ADVERTÈNCIA 2: Sí, aquest post és el que sembla.
La lingüista fa uns dies que no corre per aquest món bloguer, perquè s'ha traslladat temporalment a Flandes, i això de canviar de casa i de país no és tan simple...
Bèlgica, aquest "país" que s'aguanta qui sap fins quan, té dos grans grups de parlants: al sud, a Valònia, parlen francès; al nord, a Flandes, parlen neerlandès (destaca també un grup de parla alemanya a l'est).
A la capital, Brussel·les, totes dues llengües són oficials però a la pràctica hi domina al francès, malgrat ser la zona de Flandes.
Mapa:
http://www.tv3.cat/videos/3260890/Junts-o-separats
Quan aquí ens fan creure que no es pot etiquetar en català per manca d'espai, per temes de màrqueting, perquè implicaria elevar el cost de producció... no ens els creiem. Però bé, per si algú encara s'empassava aquestes excuses, que faci una ullada a les imatges.
Allà les rentadores són bilingües:
Les assecadores també:
Fins i tot el terreny intocable dels medicaments... Per davant una llengua, per darrere l'altra:
Tot això us recorda alguna cosa? Mmm... No, oi? Llàstima. Hi ha massa distància, entre Flandes i Catalunya, i no només de quilòmetres.
Entrades
17 comentaris:
Els flamencs senzillament s'imaginen que són a casa seva i s'estranyen quan una cosa no quadra. La setmana passada jo havia de signar un document a l'hospital per una mini-intervenció quirúrgica. El document estava en espanyol. I me'n vaig estranyar, clar. I al metge li vaig preguntar si el tenien en català. Ell es va estranyar i em va dir que si volia me'l volia llegir (i jo flipant...). Li vaig contestar que no tenia cap problema amb l'espanyol, però que en català ho llegeixo més bé. Res, que no en tenien. Però si no només jo fes aquests comentaris, aquell metge l'endemà posaria paperets en català. Els catalans callen i aguanten coses que consideren normals i que no en són. Però ja les en troben perquè fa tant temps que hi estan sotmesos. Falta educar la població per ensenyar-los a reclamar una igualtat lingüística que no la tenim ni de lluny. Quin rotllàs he fotut, hahaha.
Jo trobo molt trist que visquin completament separats per raons lingüístiques!! Aposto pel model català, en què la immersió lingüistica dóna resultats, jo no em vull imaginar una Barcelona amb els rètols amb el nom dels carrers bilingües. Amb el seu sistema i les seues facilitats veig que els francesos (que al vídeo hi posen molta barra) ho tenen molt fàcil per no haver de parlar francès. Als flamencs se'ls veu convençuts del que fan, per sort. Però el concepte "escola per a francesos", "escola per a neerlandesos" és terrible. El nostre model d'escola integradora funciona (i les nostres biblioteques, oi?).
Segueixo mirant 30 minuts. El que sí que trobo bé és garantir que mínim els plens de l'ajuntament es facin en neerlandès a zona neerlandesa. L'altre dia hi pensava a una reunió d'una associació, depenent de qui hi va aquell dia predomina més o menys el català (a Barcelona, eh), tot i que almenys tothom té molt clar que tots els documents escrits que en surten són en català i es fa de manera natural. Ara, dubto que realment moltes d'aquestes persones que SEMPRE es relacionen en castellà puguin fer servir el català oral. Recordo que a batxillerat hi havia dos noies que no podien, nascudes a Catalunya i escolaritzades en català (a una escola privada de Sant Cugat), castellanoparlants que mai utilitzaven el català, a la classe de llengua no se'n sortien, no podien intervenir-hi.
T'imagines que a Cat es demanés saber català o haver-te apuntat a un curs de català per a llogar un pis? Hahahah, i ara diuen que fem no sé quines prohibicions. Ho trobo bé i per aconseguir un permís de residència també. Bé que ho fan a altres llocs i a tothom li pareix bém no és a Austràlia, també?
La dona estúpida de la casa has vist com diu que el flamenc l'han fet massa complicat i que té els verbs al final i que és lleig? Quan deia que se la dicriminava!! Jo espero que no arribem a l'extrem del malestar i la separació que s'hi veu, però els flamencs no tenen autoodi, no.
Sort que no van triar el bilingüisme arreu, a la llarga vol dir monolingüisme de la llengua amb més parlants fins i tot en un territori que no és francòfon (si no es parla allí neerlandès, on?). I ara parlo, però és que el vídeo i pensar que aquí també cada vegada hi ha més castellanoparlants (ara segur que pararem de rebre tanta immigració, però) que no veuen la necessitat d'aprendre català m'encabrita.
Molt bona entrada! espero que t'adaptis aviat i que no et sentis dir com una amiga meva, casada amb un flamenc, que sí, que molt bé que ella parli francès i anglès, però que ja porta dos anys i que ja seria hora que aprengués neerlandès! Que sortir a sopar amb ells parlant anglès cansa. ( mira tu, si els tenen ben posats :D )
Simplement, no els han llevat l'autoestima com a col·lectiu o poble. En canvi, a nosaltres, ens han farcit amb autoodi.
MARUBERI: Exacte. Això que dius dels documents mèdics, per exemple, és un cas prototípic. La cosa és que el metge o qui sigui t'ho dóna amb tota la naturalitat del món, cosa que dificulta la reacció i la queixa... Però, és cert, si tots féssim com tu, les coses serien diferents. La prova és Flandes. Fa deu dies que hi sóc i encara és hora que senti un mot en francès.
EUTRAPÈLIA: M'alegra que hagis gaudit amb el 30 minuts, la veritat és que és molt interessant. El més destacat, a parer meu, són les paraules de la dona francesa intransigent, increïble... Per sort, tindràs temps de comprovar tu mateixa com són les coses quan vinguis...! ;-)
ALYEBARD: No, espero que no em passi com a la teva amiga! De moment, ja vaig cada dia 3 hores a classe de neerlandès!
ANDREU: Exacte, ni els l'han presa i se l'han deixada prendre...
A TOTS: AVUI EL CIÈNCIA FICCIÓ TORNA A PARLAR DEL CONFLICTE FLANDES / VALÒNIA
http://www.tv3.cat/videos/3927230/Avancament-documental-Aixo-no-funciona-o-potser-si
La meua xicota és flamenca-blavera i diu que el flamenc és una llengua diferent del neerlandés. A més a més, recorde que durant aquest estiu, en una cafeteria de Brussel.les, va haver de parlar en francés a una cambrera; cosa que em va cridar molt l'atenció i que resulta significativa pel que fa al tarannà francès. Sospite que el seu conflicte lingüístic és força diferent del nostre i no són pas comparables: allà el bilingüisme és territorial.
Lingüista, vos aconselle que esmeneu frases com ara "se'ls atengui" o "se'ls ensenyi" perquè en català "es" o "se" MAI no poden esser subjecte; i doncs, és una contrucció que repugna profundament a l'esperit de la llengua.
Estigueu boneta.
Acabo de veure les fotografies de la rentadora....i quasi em desmaio, mai hagués imaginat una cosa així, un medicament encara però un electrdomèstic bilingüe! La diferència fonamental entre Bèlgica i Catalunya està en que allà no entenen l'altre idioma respectivament i aquí tothom és realment bilingüe...per tant tothom entèn les dues etiquetes, i per això no crec que prosperés aquí una cosa similar, encara que no serà per possibilitats com hem vist.
JES: Tu ho has dit, la teva xicota nega la unitat de la llengua neerlandesa, però ja veig que en sou conscients. Pel que fa a les construccions, no les has pas analitzades bé! No tenen cap problema. No és pas que el reflexiu faci de subjecte! És una passiva pronominal.
LLUÍS DE FURRIÀ: Bé, aquí els que hem acabat essent bilingües hem estat només nosaltres, temps enrere també teníem bilingüisme territorial. I és clar, ara nosaltres ja entenem les dues etiquetes, però vaja, en altres països multilingües on els parlants saben més d'una llengua també es fa etiquetatge multilingüe. L'excepció és, per variar, Espanya...
Una passiva reflexa és una oració com ara "es ven/venen pisos" o "es va signar un tractat...", "el govern es gestiona malament",etc. L'acció, representada per "es", es reflecteix contra el subjecte, per això en diem passiva reflexa. Però si diem " que se'ls ensenyi en francès " no hi ha dubte que "els" hi fa de complement directe i que "es" sols pot fer-hi de subjecte; i doncs, és una contrucció acastellanada i repugnant com ara aquesta: "se la veu nerviosa" ( en comptes de "sembla nerviosa"). Potser que les corregisques ARA mateix. Una abraçada purista. Jes
ANÒNIM: Per començar, en les oracions "es ven/venen pisos", "es" no és el subjecte. En aquestes construccions el "se" no té valor reflexiu (la prova és que no és reemplaçable pels altres clítics); és una mena de marcador del caràcter impersonal de l'oració i es destaca l'afectació del subjecte pacient ("pisos"), comparable al tema d'una inacusativa, que segons la variant dialectal concorda o no amb el verb, cosa que demostra l'estatus que té a mig camí del subjecte i l'OD. Precisament pel paper del "se", la introducció d'arguments acusatius és més polèmica, si bé diversos acadèmics l'aproven ja que, per l'estructura sintàctica que postulen diversos enfocaments teòrics, no hauria de ser necessàriament una combinació conflictiva. En definitiva, que sóc ben conscient de les construccions que empro i, sobretot, penso que tots plegats ens podríem estalviar aquesta mena d'impertinències, i més en un blog com aquest. (Per als puristes, bloc, perdó.)
No vull pas dir que siga una construcció conflictiva, vull dir que és una construcció acastellanada perquè el català evita de combinar "es" amb pronoms febles acusatius. Si t'hi fixes, abans del segle XVIII és molt difícil trobar-ne exemples. Acceptar aquesta aberració és un cras error en què va caure Fabra i tot. Els mestres, de tant en tant, s'equivoquen; els mestretites,ho fan sovint.
Em pensava que m'estiraries les orelles, tant de comentari! :D M'he reservat el nom vídeo per avui, que J. se n'ha tornat a casa seua. Ja tinc ganes de comprovar-ho!
EUTRAPÈLIA: No, de cap manera, aquesta mena de comentaris és el que busca el blog! I els lectors ja m'entenen... Les teves reflexions són molt interessants. Ja em diràs què et sembla el nou reportatge! I fins ben aviat... ;-)
Publica un comentari a l'entrada