Dinamarca, Suècia... i Espanya

Qui no està enganxat a una sèrie, avui dia?

Suècia i Dinamarca en coprodueixen una, que com veieu compleix tots els tòpics de l'ambientació nòrdica:

Tot passa al voltant d'un pont que uneix tots dos països. Els personatges de Dinamarca parlen danès i els de Suècia, suec. Sembla, doncs, que el nivell d'intercomprensió entre ambdues llengües és força elevat (per a més precisions, vegeu la reflexió de Joan Lluís-Luís).

Potser, innocents com una servidora, penseu que, per intercomprensió, la que tenim entre el que es parla a Barcelona i el que es parla a València.

Doncs no, us equivoqueu! Aquí no ens limitem al bilingüisme, aquí som més que ningú i tenim, fins i tot, bidialectalisme, i amb totes les lletres! Per això, si anem a la cafeteria del tren que comunica Catalunya i el País Valencià, comprovarem com ens agrada gastar tinta:

Al nord, en canvi, sembla que els va més la cosa lògica. Als crèdits, doncs, no escriuen dos cops aquelles paraules que, en suec i en danès, són iguals, com musik o scenograf. Només repeteixen, evidentment, les que són diferents:

Alguns tenen clar que, aquí, un personatge català i un de valencià no s'entendrien. De fet, sense anar més lluny, per dinar un menjaria pa de llavors i l'altre, de pipes.