divendres, 12 d’octubre del 2012

Terra estranya

Dos quarts de set. Sona el despertador. La lingüista es lleva. Corre al menjador, prem el botó del wifi, obre el mòbil, busca l'aplicació de ràdio per Internet i posa RAC1. Esmorza: sobre la taula, no hi té llet ni sucre ni llesques de pa, només leche y azúcar y rebanadas de pan.

Surt de casa, les paraules del locutor s'esvaeixen quan la lingüista surt al replà. Puja al cotxe i segueix les indicacions, de vegades Alacant, de vegades Alicante. Quan fa 38 minuts que condueix, arriba al punt que sap que Catalunya Ràdio se sintonitza. Com que no l'emissió no deu ser del tot oficial, la ràdio del cotxe no detecta l'emissora automàticament, i l'ha de buscar manualment, i li assigna un nom estrany, com HEAT FM. I així la lingüista fa els minuts finals del trajecte acompanyada d'una ràdio en la seva llengua.

En acabat, se'n torna a casa. Agafa l'autopista. Torna a fer la filigrana per sentir uns minuts de ràdio. Però aviat s'acaba. Encara queden quilòmetres, i els aprofita pensant que potser podria anar al teatre, el cap de setmana; podrà triar entre un total de... ah, sí, espera, una única obra en la seva llengua, si hi ha sort. La que facin al Micalet.

Arriba al PEAJE i paga CON TARJETA. Com sempre, a la sortida hi ha un cotxe de la Guàrdia Civil aparcat; no sap per què, però encara no s'ha acostumat a la presència d'aquests éssers estranys.



Com que no pot comprar cap diari perquè tan avall ja no arriben, havent dinat la lingüista pensa: Podria mirar les notícies. Obre el portàtil, paciència. Inicia sessió, paciència. Es connecta a Internet, paciència. Busca el cable HDMI... On l'he deixat? El troba i connecta l'ordinador a la tele. Posa el 3alacarta, opció "en directe". I així arriba a mirar TV3, sempre que el wifi no falli.

I al vespre, ara que ja no pot sintonitzar iCat (l'única emissora que podia sentir des de l'habitació, amb una posició estratègica i molt calculada de l'antena de la minicadena), descobreix casualment que en aquella freqüència ara hi ha Catalunya Informació. I això ja és motiu d'alegria.

I així és un dia al País Valencià. I aquesta és una terra estranya. I avui està pessimista.

1 comentari:

Eutrapèlia ha dit...

D'aquí dos dies sereu aquí i rebreu un bany d'optimisme per com estan les coses :)