Un dia estrany

Ens vam llevar tard. Volies cafè i la Nespresso feia el boig. Vam baixar al bar, que ens donessin esmorzar. Tot era bonic, jo el volia de formatge, però tu, sempre tan complicat, el preferies de truita...

Assaborint el darrer glop del cafè amb llet, em vas proposar d'anar a fer un tomb. Volies tornar a passejar per aquell parc de l'altra punta de la ciutat. Vam pujar al metro. I m'estiraves el braç cada cop que m'entretenia mirant les parets...

I se'ns va fer de nit. Vam tornar a casa i, davant la nevera buida, vas despenjar el telèfon. Quan et vaig preguntar quines amanides tenien, no podies reaccionar... Va ser un dia estrany.

A judici

Com que era Festa Major (sí, de Barcelona), les postres podien ser llamineres:

Inevitablement, va haver de passar. La lingüista va sentir la irrefrenable necessitat de girar la capsa i analitzar el que hi va trobar. Primer va veure-hi l'espanyol, l'anglès, el francès i l'alemany, d'acord. Ara bé, això només ocupava la meitat superior de l'espai. A sota hi havia quatre llengües més, entre les quals -va pensar la lingüista- hi hauria la catalana.

Doncs no, aquest peculiar envàs presentava la informació només en quatre llengües, les més importants, tan importants que cadascuna apareixia per duplicat!

Ella, incapaç d'entendre aquell desaprofitament d'espai, va voler saber d'on eren, els que havien fet això.

Del Vendrell i de Xixona, que bé! N'hi havia per denunciar-ho. Però, per fer-ho bé, calia posar-se en contacte amb un advocat. "Ara, ja que m'hi poso -va pensar la lingüista- que no quedi, que en seguin dos!"

Com saber si ets a Catalunya

- Opció 1: Si, en una gasolinera, mentre omples el dipòsit, alces la mirada i veus això:





- Opció 2: Si, passejant per un carrer, et pares davant un aparador que t'informa d'això:

Posem-nos d'acord

Teníem gana, ja era tard. Vora el Segre, deixant enrere la Seu Vella, corríem tot Lleida.

I per fi ens vam asseure en un petit restaurant, i miràvem la carta, i recordàvem vells temps...
d
I ens sorpreníem.

Història d'un amor d'estiu

La primera vegada que ens vam veure (tot va començar Pirineus enllà) la cosa pintava més aviat negra...


Sí, d'acord, tu mostraves un cert interès, de vegades afeblit, descolorit:

Tanmateix, amb el temps vaig veure que t'hi volies implicar, que t'importava:


I vaig recordar el que m'havies dit un dia:
Amb tot, no em volia fer il·lusions. Per això vaig actuar amb escepticisme...



... i em vaig anar acostant fins que em vas fer somriure:
I, per fi, m'ho vas dir ben clar:
I em vas convidar a tastar aquelles delícies:I jo, a canvi, vaig tastar la teva cervesa:

Diuen...

...que l'esforç és el que compta. Això m'havien dit.

I què passa quan vas al pàrquing i trobes aquest cartell?

I com has de reaccionar si, un cop superada l'anècdota anterior, arribes a casa i a la bústia t'hi han deixat això?

No, it isn't.

Per molt que alguns ho vulguin, no ho és, de diferent. El que podria semblar d'aquí és en realitat d'allà, i podria ser al revés.

A Altea, a més de donar nom a un Seat, els agraden les originalitats ortogràfiques i també segons quines banderes; vaja, cap novetat, si veniu de Barcelona:

Al port de València, al seu torn, són molt partidaris del bilingüisme inútil, deportiva amunt, deportiva avall. I quants amics que farien, per aquí al nord!

Ah, per cert, sabíeu que ara entre el jovent valencià (valencià?) està de moda anar a sopar per aquesta zona? I n'hi havia un que no ho entenia, sort que un tal Borja li va fer un aclariment:

- Vamos a la Dársena. ¡Claro! Dar-sena, ¿no lo ves?

Ai, sí. I al centre de la ciutat, les esses i les ces trencades estan com aquí, igual igualet:

O sigui que, resumint, no.

Em sap greu, Calp, però no teniu raó...

No hi ha frontera. Tan sols valen dues frases, la primera i una de les darreres d'aquesta cançó: "Reinventem aquest paradís [...] I nosaltres de la mà."

Criteri, quin criteri?

Passejant-me per Girona, vaig sentir-me irremeiablement atreta per una oficina de Bancaixa -ai, perdó, que ara es fan dir Bancaja, que deu ser que sona millor.
s
Per començar, l'expressió "a lo gran", tan moderna i tan estàndard, em va fer plantejar en què devia estar pensant el traductor de torn.
s
Després, en llegir la lletra petita del cartell, vaig descobrir que el traductor era un ferm defensor de la unitat de la llengua. Perquè, si no, com s'explica la tria lingüística que va fer en 4 tristes línies?

