Són petites coses, detalls, un rere l'altre. L'altre dia la lingüista va anar a París, i en va trobar uns quants.
1. Per anar-hi va agafar un tren a la capital de Flandes, Brussel·les. Per distreure's va agafar un diari d'aquests gratuïts, n'hi havia en neerlandès i en francès. Endevineu quins tenien més demanda?
2. La lingüista havia quedat per dinar amb una amiga a la Cité Universitaire. Diversos països hi tenen una seu, una mena de residència per a estudiants que també fa de casa de cultura. La "maison des provinces de France" no és gaire innocent...
3. Províncies amunt i avall. I els punts cardinals, això sí que els agrada! Al vespre, no podia fallar. Toca un bon sopar. I un bon vi. Fem un cop d'ull a la carta:
4. Per fer baixar l'àpat, un passeig pel quartier latin. I sí, en un aparador de llibreria s'hi poden trobar grans veritats!
5. De tornada a l'hotel, els cartells del metro anuncien, entre altres coses, creuers. Fixeu-vos en les informacions importants de sota. Compte, no fos cas que els francesos sentissin parlar alguna altra llengua...
6. L'endemà al matí, un barri qualsevol. I allò que fan tan bé els francesos: apropiar-se coses, sobretot plats deliciosos que passen a ser "cuisine française" com qui no vol la cosa:
7. Ja de tornada, la lingüista entra en una llibreria de l'estació de trens per fer temps. Hi troba una guia turística de Barcelona, feta per i per a francesos. Quina temptació! De seguida l'obre, busca "langue" a l'índex i fa un cop d'ull a la pàgina corresponent.
- Bé, citen el català com a llengua pròpia de la ciutat.
- Fins i tot expliquen la persecució de la llengua durant el franquisme. Ui, però, què hi diu aquí? (Cliqueu la foto per ampliar-la)
- I com ho rematen, tot plegat?
- Per sort, donen les quatre paraules bàsiques en català. Ja és molt.
8. En definitiva. Això és França, i Europa, però França, França i França. I, per sobre de tot, França.
(Sí, només descrivia una foto...)
Entrades
16 comentaris:
Bé, de fet només has vist el gran mirall on volen veure's els nostres veïns, ocupants, col·lonitzadors, etc. ( ratlli el que no interessi).
E pensa als paures bogres que en França i abitan de longa!
Lingüista!!! Ja fa dies que em desperto pensant: queda poquet, queda poquet per veure'ns! Quin anyet, eh! Almenys, veig que estàs aprofitant molt l'estada. No et deixis engolir pels francòfons. Com és el curs de llengua? Difícil?? Petons!! (A veure si ara em deixa enviar-te el comentari, que no sé què passa).
A mi em va fer molta gràcia el nivell cultural de la visita que la lingüista va fer a París. Anar d'una ratatouille a l'altra, això si que és un afer de llengua, clar. Doncs, una visita molt elitista per una lingüista que n'és tant.
Quines penques, aquesta guia turística, espero que no l'haguessis comprat.
No sé com es pot tenir tanta barra. Ells van assimilant, i això és ben normal. I si tu et defenses de l'assimilació, ho tergiversen tot, i au! Es pensen que nosaltres som ximples? O ells són tan ximples de realment creure's aquestes beneiteries?... Potser sí.
Ja se sap: la France, inventora de l'aniquilació lingüística a Europa. Sort que Espanya és una mala còpia i encara resistim...
A mi el que més ràbia em fa és que s'apropiïn de la cuina occitana!
Alyebard ha dit...
Bé, de fet només has vist el gran mirall on volen veure's els nostres veïns, ocupants, col·lonitzadors, etc. ( ratlli el que no interessi).
6 de març de 2012 8:17
賈尼: Ja hi penso, ja...!
GEMMA: Ja ho veus, cada setmana un país i anar fent! I aviat... Holanda! El curs, genial!
JOAN DEU PEIROTON: Bé, com et pots imaginar, no vaig pas anar de rataouille en ratatouille, no hauria pas tingut temps de fer aquest reportatge fotogràfic!
PS: Aquesta lingüista ja no és elitista, no sé si t'hi has fixat...
PS2: Pots mirar els comentaris del post de Luxemburg...
ANÒNIM: No! Ni pensar-hi. Tot i que m'hauria distret durant tot el viatge de tornada... nònim ha dit... Realment, tergiversar és el verb més adequat per descriure el que fan aquestes guies. pensen que nosaltres som ximples? O
ANDREU: Sí, sort. És ben fàcil d'endevinar com estaríem, només cal mirar la Catalunya (del) Nord.
ANÒNIM: Certament, tinc la sort de tenir un llibre de cuina occitana a casa, i és espectacular comprovar com tot allò que t'han vengut com a "cuisine française" resulta ser cuina occitana...
Bon dia!
Com a afectada que n'ets, a vilaweb t'expliquen maneres de desfer-te del .es de l'adreça:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3995760/20120319/desactivar-domini-fr-bloc-blogger.html
Aquests francesos... s'han dedicat a exterminar totes les llengües del seu país imposant el francès. Bretó, alemany (Alsàcia, Lorena), Català, Euskera, Occità, tot els fa nosa. I a molts ens fa nosa aquesta actitud que només busca l'empobriment i simplificació cultural. Per cert, jo tinc curiositat per saber quina de les dues premses tenia més demanda a Brussel. Quina era?
Ironies de la vida. Han acabat fent una cultureta sense cultura. Una cultureta per a ignorants, ben buida, no fos cas que algú es posés a pensar pel seu compte.
Un petit dubte, el neerlandès és la llengua que utilitzaven els neanderthals en la intimitat o ho feien directament en espanyol?
MARUBERI: Sí, diria que tenen el rècord, clarament... ha dit...
Aquests francesos... Ah, i la francesa, la francesa era la premsa més demanada.
POL: Feia dies que no hi entrava i ni me n'havia adonat, moltes gràcies! Ja ho he fet.
JORDI DORCA: Ben cert. No és pas que la cultura francesa no fos vàlida, és que no calia haver-se menjat tantíssimes altres cultures i llengües.
SERGIBR: Home, ja se sap que els espanyols va dominar força temps les terres de Flandes...
Poca broma amb els preus dels vins!!! Tu no t'estàs de res, eh que no lingüista????
indignant... un que va a Paris amb tota la bona fe i s'ho troba tot ple de banderes franceses i tots els cartells en francès, aquests gabatxos, os s'ha vist....
JES: Bé, un dia és un dia.. ;-)
ANÒNIM: Aquest "un" hauria de ser molt innocent...
Publica un comentari a l'entrada