Camines pel centre de Barcelona, més aviat tirant cap a la part alta, i et reparteixen això:
Demanes informació d'un pis (perquè, sí, ha arribat l'hora), i et responen en català, encara que no n'han estudiat:
Poses la ràdio i, en un anunci de la franja de màxima audiència, el Corte Inglés, sí, el Corte Inglés, explica que a l'espai cultural de no sé quin dels seus centres hi anirà "Joel Joan, l'actor català, per presentar el seu nou llibre Un bon cop de falç, una antologia de les cançons i poemes dels Països Catalans". Sí, sí, amb totes les lletres.
I llavors, enmig de l'èxtasi, et truquen d'una agència immobiliària que fa dies que et va al darrere (per allò del pis) i, quan els preguntes no sé què, el noi et diu que solamente habla castellano, caram, noi, doncs treballes a Barcelona. I, com que les bones notícies no vénen mai soles, ni les no tan bones, t'assabentes que també tallaran Catalunya Ràdio, al País Valencià, però aquesta notícia no surt, és més important la Diagonal.
dimecres, 12 de maig del 2010
Tot ben repartit
Etiquetes de comentaris:
Anant pel carrer,
Sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Lingüística al marge, el 103 de Santaló és del tot recomanable.
Anna, si em compres el pis a mi jo t'ho faré tot en català!
Un bon resum de la realitat quaotidianament agredolça del català. Si el got és mig ple o mig buit ja depèn de cadascú de nosaltres.
Anneta! Estic d'acord amb en Miquel: el 103 està francament bé! Respecte al tema de l'idioma, abans d'ahir vaig corroborar una cosa que intuïa:tornant d'Alemanya,on hi estic passant una temporada, vaig conèixer un noi alemany que està d'Erasmus a Barcelona des de setembre. El nano no tan sols diu 4 frases en català, sinó que a part d'entendre'l fa assignatures de la carrera de medecina en català. Li vaig preguntar sobre la qüestió lingúística i em va comentar que per un espanyol que arriba a Catalunya en qüestió de dos mesos pot entendre perfectament el català, i no només això, sinó que a més a més és parlable en qüestió de 3 o 4 mesos. La seva resposta a perquè no el parla ni l'entén el que duu 30anys al nostre pais va estar d'acord en que és només un tema d'interès, de mentalitat i de cultura.. Així els va la cosa.. Com bé va dir en Schuster (del poc sensat que ha dit): "no hase falta que dises nada más..."
Nomès espero que el noi que "solo habla castellano" pateixi en les seves carns tota la cruesa de la crisi immobiliària i que se'n vagi a llogar pisos a Quintanilla d'Onéssimo.
s'haurà de provar eixe restaurant!
Bon dia,
He vist la teua entrada sobre València.
Només et volia dir que "Miquelet" és una forma amb prou tradició i etimològicament més acostada. Aquest nom l'utilitzen força escriptors i historiadors i àdhuc hi ha una placa molt antiga al mateix carrer que diu exactament "Carrer del Miquelet".
És de veres, emperò, que pronunciem "Micalet", per una qüestió fonètica. Igual que el diminutiu de Vicent o Vicenta el pronunciem "Viçantet" o "Viçanteta".
La e oberta que tenen aquests mots es converteix en "a" en els diminutius perquè és més pròxima la "è" a la "a" que no pas a la "é".
Espere haver-me explicat. Al cap hi ha la fi, és una mena de reducció vocàlica. Al català occidental hi ha també reducció vocàlica, emperò no és pas sistemàtica com en l'oriental.
Bé, espere no haver-te avorrida!
Una besada!
MIQUEL: Doncs gràcies per la recomanació, hi haurem d'anar!
ESTEVE: Ui, comprar, comprar, encara no...!
MET: Sempre l'hem de veure mig ple!
URI FUSTER: Caram, entre tots em feu venir ganes d'anar-hi!
MARTELL DE REUS: Veus, ja li hem trobat feina...
ANDREU: No en dubto...
XAVIER: Xavier, sí, és clar, gràcies per explicar-nos-ho amb tant de detall! Jo en vaig prescindir, de tota la qüestió etimològica (ja veuràs que, tot i ser lingüista, m'agrada retratar el vessant no acadèmic de les coses! ;-) Espero seguir-te llegint! He vist que tens un blog deliciós...!
Els publicistes del Bailén 22 mai van caure en cap error lingüístic, i malgrat tot, els hi varen tancar la paradeta.
Crec que, per qüestions de privacitat, hauries d'esborrar el telèfon de la Rosario de la imatge.
Tinc entés que s'ha d'escriure "hamburgueses com cal". L'altre expressió es forastera. Jes.
Publica un comentari a l'entrada