I tant, ell, amb tota la convicció, va optar per la forma d'imperatiu del verb "obrir" segons la morfologia valenciana / balear -és a dir, "obri tu" en comptes de "obre tu"-, així com per la forma valenciana de la 2a persona singular del verb "ser" -"eres" en lloc de "ets"- i finalment va optar també per la versió més aviat oriental del demostratiu -"aquest joc"- combinada amb la més valenciana -"esta oficina".

Una espurna

Quan, per coses de la vida, passes un dia i un altre a Alacant i ets a la ratlla de patir una depressió sociolingüística aguda i la son et pesa massa i ets al campus de la Universitat...

...demanes:

- Un cafè -somrient, educadament, amb la neutra a tot gas i una e d'obertura màxima.

- ¿Eres de Alicante?

- No, de Barcelona.

- Te lo he notado enseguida -diu, content, el cambrer. I t'autointerrogues sobre el teu delatador accent oriental.- ¿Estás haciendo algun curso aquí en la Universidad?

- No, és que de tant en tant vinc, perquè... -i li expliques un tros de vida.

- A mi siem-, sempre m'ha agrad-, agradat Barcelona. Un dia vull viure a-, allí.

- Ah, molt bé, molt bon lloc!

- La setmana passada vaig fer l'examen del mitjà de valencià...

- Ah, sí? I com va anar?

- Mmm... Trobe que no hauré aprovat. Però, de totes maneres... A mi m'agrada més el català, sí. La pronunciació i tot això. Pense que és més dolç i...

- Ah, veus, a mi em passa al revés!

A Joan Solà

Tots hem sentit a parlar de Pompeu Fabra. Segur. Fins i tot una universitat duu el seu nom. També en tenim diccionaris i gramàtiques. I sabem molt bé qui va ser.

Però probablement no tothom sap que avui, any 2009, tenim entre nosaltres un altre Fabra. Un geni, un impecable filòleg, un il·lustre lingüista. I humil, molt.

Abans d'ahir, el Parlament de Catalunya el va convidar a parlar, a dirigir-se a tots els nostres diputats que deixen passar el dia a dia sense fer gaire res de bo.

Immens, senyor Solà, immens:

http://www.vilaweb.tv/?video=5734

Petites coses (potser no tan petites)

Com que jo ja sabia que...

... però tenint en compte que Barcelona ni tan sols sabia escriure el nom del meu carrer...


... he decidit quedar-me a casa i engegar la tele...

... però de tan exclusssssssiva que era, m'he traslladat l'ordinador, a navegar una estona...

... però, què voleu?, a mi (que ja sé que un "haz de leña" és un feix, i que un petit feix pel camí creix) no m'acaba de convèncer això que em cridin...

I, per sort, em queda la música:

El corredor mediterrani...

Senyors, us presento el corredor mediterrani:

1. Si comenceu el viatge a l'Estació de Sants, podria semblar-vos que el català existeix, tot ben trilingüe:


2. En anar cap a la consigna, ja podeu començar a perdre la il·lusió:

3. I quan intenteu imprimir el teu bitllet a les màquines, més et val que sapigueu espanyol:

4. Un cop a les vies, veureu diverses incoherències, tot esperant el tren que us ha de dur cap a València:

5. Dalt del vostre vagó, un multilingüisme fantàstic us donarà la benvinguda en espanyol, francès, italià i anglès:

6. Després serà només l'espanyol, el francès i l'anglès:

7. O potser l'espanyol, el francès, l'alemany i l'italià:

8. O l'espanyol, l'anglès i el francès:

9. Ara, això sí, si només pot ser una llengua, ja sabeu quina serà:

10. Potser és que la solució és aquesta...


En fi, sort que sempre ens quedarà l'humor!

Microconte

Un dissabte, a altes hores de la nit, una noia de Barcelona es trobava en una de les (macro)discoteques que més triomfen de la ciutat...
... i va poder comprovar que encara se li acostaven en català:
A banda, en va quedar farta, però aquesta és tota una altra qüestió...

El que compta és la intenció

Que els pakistanesos de prop de casa hagin prosperat i que al costat de la botiga d'alimentació on algun diumenge has d'anar a comprar coses de supervivència hi hagin muntat un locutori amb el rètol en català, això és el que compta, malgrat els accents i les us que pel camí s'han perdut:

l

Que els del nou gimnàs del barri t'enviïn publicitat en català, per molt que t'ho hagis de llegir ben bé tres cops per entendre que volen que t'hi apuntis, això és el que compta:

Perquè, a còpia d'intencions com aquestes, arriba un dia que al metro pots llegir un anunci d'aquest estil i en la teva llengua:

l
I és que, en aquesta vida, moltes, moltes coses es regeixen per les intencions: