Els dialectes i TV3

Ho confesso. Sempre ho faig. No ho puc evitar. No puc centrar-me en la història i prou. Deformació professional, en diuen.

Actriu Inés Díaz, natural de València. Fa de directora de la residència. Es veu que no li permeten parlar en la seva variant, intenta camuflar-la, imitant el català central. El resultat és deplorable, una barreja que no és ni valencià ni català central (ni barceloní).

Minut 10.30.
Exemple 1. algunes erres finals les pronuncia (valencià) altres no (català central)

"El primeØ que haurien d'haver fet" 

Exemple 2: algunes "e" les fa "e" (valencià), i altres les intenta fer com en català central, però en comptes d'una vocal neutra el que fa és una "a"

"La gerent del centre  [...] lladre [...] vegadas [...] cosas sevas [...] senten [...] visitas [...] inventan"





Actor Pep Molina, natural d'Alcoi. Fa de Blai (propietari del bar). També li fan fer el ridícul, a TV3 parlar valencià no està ben vist. Fa prou bé les neutres, però de tant en tant se li escapa alguna "e" sense reduir:

Exemple 1. Minut 13:30 (mateix vídeo): "regal de la casa [...] preferida [...] t'animes"


Exemple 2. Minut 40:00 (mateix vídeo): "esperant [...] divertiràs [...] engegaràs [...] mereix [...] alegre" (compareu aquest adjectiu amb la [a] final que fa quan diu "increïble")


Altres actors se'n surten molt molt bé. Es veu que tenen tanta pràctica que dissimulen a la perfecció d'on són. Molt sovint són actors de les Illes. Un exemple? Na Margalida Grimalt.

Mireu primer uns segons d'aquest vídeo.


Videobook Margalida Grimalt from aurelie domingues on Vimeo.

I ara feu un cop d'ull al minut 00:25 del segon vídeo (el de més avall) d'aquí.

En fi, per què a TV3 no agraden els dialectes? Per què seria tan estrany que un cambrer d'un bar de Barcelona fos valencià? La directora d'una residència d'avis de Catalunya ha de ser per força de Barcelona?

Trist, molt trist. Després lluitem perquè TV3 es vegi més enllà del Principat.

Que jo recordi, només Porca Misèria, de Joel Joan, permetia als actors parlar en el seu dialecte, sense obligar-los a parlar en barceloní. O, millor, com deia aquell, en tevetresí.

Luxemburg

Aquest serà probablement el post amb més fotografies del blog.

Imaginem...

Classe de sociolingüística. Lliçó d'avui: Luxemburg.

Exercici 1

Observa atentament les imatges de sota (fixa't en els peus de foto) i respon les preguntes següents:

- Quines llengües són oficials?
- N'hi ha una que predomini sobre l'altra?
- Detectes alguna distribució de funcions en les llengües?
- En quins àmbits predomina cadascuna?
- Quina llengua és més present en els usos socials? I en els populars?
- Creus que podríem parlar d'un estat de diglòssia? Com el descriuries?

Poble (restaurant)

Poble (circulació)

Poble (circulació)

Luxemburg ciutat (publicitat parada bus)

Luxemburg ciutat (govern)

Luxemburg ciutat (govern)

Luxemburg ciutat (govern, àmbit judicial)

Luxemburg ciutat (circulació)

Església

Església

Poble (forn, cafeteria)

Luxemburg ciutat (horari d'un bar)

Carretera (parada bus)

Luxemburg ciutat (hotel 4*)

Luxemburg ciutat (hotel 4*)

Poble (cartell orientatiu per a turistes)

Luxemburg ciutat ("restaurant")

Poble (monument morts guerra)

Luxemburg (cartell d'informació per a turistes)

Luxemburg ciutat (servei de neteja)

Poble (establiment de menjar)

Poble (cafeteria)

Poble (establiment hotel / restaurant)

Poble (activitat)

Poble (ajuntament)

Carretera (circulació)

Carretera (ampliació anterior: francès tapat)

Poble (àmbit financer)

Luxemburg ciutat (circulació)

Luxemburg ciutat. Nens que juguen, no parlen francès.

Ni fet expressament!

Doncs sí, per acabar d'ambientar-vos, si no ho vau veure, un bon reportatge sobre la situació a Bèlgica:

http://www.tv3.cat/videos/3939770/Aixo-no-funciona-o-potser-si

Tenir-ho clar

ADVERTÈNCIA 1: Aquest post pot semblar un d'aquells textos que lloen descaradament la manera de ser, de pensar, de viure i d'actuar dels països més al nord d'Europa, en detriment de la manera com es fan les coses a casa nostra.

ADVERTÈNCIA 2: Sí, aquest post és el que sembla.


La lingüista fa uns dies que no corre per aquest món bloguer, perquè s'ha traslladat temporalment a Flandes, i això de canviar de casa i de país no és tan simple...

Bèlgica, aquest "país" que s'aguanta qui sap fins quan, té dos grans grups de parlants: al sud, a Valònia, parlen francès; al nord, a Flandes, parlen neerlandès (destaca també un grup de parla alemanya a l'est).

A la capital, Brussel·les, totes dues llengües són oficials però a la pràctica hi domina al francès, malgrat ser la zona de Flandes.

Mapa:

Els habitants de Flandes resisteixen convençuts les envestides de tots aquells francòfons que han anat a viure a Flandes i pressionen descaradament per exigir que se'ls atengui en francès, que als seus fills se'ls ensenyi en francès, etc. Podeu sentir com ells mateixos ho expliquen en aquest 30 minuts. Suposo que si anessin a viure a Itàlia demanarien el mateix, oi?

http://www.tv3.cat/videos/3260890/Junts-o-separats 


Quan aquí ens fan creure que no es pot etiquetar en català per manca d'espai, per temes de màrqueting, perquè implicaria elevar el cost de producció... no ens els creiem. Però bé, per si algú encara s'empassava aquestes excuses, que faci una ullada a les imatges.

Allà les rentadores són bilingües:

Les assecadores també:

Fins i tot el terreny intocable dels medicaments... Per davant una llengua, per darrere l'altra:

Tot això us recorda alguna cosa? Mmm... No, oi? Llàstima. Hi ha massa distància, entre Flandes i Catalunya, i no només de quilòmetres.

L'any que ve serà millor. Segur?

Ningú li ho havia advertit. Simplement, li n'havien parlat bé. Algun reportatge als típics programes culturetes de TV3, i alguna crítica prou bona en més d'una revista, com el Time Out Barcelona.

Tot plegat la va agafar desprevinguda i sí, ho va fer, va comprar entrades per al teatre, aprofitant que anunciaven una pròrroga de l'obra.

Va ser arribar al recinte, asseure's a la butaca assignada, obrir el programa de mà i... Ja l'havien enxampada! Una frase de cada manera, allò era un mal presagi. I sí, va resultar ser un gran exemple de code-switching, allò d'anar canviant de llengua constantment. Les escenes eren ara en català, ara en espanyol, segons el cas, amb un bilingüisme pràcticament calculat al milímitre, amb la balança probablement més inclinada a la lengua que entendemos todos. A part, en els diàlegs que teòricament eren en català, ja us podeu imaginar com anava la cosa: cada cosa divertida, cada broma, fins i tot cada esment d'un referent històric o cultural (com ara "Oráculo de Delfos") es deien en español. 

I és que eren quatre noies molt guais, molt. I les autores encara més, no en dubteu. (Que, per cert, si algú té ganes d'anar a teatre, que vagi al Romea, a veure Qui té por de Virginia Woolf?, que no se'n penedirà gens.)

Lluny de l'escenari, per sort, encara hi ha gent que intenta normalitzar la situació:

Yo soy bilingüe

Tot visitant Sogorb, dels territoris actualment castellanoparlants del País Valencià, la lingüista no va poder evitar seguir la indicació cap allò transcrit com a "argén":

Quan hi va arribar, sort en va tenir del filòleg del poble, que ens feia remuntar fins al llatí per explicar aquella paraula tan estrambòtica:

Així, en les explicacions turístiques d'alguns racons del poble, transcrivien "argén", és clar, com ha de ser:

(cliqueu per ampliar)

La lingüista, però, no entenia que, sabent com sabien la manera d'escriure aquesta paraula (ells mateixos deien que ja apareixia en textos més antics), en la versió en valencià de l'explicació optessin per la mateixa forma castellanitzada:

Són aquella mena de coses que passen gràcies al bilingüisme entès d'aquella manera.

En voleu més proves? L'altre dia, la lingüista, estava a punt de comprar un bitllet de tren, i la màquina, és clar, estava predefinida en espanyol:

Innocent com és, va veure, en un raconet, un conjunt de banderes que servien per canviar de llengua. Observeu la versió en valencià. 

No, no és el joc de buscar les 5 diferències:

Parlar amb una paret

Una servidora fa una estada en una casa rural molt particular del Maestrat, es diu Aldea Roqueta. Es tracta d'un antic poblet abandonat que ha estat reconstruït, i ara cada casa és una suite. Perfecte, tot perfecte. Però, és clar, sempre hi ha algun detall o altre que ens agrada comentar per als futurs viatgers que decideixin anar-hi. Per això, uns quants dies després d'haver-ne tornat, la lingüista decideix publicar un comentari al web Tripadvisor, que tantes vegades li ha sigut útil.

Un cop escrit, li diuen que quan la central el rebi i el doni per bo li ho comunicaran i apareixerà publicat. Passen dies i dies. I, com sempre, acaba arribant la sorpresa:

(cliqueu per fer la imatge més gran)

I ella que respon:

Però es veu que parla amb una paret:

Ja ho veieu, resulta que ara de la discriminació lingüística més bèstia en diuen "no contar con la infraestructura necesaria". Doncs au, anar fent.

Coses que et passaran

Fan un concert de Raimon. A la Universitat d'Alacant. Quins records, quan passejant per Barcelona algun diumenge a la tarda me l'havia trobat, o quan anant en bici algun dia feiner de bon matí havia estat a punt d'atropellar-lo a la rambla Catalunya. Quins records.

Bé, ara sóc a la Marina Alta. Ja he votat aquí, encara que el vot comptarà ben poquet. Visca el PP.

I he anat al concert de què us parlava. A l'entrada he demanat a una persona de seguretat del recinte on era el bany. Amb cara estranya, la noia m'ho ha indicat. En sortir, li he demanat un bolígraf per omplir una enquesta que repartien. Me l'ha deixat. L'hi he tornat. Li he dit "Gràcies". Com que jo li he parlat en valencià, que és la meva llengua (i la del país on ella treballa), la senyoreta ha decidit tornar-me-la: m'ha contestat en una llengua estranya, la seva, de l'est d'Europa.  Suposo que m'ha dit "De res". O potser no. He posat cara d'estupefacció. M'ha fet un somriure burleta.

Com sempre, al cap de deu minuts, quan ja me n'havia anat, se m'ha acudit una col·lecció de bones respostes.

La meva primera vegada

Va ser en un entorn universitari. Ens vam conèixer dinant. Ell tenia 19 anys. Era moreno, molt. Vivia a la comarca de la Marina Baixa, però era saharià i, de fet, feia conferències explicant la situació de la seva terra. 

Tot va anar molt de pressa, i encara ara, quan hi penso, m'adono de tot el que hauria volgut fer i dir i no vaig fer ni dir. Suposo que em vaig deixar trair pels nervis i l'emoció del moment. Em consola pensar que ja arribaran més ocasions.

Sí, us parlo de la meva primera vegada. De la meva primera conversa seriosa (seriosa?) amb un blavero. 

No la reproduiré pas. Només us en regalo unes quantes perles:

- Després de més de tres quarts d'hora de conversa:, m'assegura que quan mira TV3 no entén res. Li responc que que estrany, que bé parla amb mi, que jo sóc de Barcelona i que mal que em pesi el meu parlar s'assembla prou al tevetresí.

- Em diu que la llengua aquí (País Valencià, ell parla de "comunitat valenciana") i allà (Catalunya) ha evolucionat diferent, i que si ens posem a buscar orígens comuns anem a petar al llatí. Li parlo de l'absoluta i innegable intercomprensió entre els parlants, dels fets històrics, li recomano que agafi el cotxe algun dia i faci camí nord enllà. I li explico que em sap molt de greu però que si parlem d'evolució les fronteres no coincideixen amb les de les "comunitats autònomes" com ell voldria, sinó que els parlars de Castelló ("comunitat valenciana") i Tortosa (ui, Catalunya!) van ben junts, i que el seu parlar (de la "comunitat valenciana") s'assembla molt al parlar de Lleida (ui, Catalunya!) i en canvi el meu no s'hi assembla tant. 

- Li dic que el nom no fa la cosa, que si vol en diguem "llengua x", o "valencià", o el que vulgui. Em diu que, llavors, d'acord.

- M'assegura que no hi ha cap conflicte polític, al nostre país. Li dic que venint d'on ve ja té mèrit, ja, dir això. Al cap d'uns minuts, ell mateix parla del "conflicte polític que tenim". Ah mira, tu mateix et respons.

- I la sorpresa final: aquest jove saharià valencianoparlant i estudiant de Dret m'acaba dient que és independentista (de la seva "comunitat", eh). I que la culpa de tot és dels espanyols. Vaja, ja som al cap del carrer. Li recordo que té un discurs igualet igualet que el de molts espanyolistes.

Entendreu que encara ara me'n faig creus...

PD: Als valencians, una bona notícia. Tornem a tenir teatre de qualitat en la nostra llengua a València: mireu aquí.