lingüista! Tot teu per a sucar-hi pà! ;)
"Apreciat/ada senyor/a:
L' informem que, hem rechazat el pagament amb referència 10009873
per import de 75.57 Euros, amb data 23/11/2007 a les 20:18,
a favor de LLIBRES I DISCOS ONA utilitzant el servei de pagament amb targeta.
Moltes gràcies per haver utilitzat els nostres serveis.
cyberpac@lacaixa.es "
Un parell de cosetes (per mirar de treure-li punta al tema) que sembles guerrera i això m'estimula!
1- Què vol dir "...que deixa ben clar que el català, tot i les seves característiques físiques, és la seva llengua primera."??? És que els catalans tenim un aspecte físic determinat? Vigila! Que això no sona gaire bé!
2- No entenc els teus dubtes a l'hora d'escriure Iberia. No sé què en dieu els ligüistes, però per a mi els noms propis (i més encara les marques registrades) NO es tradueixen.
;P
Supòs que ja ho sabràs, però amb qualsevol vol a les illes fan igual: quan surts del Principat l'hostessa parla en central i quan arribes, sigui l'illa que sigui, ho fa en un mallorquí, això sí, molt correcte (i enregistrat, és clar).
Un apunt: perquè si la fonètica del pitiús (eivissenc i formenterer) és més semblant a la central que a la de Mallorca, sempre que aterres a Eivissa l'hostessa segueix canviant a l'accent mallorquí? Misteris...
Salut, Lingüista!
Avui en una cafeteria de Via Laietana. Demano els diaris i em diu:
"al final del mostrador té que n'hi haver-n'hi" amb un perfecte accent català central. No és que encara no hagi après a parlar prou bé, si no que la nena, pobreta, parla així.
MENXU: No pateixis!! Pensa que abans de dir-ho en català ho havien explicat tot en espanyol i en anglès, és clar!! És impossible que ningú se sentís molestat! Et dono la benvinguda al blog! ;-)
JORDI: M'ha encantat especialment el "rechazat", és tan original!! ;-) És reconfortant saber que penseu en mi quan us passen aquestes coses...!! ;-)
B-612:
1. No m'has interpretat bé! Com ja vaig aclarir a en NARVAL, no és pas que els catalans tinguem cap característica definitòria constant, just al revés! El que denuncio jo és que tants catalanoparlants jutgin els seus interlocutors per l'aspecte i, sovint, acabin dirigint-s'hi en espanyol!
2. No són dubtes, són ironies! ;-)
PD: Sí, un xic guerrera sí que ho sóc! ;-)
UN POLAC A CAN MANDRIL: Gràcies per la informació sobre el que passa amb els vols a les Illes! Jo només he tingut la sort de viatjar a Menorca, i sempre en vaixell, així que no sabia pas com anava. Tens raó que és tot un misteri... Deu ser que ja fan prou fent servir el dialecte i seria massa demanar-los una especialització segons el subdialecte de cada lloc... Tot i que seria una fantàstica lliçó de dialectologia per a tots els passatgers! ;-) Records a la capital! ;-)
JOLIU: De veritat? Quanta reduplicació!! Encara bo que l'has entès! ;-) Rep la meva benvinguda al blog!!
La lingüista cada vegada és més alacantina.
Lingüista, un dia et convidaré a Tivenys! En sortirà un reportatge lingüístic prometedor.
EFE: No seré pas jo qui ho negui!! ;-)
GEMMA: Oh! Ja tinc ganes d'anar-hi! ;-) PD: Estic molt entretinguda mirant gràfics...
Ui, és que no s'hi val a badar. J i jo anem de bòlit! Avui has degut pujar la teua puntuació ;p Em pensava que havia agafat el truquet de quan actualitzaves però ja veig que m'he errat. Què, ja has acabat Gram. Hist.? Jo ara m'hi anava a posar, però em fa una pereeeesa (i és clar, ho hauria de fer que demà vaig a una festa que promet! Ja te'n faré 5 cèntims).
Tema companyies d'avió: has observat quina és la que ofereix més serveis en català?
> L' informem que, hem rechazat el pagament amb referència 10009873
Al segon cinturó de Barcelona, a poc d'inaugurar-lo, quan plovia els rètols lluminosos avisaven en castellà i català, alternativament:
- Atención! Pavimento deslizante
- Atenció! Paviment deslizant
No consta si van provocar gaires accidents més que si no haguessin avisat. De fet era clar que plovia.
Al principi em pensava que es tractaria d'un somni... doncs potser és cert que a vegades hi ha coses que van bé i que se'ns diuen "clar i català"!
GEMMA: Una festa??? I per quin motiu??? Per celebrar que demà tinc presentació de Dialectologia? O perquè tinc una prova de Pragmàtica? O perquè dijous tinc examen de Carner? O perquè en tot el cap de setmana gairebé no he dormit per acabar el treball de GH?
Ai... PD: Vull nous gràfics ja!! ;-)
ANÒNIM: Si jo hi hagués passat, ja em veig estimbada allà mateix...!!
CARME FORTIÀ: Doncs era la realitat! ;-)
Aviat s'obriran nous fronts en la batalla dels blogs i blocs a les jornades de la Catosfera.
Salut als lingüistes amics des del Sud. Com que la lingüista em va demanar una vegada que li diguera com marxava la meua darrera pel·lícula i com que no sé si hi han molts lingüistes pel País Valencià, us envie la nota de premsa que hem enviat als mitjans (és una mica llarga, però crec que potser interessant):
Dijous 29 de novembre a l'SGAE de València (c/ Blanqueries, 6) es presenta a les 20h el tràiler de la pel·lícula "Diari d'un malalt d'amor", coproduïda entre les productores valencianes sinCasa i Tatzen S.L., dins de les activitats del III Festival de Cinema en Valencià "L'Inquiet". A la projecció asistiran entre altres els coproductors Silvia Escura i José Antonio Gómez, el compositor Carles Soler, la cantant Clara Andrés autora de una cançó de la pel·lícula, els actors principals de l'obra, a més del director Samuel Sebastián.
L'obra ha segut una proposta arriscada donat que a partir d'un text literari s'ha desenvolupat la història de "Diari..." sense que s'haja escrit cap guió, només amb les improvisacions dels actors coordinades pel director. A més la pel·lícula ha estat rodada en llengua valenciana, sent l'única pel·lícula de ficció que es roda en aquesta llengua des de 2005 (ara que es compliran 75 anys de la primera pel·lícula rodada en valencià) i sense rebre cap ajuda oficial. Com ha afirmat el seu director recentment: "La pel·lícula no serà doblada a cap altre idioma i gaudirà d'una distribució internacional". I és que una altra de les intencions del projecte és la de donar prestigi i projecció internacional a la cultura valenciana, fent una pel·lícula avantguardista i arriscada que a més de Carles Soler i Clara Andrés com a compositors comptarà amb nous grups valencians com ara Zener i es parla de que encara es podran afegir alguns cantautors valencians més.
Gràcies per tot, salut!
NARVAL: Veig que parlen de "blogosfera" però de "blocaires", i fins i tot hi haurà un debat sobre "blocs o blogs"... Hem de ser a tot arreu, eh! ;-)
LOVESICK: T'agraeixo molt que ens hagis fet arribar aquesta informació! A veure si podem veure aquesta pel·lícula a Barcelona, també. Ja ens ho faràs saber! ;-)
Anem millorant.
Fa cosa de quatre o cinc anys agafava força sovint el tren per anar cap a Vilassar. Mentre l'esperava, algun cop coincidia amb l'arribada del Talgo Alacant-Montpelhièr, anunciat per megafonia en castellà i... anglès.
Clar, tampoc demano que l'anunciïn en català (oriental o occidental, tant és) i occità però fer-ho en anglès crec que demostra l'empanada carpetovetònica que duen algunes empreses de ponent.
Però bé, amb 80 anys més d'autonomia i estabilitat econòmica i busos-de-l'estatut-catalanes-pero-abiertos suposo que aconseguirem que entenguin que no parlem català per molestar (rigorosament cert; jo tampoc m'ho creia fins que m'ho va dir a la cara un australopitecus amb boina).
ANÒNIM: Sí, anem millorant. I més si ens comparem amb l'occità! Sembla que a les Espanyes comencen a entendre-ho, però és cert que una enquesta relativament recent mostrava un percentatge molt alt d'espanyols que afirmaven que parlàvem en català per molestar... Ara, a mi encara no m'ha passat que m'ho diguin a la cara... Ah, rep la meva benvinguda al blog!
Publica un comentari a l'entrada