Normalment, la cosa sol anar així:
- Where are you from?
- I'm from Catalonia, from Barcelona.
Pausa.
- Ah, Barcelona! Español! And what region from Spain?
Uf.
Arribats aquí, segons la situació, hom pot valorar si val la pena fer una explicació o si val més canviar de tema. Al capdavall, tu en cap moment has esmentat Spain, això ja els pot fer pensar.
Però, és clar, si sempre anés igual, la cosa seria molt avorrida. Per això, tenim variacions, unes de més bones i unes de més dolentes.
EXEMPLE 1. Com ara aquell home que ven formatges en un mercat de Flandes, i hi vas cada setmana perquè són impressionants, i l'home és való (de la zona francòfona), i només sentir que la lingüista diu que és de Catalunya, li deixa anar aquell mític discurs simplista i populista sobre els nacionalismes. Un home semifrancès que fa formatges. I llavors què fas? La lingüista intenta explicar-se, les dones flamenques que fan cua a la parada dibuixen somriures de compromís davant l'estirabot del venedor. Comença a ploure.
EXEMPLE 2. Primer dia de classes de neerlandès. Uit welk land kom je? Tothom va responent. Ik kom van Catalonië, Barcelona. I tu no dius mai res de Spain. Després la professora, si un dia plou, et pregunta que què et sembla, tenint en compte el sol que fa a Espanya. O el dia que cal aprendre els colors, i pregunta a cada alumne els colors de la bandera del seu país, i arriba el torn: En Spanje? Però la lingüista és tenaç, no es cansa de repetir d'on ve. Quan li manen una redacció sobre el seu país, per exemple. I llavors arriba el dia que a classe es treballen els noms de països, de llengües, de nacionalitats. I la professora avisa: No us preocupeu, si veniu d'un país no oficial, que no surt al llibre, jo us diré com es diu en neerlandès. I s'acosta a la lingüista: Catalonië, Catalaan, Catalaanse, Catalaans en de Catalanen.
Dank u wel!
Entrades
11 comentaris:
És una cosa que ja espero que ja no calgui fer ben aviat, però de moment, quan tombem pel món, ens cal fer un esforç extra per explicar d'on venim...
EN AQUEST CASOS,JO SEMPRE ALS I DIC AMB UN GRAN SOMRIURE:
-AN SEMBLAR QUE NO PARLEM DE LA MATEIXA BARCELONA- ELS DEIXO MOLT PARATS,I POCS DIUEN RES MES.
JUGANT AMB BARCELONA
Et felicito. Si tothom fes com tu estic segur que els nostres problemes serien molt més fàcils de resoldre.
Jo també n'estic força cansat, d'haver de donar explicacions. "I'm Catalan". "Ah, Spanish, you are Spanish!" Recordo que m'han dit alguna vegada. "Well, I have not said 'Spanish', I've said 'Catalan'"... I llavors hi ha qui hi cau, o no hi cau perquè no sap res de Catalunya, però són comprensius, o hi ha qui intenta donar-te lliçons i et vol convèncer que tu no ets català, que tu ets espanyol. I tu penses, home, no cal que siguis tu, que m'acabes de convèncer, qui m'expliqui qui sóc jo... Mentre no siguem un país independent, malauradament, haurem de raure individus com aquests. O sigui que ànim Anna!
Volia dir "que m'acabes de conèixer" no de "convèncer".
Aquesta mena de converses a l'estranger em sembla ridícula i entendridora alhora. Entre espanyols sempre he deixat ben clar que solament em sent valencià i quan em demanaven d'on era solia respondre: "I come from Spain". Embolicar-me en qüestions bizantines quan, per dissort, a la meua carta d'identitat hi diu que sóc espanyol, em fa sentir increïblement moix.
Hola,
M'agrada el teu bloc.
Estats ho defineixen tot, inclòs els pensaments i la moda de pensar de la gent. 'En Espanya es parla espanyol, en França francès', fins i tot hi ha molta gent que creu que nomes es parla francès en Bèlgica.
La sort històrica dels flamencs es que som un poble majoritari en Bèlgica. Els Catalans mai podran aconseguir ho que hem aconseguit nosaltres, per que son una minoria dins Espanya (i França). Suposo que ets independentista i tens raó. En aquest mon d'avui no hi ha altre manera per a sobreviure com poble o nació. Catalunya ha de tenir estat propi. Ho desitjo molt per a vosaltres...
Records des de Gant,
Christophe
P.S. Veel succes met je lessen Nederlands! :-)
L'HOME DEL SAC: Sí, crec que és una cosa que val molt la pena de fer. Més d'un cop recompensa.
ANÒNIM: Una estratègia particular...! Encara l'haurem d'adoptar!
MIQUEL SAUMELL: Sí, crec que som molts els que ho fem, uns amb més vehemència que altres, però deixar anar algun comentari sempre és fàcil... I sí, ens hem de donar a conèixer a Europa.
ANÒNIM: Sí, de vegades sembla que t'ho diguin amb mala fe, però segurament és desconeixement... Sí, de lliçons d'aquestes al mig del carrer sense que vinguin a tomb de res me n'han caigut unes quantes... però forma part del joc, suposo. I no deixa de ser desconeixement, també, en el fons.
JES: Doncs jo penso que, tenint com tens tantes coses tan clares, podries provar de dir d'on véns de veritat. Qui sap.
CHRISTOPHE: Moltes gràcies, m'alegro que t'agradi. I et felicito pel teu català! Estic d'acord amb les reflexions que fas. De fet, m'ha sorprès força que molts catalans, quan els he dit que he viscut a Bèlgica un temps, m'han preguntat pel francès... els havia d'explicar que jo havia anat a Flandes... És cert que els catalans no podrem aconseguir el que teniu vosaltres, és a dir, tenir totes les garanties lingüístiques i culturals en un estat plurilingüe, perquè França i Espanya s'hi neguen. Sí que crec que podrem aconseguir-ho, però, en un estat independent. Cal treballar fort, però no crec que sigui gaire lluny.
Espero que el teu desig (i el meu) sigui ben aviat una realitat!
En dank u wel!
Gracies, ho vaig aprendre al Institut Ramon Llull de... Brussel·les. :-p Vaig estudiar un any a l'UAB i malauradament, sempre quan veien un erasmus, els profs canviaven al castellà.
Crec que al final pot ser que els Catalans es cansen una mica en demanar educació en la seva llengua perquè sempre tenen tot el sistema en contra. Aquí també era igual. Aquests de Lovaina sempre parlen de 'Leuvens Vlaams' però això era una cosa que va passar molt tard. Molts obliden el proces de la 'neerlandesització' de la universitat de Gant al inici del segle 20 (vernederlandsing RUG: http://www.ugentmemorie.be/gebeurtenissen/1930-de-universiteit-vernederlandst).
Protestacions, aldarulls, estudiants que es barallaven els uns amb els altres (flamencs i francòfons), fins i tot amb el professors!
Crec qua abans la gent era més militant. Però potser que no es tant difícil: ara envien els mossos per mutar la veu del poble. Vivim en un temps poc democràtic.
Abans, no era independentista (intento de no pensar dogmàticament), però amb conèixer i aprendre la vostra historia i la d'Espanya, estic convençut que no n'hi ha altre manera.
En Bèlgica ja tenim dos estats de facto. Ho diguem federal, però ja es confederal. Però aixo passara mai amb Espanya, sempre hi haurà el PPSOE per bloquejar tot intent de canvi.
Confio en el poble català. Els polítics dels partits majoritaris (CiU i PSC) tenen poc coratge.
També espero que sigui ben aviat! Seria un somni esdevengut realitat! :-)
Graag gedaan en amuseer je nog in Brabant! Als je meer wil weten over de geschiedenis van Vlaanderen, vraag je dan eens af waarom Oost-Vlaanderen OOST-Vlaanderen noemt! ;-)
Christophe
Bona feina! :).
CHRISTPHE: Veus, a mi em passava una cosa similar: quan intentava parlar en el meu neerlandès macarrònic a tot arreu em responien en un perfecte anglès...! Tot i que els contextos són molt diferents, és clar! Quina gràcia, jo treballo a la UAB.
No coneixia el procés de neerlandarització de Gant, si el de la KULeuven, amb alguns fets violents importants, segons el que m'han explicat. I la creació de Louvain-la-Neuve, és clar.
I en fi, com tu dius, haurem de confiar en els nostres pobles, però no sé si podem fer-ho gaire en els nostres polítics...
En bedankt voor alle informatie!
MARUBERI: Gràcies! I per la visita!
Publica un comentari a l'entrada