Yo soy bilingüe

Tot visitant Sogorb, dels territoris actualment castellanoparlants del País Valencià, la lingüista no va poder evitar seguir la indicació cap allò transcrit com a "argén":

Quan hi va arribar, sort en va tenir del filòleg del poble, que ens feia remuntar fins al llatí per explicar aquella paraula tan estrambòtica:

Així, en les explicacions turístiques d'alguns racons del poble, transcrivien "argén", és clar, com ha de ser:

(cliqueu per ampliar)

La lingüista, però, no entenia que, sabent com sabien la manera d'escriure aquesta paraula (ells mateixos deien que ja apareixia en textos més antics), en la versió en valencià de l'explicació optessin per la mateixa forma castellanitzada:

Són aquella mena de coses que passen gràcies al bilingüisme entès d'aquella manera.

En voleu més proves? L'altre dia, la lingüista, estava a punt de comprar un bitllet de tren, i la màquina, és clar, estava predefinida en espanyol:

Innocent com és, va veure, en un raconet, un conjunt de banderes que servien per canviar de llengua. Observeu la versió en valencià. 

No, no és el joc de buscar les 5 diferències: